Chào ông Viêt Nam

Des del dia 28 d’abril fins el dia 2 de maig és festa a Viêt Nam. El dia 30 d’abril és el dia de la derrota dels americans, la caiguda de Saigon i enllaça amb el dia 1r de maig, dia del treball.He estat mirant un video molt interessant, editat per alumnes d’un institut de Ho Chi Minh City (antiga Saigon) on he pogut constatar, en xifres i d’una manera didàctica i fàcil, la història d’aquest país.

2.296 anys d’història com a nació. I ara comencem a restar els anys de guerres, colonitzacions, ocupacions.

1.096 anys d’ocupació xinesa.
261 anys de guerra civil.
82 anys de colonització francesa.
5 anys d’ocupació japonesa.
9 anys de guerra contra França.
21 anys de guerra contra els EE.UU.

Total: 1.474 anys. Si els restem dels 2.296 anys de la existència històrica del país, aquest poble només ha pogut viure en pau al llarg de 795 anys !

Cada vietnamita ha viscut la seva pròpia guerra i té els seus propis sentiments. Però tenen una cosa molt important en comú, és la victòria del poble i la reunificació del país. Una victòria que va posar els fonaments de la pau, la independència i la llibertat. I han pagat un preu altíssim, molt alt, milions de morts, desplaçats i discapacitats per el llençament d’armes químiques en la darrera guerra contra els EE.UU. Poc a poc els que van fugir tornen i la festa del Tèt, Any Nou, són ja milers i milers de vietnamites que viuen a l’estranger i volen passar aquestes festes amb la família.

El temps passa i el país viu en pau, sense fer soroll, a la seva manera. I tots també tenen la mateixa idea, no volen de cap de les maneres viure una guerra. La pau no té preu; viure en pau, poder cultivar i menjar arròs, vestir-se, viure amb la família, veure i escoltar el riure dels infants, no veure més mares cercant els seus fills desapareguts o morts.

El 25 de setembre un avió em portarà a Hà Nôi on m’hi estaré entre 12 a 15 díes, per continuar viatge al país veí, Xina, però no gaire lluny de la frontera amb Viêt Nam.
Hà Nôi és una ciutat-poble-ciutat que em va seduïr des del primer dia que vaig arribar-hi fa set anys. Vaig tornar l’any 2009 i ara 2013 hi tornaré.

Avui 30 d’abril faig públic el meu petit homenatge a aquest poble valent, tenaç i que no s’agenolla davant ningú.

Fotografia: Portada de The Washington Post el dia 30 d’abril de 1975.

Arxiu: Viure en pau a Hà Nôi. Barri Vell. Un matí qualsevol. Donar l’esmorzar al fill abans de començar a treballar. Setembre de 2009. RG.