Reversos grup poètic

El pròxim dimecres 29 d’octubre el grup de poesia Reversos dedicarà la sessió a Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), narrador, dramaturg, poeta, crític d’art i literari, i periodista empordanès.

El nostre convidat, Narcís Garolera, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, impartirà la conferència “La poesia de Carles Fages de Climent”. Cal destacar que el senyor Garolera va ser l’editor filològic de les Memòries de Fages de Climent (Memòries. A la recerca de mi mateix, Brau Edicions, 2014).

Josep Pla ens presenta així a Fages de Climent:

“…portava la literatura a la sang. És un escriptor del país […], literàriament geogràfic, específicament empordanès, […] és un localista: de vegades vulgar, de vegades molt intel·ligent. Amb un home així jo m’hi entendré sempre”.

“Somni de Cap de Creus (…) deu ser l’única cosa seriosa que s’ha escrit fins a la data sobre el cap de Creus i la seva geografia, la seva història i la manera de viure de la gent que trepitja el país. No crec que fos gaire difícil de la part de Dalí impulsar Fages a escriure aquest poema, i això no solament perquè Fages coneixia aquests indrets correctament, sinó perquè en sabia la força poètica”.

“Tingué el do de l’epigrama, que al meu modest entendre és una manera literària excelsa. N’escriví de meravellosos. En té de mancats, xarons, frívols, de mal gust, però n’hi ha de perfectes, literàriament ben girats, admirables, que duraran tant com poden durar aquesta espècie d’històries humano-literàries. N’escriví moltíssims, se’ls publicava ell mateix d’una forma molt precària a còpia d’aplegar-ne un centenar en fulls copiats a màquina, però la seva popularitat a l’Empordà es degué al boca-orella. Fages tingué una gran facilitat per improvisar epigrames i no hi ha clergue, Curial, burgès o polític de l’Empordà a qui no n’hi dediqués algun.

Per a Enric Casasses, els epigrames de Fages són “…sempre directes, breus i genials, no són l’obra d’un literat que juga a fer epigrames. Són autèntics epigrames en llur funció diguem-ne més pràctica: és molt més que poesia de circumstàncies; és poesia utilitària. Aquesta branca activa de la poesia, la poesia que intervé directament en la vida social concreta d’aquest o aquell individu o institució, sigui per qüestions d’afers públics o privats, sempre ha existit, i tingué una gran importància i produí autèntiques obres mestres, en provençal, en el moment constel·lat de trobadors. I Fages és dels pocs que l’ha revifada amb categoria.”

A propòsit de Fages de Climent, el nostre ponent, Narcís Garolera, en una entrevista amb motiu de la publicació de les Memòries, explica això sobre la seva obra: Tenia un gran domini de la llengua i dels recursos retòrics. També de les formes poètiques, sobretot de la mètrica. Era molt exigent. Creia que la poesia era el màxim en literatura, i en tenia un gran domini formal. El dominava l’esperit crític, i per això va conrear molt la poesia epigramàtica o satírica. A part els epigrames publicats, se n’han trobat un miler d’inèdits. Fou un gran epigramista, en la tradició de Marcial, Juvenal o Quevedo, amb versos d’un enginy molt esmolat. Feia sang, però amb gràcia. Era un mestre de la sàtira, i els epigrames el van fer molt popular. Però també el van limitar com a poeta.

La seva obra literària ha estat musicada entre d’altres per Francesc Pi de la Serra, Carles Coll, Pau Riba, De Calaix  Toni Subirana  i Josep Tero.

Com ha assenyalat Maria Àngels Anglada, Carles Fages de Climent és un gran coneixedor de la literatura grecollatina (la seva tesi doctoral inèdita versà sobre el paisatge en l’obra d’Homer).  En un títol tan estretament lligat a l’Empordà com la Balada del Sabater d’Ordis (1954) hi descobrim déus i altres personatges de la mitologia grega, lligats a elements de la naturalesa, com el mar, les espigues, les vinyes o la tramuntana. És, però, en Somni de Cap de Creus, on la presència del mite grec, lligada novament al paisatge empordanès, és més aclaparadora.

Cal esmentar també el Crist de la Tramuntana que es troba al Teatre-Museu Gala Salvador Dalí, realitzat per Salvador Dalí en homenatge al poeta amb motiu de la seva mort, i que fa al·lusió a un dels poemes més coneguts de Fages, “Oració al Crist de la tramuntana”:

La conferència sobre la poesia de Carles Fages de Climent anirà a càrrec del senyor Narcís Garolera, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica (UB, 1973). Premi Extraordinari de Llicenciatura (Universitat de Barcelona, 1979). Doctor en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona, 1990). Professor titular de Filologia Catalana (UAB i UPF, 1992-2009). Catedràtic de Filologia Catalana (Universitat Pompeu Fabra, 2009). Premi Crítica «Serra d’Or» d’Estudis Literaris (1993). Premi d’Assaig Literari «Sant Miquel d’Engolasters» (Andorra, 1997).

Ha compilat quatre volums d’Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans (1982-85) i dos de Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (1994-95). Ha dirigit la col·lecció Tinell, de literatura catalana (20 volums). Ha estat assessor de la col·lecció La Finestra de Paper (10 volums).

És editor crític de nombroses obres de Jacint Verdaguer i és autor d’una extensa antologia del poeta (Homenatge a Jacint Verdaguer) i de dos volums d’estudis sobre aquest autor: Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua (1996) i Jacint Verdaguer: textos, comentaris, notes (2004). El 2016 va publicar, amb Marta Pessarrodona, una biografia del poeta (Jacint Verdaguer).

Narcís Garolera és responsable de l’edició crítica de l’obra completa de Josep Maria de Sagarra (20 volums publicats) i ha publicat tres reculls d’articles d’aquest escriptor: L’ànima de les coses (2001), El perfum dels dies (2004) i, amb articles de Josep Pla, Cartas europeas (2001).

És autor d’un assaig sobre literatura de viatges: L’escriptura itinerant (1998), d’una Petita història de Joan Coromines (2006), i dels reculls d’estudis i assaigs literaris De Verdaguer a Ferrater (2012) i Al peu de la lletra.  I autor, així mateix, d’una edició crítica d’El quadern gris, de Josep Pla (2012), i de les edicions crítiques de les Memòries (2014) i Els meus difunts (2017), del poeta Carles Fages de Climent.

El 2018 va compilar els articles d’Agustí Calvet, Gaziel, al diari madrileny «El Sol»: ¿Seré yo español? Un periodista catalán en Madrid (1925-1930). El 2019 va publicar una autobiografia: Galeries del record. Memòries d’un filòleg.

El grup Reversos li hem d’agrair les conferències sobre Gabriel Ferrater, Josep Carner, Joan Maragall i ara aquesta sobre Carles Fages de Climent.

Us convidem a assistir-hi!