Chào ông Viêt Nam

L’1 d’abril hi ha eleccions a Birmània. Després de les últimes del mes de novembre de 2010, 48 escons han quedat buits. Les persones ‘escollides’ són ara ministres o secretaris o vicepresidents. Tothom que ha visitat el país, o escriu articles, o reb informacions, s’omple la boca dels ‘grans’ canvis. Sí, certament hi han canvis i molts. Presoners polítics en llibertat. Tímida obertura a poder canviar diners en un banc. Dret de vaga. Daw Aung San Suu Kyi novament en la lluita per poder ser en un Parlament dominat totalment per els militars. Una mica menys de por. Més llibertat d’expressió.
Però aquests canvis els vius, els veus, a les grans Ciutats. Els pobles, les zones rurals, continúen exactament igual que sempre. Pobresa i lluitar dia a dia, plegats, per viure el millor possible. 
El meu escepticisme continúa ….  El President Thein  Sein vol obrir el país a la comunitat internacional i els gestos són clarament una estratègia perque les sancions econòmiques desapareguin i per damunt de tot, entri el diner, les inversions al pais.
I el país és llaminer, molt. Hi ha tantes coses per fer, tantes, i en aquest món en que els mercats són els que fan i desfan, un país com Birmània és certament una llaminadura difícil de no posar-te-la a la boca. Vull que el poble visqui millor, i si les inversions i el diner dels rics faciliten un benestar desitjat fa més de seixanta anys, benvingut sigui.
Però fixem-nos en aquestes eleccions. 

48 escons. Daw Aung San Suu Kyi ara es pot presentar legalment. El seu partit la NLD torna a ser el partit de l’oposició i el President Thein Sein no ferà res per evitar que no es presenti per la circumscripció de Kawhmu, un poble a 100 kms al sud de Rangoon, al delta de l’Irrawaddy on van patir, i molt, el desastre del cicló Nargis el mes de maig de 2008. No tindrà els problemes que va patir l’any 1989 quan en un míting va irrompre l’exèrcit i va disparar sense miraments contra la població civil i ella va salvar la vida miraculosament, però més de 40 persones del seu partit van morir acrivillats. No, avui, al President Thein Sein li interessa i molt que Daw Aung San Suu Kyi guanyi el seu, i el major nombre d’escons per els seus militants de la NLD.
Hi ha uns 10 partits més que també volen entrar en aquest Parlament, persones de prestigi i que no van aconseguir la victòria l’any 2010. No tota l’oposició s’acaba amb el partit de la NLD.
La comunitat internacional  i l’ASEAN,així ho volen, tothom vol participar en el repartiment del pastís; carreteres, clavegueram, electricitat, sistema sanitari, sistema educatiu, agricultura, aeroports, transport, mineria, boscos, ports, gas, canalització dels rius, habitatges, rehabilitacions, turisme, indústria. Birmània és un país ric, molt ric, en recursos naturals. I des de fa molts anys, la junta militar s’ha enriquit de manera indecent amb negocis corruptes en els que molts països que s’anomenen ‘valedors de la democràcia i de la llibertat’ i d’altres no tant, van participar-hi. On són aquests diners ? Pertanyen al poble, hi tenen dret.
Compte, però, aquest Parlament té un 25% dels escons on seuen membres de l’exèrcit (ho diu la constitució) i la majoria és absoluta per els seguidors del President. Uns pocs escons per les minoríes ètniques i després de l’1 d’abril possiblement per la NLD.
Daw Aung San Suu Kyi continúa la seva campanya i centenars, milers de persones la segueixen. És una líder, així de ras i curt, i el poble la té confiança absoluta, però encara existeix la por. 
Crec que ella juga fort, vol la reconciliació, no vol un país dividit, i té bones paraules per a tothom, encara que jo crec que té un cop ben amagat. El President Thein Sein utilitza el lideratge d’aquesta dona valenta, per demostrar que sí que volen arribar a la democràcia. Aquest ‘deixar fer’ per part del Govern per rentar la cara de les vergonyes i dels seus aliats, tots, i obrir-se a Occident (fins ara només rebien ajut ‘oficialment’ de la Xina, o Índia, o Tailàndia, o Corea del Nord) és l’esquer perfecte per rebre inversions i molt de diner. El Banc Mundial ja ha picat l’ullet.

No m’ho crec, i els fets m’ho demostren, i seré escèptica, com la majoria del poble birmà. Pots rebre informació de gent propers al President Thein Sein i de gent lluny de les Ciutats (que són majoria) on s’ho miren entre la por i l’escepticisme.

Crec en la força i la lluita continuada, sense soroll, del poble birmà.  U Gambira, un jove monjo empresonat arran la revolució del safrà, setembre de 2007, va ser alliberat tot just el mes passat. La seva imatge no té res a veure amb la que tinc de l’any 2007. Es veu que ha patit tortures. Va ser arrestat novament no fa més d’una setmana, per ‘ocupar un monestir clausurat’. Torna a estar empresonat i ha de ser jutjat. En parlaré d’aquest fet en un altre apunt. 
Com també d’una vaga de treballadores d’una empresa xinesa a qui no se’ls va pagar els cinc díes de celebració de l’any nou xinès. Els propietaris van celebrar l’any nou, les treballadores havíen de continuar treballant, però sense cobrar. I ha sortit a la llum l’explotació, el salari per sota els mínims. També és un canvi de la nova Birmània per explicar. En parlaré d’aquest fet.
El poble de Birmània, els birmans, els shan, els mon, els kachin, els karen, els pa o, els palaung, els danau, els kado, els karenni, els mro, els pwo, els rohynga, els rakhine i fins a 130 ètnies, mereixen viure millor.

Encara hi ha més de 1.000 presoners polítics empresonats i més de 70.000 nens i nenes soldats (no he llegit cap informació negant aquest fet).

Fotografía: Aung San Suu Kyi en campanya.
Arxiu: U Gambira lliure dins el Monestir absolutament destrossat per l’exèrcit l’any 2007 i que va ‘ocupar’ amb altres monjos, inclòs l’abat. El moment que van ser foragitats del monestir.
Dona sortint de casa en un poblet.