Chào ông Viêt Nam

Ha estat un matí intens. Preparada per caminar, motxil.la, sabates còmodes, càmera de fotografiar, bastó. En sortir dels ferrocarrils, primera sorpresa, una munió de gent impensable !!  Compro els llibres per regalar; miro, remeno, penso, decideixo. Fet.

Continúa la marxeta i directe a El Molino, decidit. Des del carrer de Pelai he anat caminant per el Raval, per carrers per on feia temps no passava.No he trobat molt ambient de Sant Jordi, la veritat. La majoria dels habitants són estrangers, encara que sí que he vist alguna paradeta de roses a la Plaça del Pedró, o per el carrer de Carretas.

He arribat al carrer de Sant Pau i som-hi a El Molino que falta gent. Quina cua de gent per entrar !! Sorpresa, sí, però cal aclarir un fet. Avui és dia de portes obertes, i em trobo amb molta gent que només vol entrar a El Molino per tornar a veure’l. Fins i tot parlo amb un senyor que havia treballat de vigilant i hem recordat vells temps. Jo m’ho he passat molt bé a El Molino. Biel Mesquida i Pepa López reciten poesía erótica, Bells Verds, és clar, som a El Molino, en dues sessions, a les dotze i a la una. No puc entrar a la primera sessió. Tot ple.

Sí aconsegueixo entrar a la segona. No és el ‘meu’ Molino, me l’han canviat !! Però, no sé, té encara aquest regust de llibertat, com abans. Apareix en Biel i na Pepa. Majestuosos tots dos. En Biel ens canta unes glosses de Sa Pobla i na Pepa llegeix Amic amat. Quin tronc de veu que té en Biel i quines glosses més ben escollides. Ja he començat a riure. De pardals n’hi havíen un munt ……i també de pomes.

A continuació en Biel ens ha recitat un dels seus poemes eròtics i a la vegada romàntic. L’he vist entusiasmat, content, amb força, dalt de l’escenari de El Molino.
Després ens han representat una petita peça de teatre d’un mossen i diferentes putes d’una casa de plaer. Na Pepa ha estat genial fent d’andalusa, d’al.lota virginal de Valldemossa amb una sobrassada a la mà i de valenciana. En Biel era el mossen. Mal de panxa de riure i de gaudir d’aquests moments eròtics.

Na Pepa ens ha llegit Vicent Andrés Estellés. Sublim.

Finalment una altre tastet de teatre, aquesta vegada valencià, amb una Vicenteta, molt llarga, i un mascle anb molta pixera. 

Éxit total. S’ha de repetir. Encara que jo diria que m’ha faltat alguna principatina o un mascle català. Tan ben mirats som els de aquí ?? Tan polits  ? Tan reservats ? 

En sortir em trobo a en K. el meu amic birmà i n’A. Ens regalem llibres i roses. Caminem plegats fins arribar a un dels bars de la Ronda Sant Antoni. Un aperitiu i xerrades.

Torno a casa, cansada, però amb la sensació d’haver viscut un ‘altre’ Sant Jordi, diferent. Llegeixo poesia, lírica. Màrius Torres. Poso la rosa en aigua, i el roseret que m’han regalat, al balcó. Sona la música de Tony O’Connor.

Fotografia de’n Biel Mesquida i na Pepa López. En Biel cantant les glosses de Sa Pobla.