Presentació del llibre de poesia «Senyals de llum des del cos» d’Empar Sáez
Us convidem a la darrera sessió del grup Reversos abans de la pausa d’estiu en la qual presentem el llibre de poesia Senyals de llum des del cos (Edicions Pont del Petroli, 2026), d’Empar Sáez.
L’acte tindrà lloc el dimarts 2 de juny a l’Espai VilaWeb i la presentació anirà a càrrec de la poeta Marta Pérez Sierra i de l’autora.
Empar Sáez (Pertús, Provença, França, 1963) és metgessa especialista en Anatomia Patològica, poeta i activista cultural. Ha publicat tres llibres de poesia: Dona i ocell (Denes, 2014; XXXI Premi Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi), Quatre arbres (Viena Edicions, 2016; 39a edició Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó) i Òrbita (La Garúa-Tanit Poesia, 2020).
Té obra publicada en llibres col·lectius, projectes solidaris, revistes literàries i antologies. Manté el bloc de poesia i fotografia Enfilant finestres i coordina el club de lectura de poesia de la Biblioteca El Castell (Vacarisses) des del 2020. Forma part del grup Parmicel (música antiga i poesia) juntament amb les intèrprets Noemí Martínez Agell (tiorba) i Mercè López Gausa (flautes de bec).
És membre fundadora del grup de poesia Reversos, que organitza entrevistes i diàlegs poètics a l’Espai VilaWeb de Barcelona, d’ençà del 2012.
Senyals de llum des del cos és el seu quart poemari. Xavier Serrahima, a la revista Lletres Bàrbares, diu això sobre el llibre:
Paraules que van molt més enllà de les paraules, que són matèria de l’esperit; que són paraules que diuen molt més que les paraules, que són metàfores; metàfores del dir que no es pot dir; del dir que, sense dir, diu; del dir que desvetlla, que il·lumina: “Allà on el cor no s’atura/ la terra torna a esdevenir/ flor, llum i fulla”.
(…)
Que és, potser, el que ha acabat descobrint l’Empar Sáez al final del trajecte artístico-vital que és Senyals de llum des del cos: que el que ens defineix més com a éssers humans són més les (nostres) preguntes que no pas les (nostres) respostes; el quest més que no pas el resultat del quest; el camí que el lloc on arribem: “uns camins llarguíssims que ens conviden a partir”.
(…)
Així, doncs, per més que el quest interrogatiu, artístic, existencial, espiritual, intel·lectual de Senyals de llum des del cos ens obri una escletxa al bell mig de la foscor, al bell mig del silenci (“ombres”, “vacil·lants”, “l’enigma, foc, fang i estelles”, “tremolors”…), una escletxa de caràcter universal i universalitzable, som i només podem ser cadascun de nosaltres, en —més que ‘en’, mitjançant— la nostra lectura, pròpia, personal, intransferibles, qui hem de mirar-hi a través; qui hem d’extreure-hi els nostres fruits, el nostre nodriment.
Hi sereu benvinguts!
