12 anys i 240 díes
Publicat el 20 de juny de 2008 per rginer
De les moltes fotografíes que es poden trobar a la xarxa, aquesta, en blanc i negre, sempre havía intentat de poder baixar-la. Per fí ha estat possible.
M’agraden les fotografíes en blanc i negre. Són reals i les mirades són penetrants.
Pots llegir perfectament en la seva mirada el que ens vol dir : Utilitzeu la vostra llibertat per promoure la nostra.
Aung San Suu Kyi continúa a casa seva, o almenys, és el que tots pensem, perque la casa està rodejada per militars i és un autèntic búnker. Els birmans, el seu poble, sí saben que hi és, al seu costat.
Em pregunto si pot parlar amb els seus fills per telèfon, punxats evidentment, però el que s’han de dir una mare i uns fills és alguna cosa més que converses sense importància, perque l’amor està per sobre de tot. Un sentiment que el general genocida no coneix ni mai l’ha exercit.
Publicat dins de Daw Aung San Suu Kyi | Deixa un comentari
impressionant!.El blanc i negre, tenen quelcom de màgic. Donen una potència infinita. Molta força. Entre mares i fills, l’amor no és punxa ni per telèfon. De tant en tant, alguna interferència sentimental pot existir però no i mai, la d’un general d’aquesta mena. Salutacions.
Malauradament, i sense possibilitat de gaires matissos, no cal anar massa lluny per a trobar situacions similars. A l’Estat espanyol just acaba de finalitzar un judici-farsa contra gairebé una trentena de ciutadans relacionats amb Gestoras pro-Amnistia, moviment social de suport i solidaritat amb els/les pres@s polítics bascos i els seus familiars i amics; moviment social que denuncia, també, la pràctica generalitzada de la tortura en dependències policials espanyoles, tal i com també ho fan d’altres organismes i moviments socials d’àmbit internacional (Amnistia Internacional, Relator per als Drets Humans de l’ONU, Comissió Europea per als Drets Humans). Els ciutadans a qui el tribunal especial de l’Audiencia Nacional ha jutjat s’enfronten a unes peticions de pena que oscil.len entre els 10 i els 13 anys de presó; alguns d’aquests ciutadans, com a mesura preventiva ja han patit 4 anys de presó (i el pagament de fiances desorbitades). Avui, a l’Estat espanyol, passa això. Avui, prop d’un centenar de pres@s polítics s’enfronten a la Doctrina Parot (posterior al seu judici) que els suposa patir l’aplicació de facto de la cadena perpètua (aquests dies sonen els noms d’Inés del Río i Peio Odriozola que, després d’haver complert vint anys de presó i havent de sortir en llibertat, romanen tancats a la presó).
A l’Estat espanyol la realitat ens diu que utilitzar la nostra llibertat per promoure la d’altres suposa també perdre la nostra llibertat. Així i tot, hem de seguir i seguirem fent efectiva la nostra solidaritat per a la llibertat. Aquí i a qualsevol part del Món.
Endavant, sempre!
Una abraçada.
són tristos però lliures, el cos d’Aung San Suu Kyi és privat de llibertat però la seva ànima vola fins a nosaltres de la teva mà. Gràcies