Conversa sobre poesia amb Manel Ollé
El Grup Reversos dedicarà la sessió del dijous 27 de novembre al poeta Manel Ollé.
Manel Ollé (Barcelona, 1962) és professor universitari d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània. En aquest camp ha publicat diversos assajos importants: La invención de China (Harrasowitz Verlag, 2001), La empresa de China: de la armada invencible al galón de Manila (Acantilado, 2002) Made in China: el despertar social, político y cultural de la China contenporánea (Destino, 2005), La Xina que arriba: perspectives del segle XXI (Eumo, 2009). També ha publicat una antologia de la poesia xinesa traduïda al català.
A més, com antòleg és autor de: La bossa o la vida. Antologia del conte policíac (2000), Combats singulars: antologia del conte català contemporani (2007).
Com a escriptor hem de distingir tres vessants: traductor, escriptor de literatura infantil i poeta. Ha traduït al català autors com Balzac, Gao Xingjian, Pu Songling i alguns poemes de Li Qingzhao. En el marc de la literatura infantil el seu llibre més destacat és: Tao. Fragments del vell camí xinès del mestre Laozi (Fragmenta, 2017). Edicions en català, castellà i portuguès; il·lustrat per Neus Caamaño.
Ha publicat les següents obres de poesia i obtingut els següents premis literaris:
De bandera liberiana, premi Guerau de Liost de poesia 1993
Mirall negre, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia en Català 2001
Bratislava o Bucarest, Premi Gabriel Ferrater de poesia 2012
Un grapat de pedres, Premi Jocs Florals de Barcelona 2021
De Bratislava o Bucarest, Xavier Cervantes, en comentar l’atorgament del premi Gabriel Ferrater, ha dit: “Vol ser una exploració de la pròpia consciència: que el lector mediti sobre el seu propi pensament (a través d’unes imatges que apareixen en el text com en una cascada) a través de la figura d’un autor que llegeix en veu alta el poema en un escenari en un teatre buit i abandonat”; i també: “És un poema molt sensorial on hi ha un vent que va portant imatges atractives per elles mateixes.”
Ollé ens parla de la seva poètica en una entrevista a VilaWeb, feta per Montserrat Serra, després de guanyar els Jocs Florals l’any 2021 amb Un grapat de pedres d’aigua:
“En aquest país passen coses molt grosses i no ens podem despistar… Tot això ens podria fer pensar ara que la poesia és un luxe innecessari, una mania privada, críptica d’evasió, però no.”
“… la poesia és aquest lloc de saturació on conflueixen la bellesa, la sorpresa, també una forma de coneixement, que no és de respostes sinó de preguntes, i també d’emocions”.
“La meva dedicació a la poesia no és constant. No escric sempre poesia, però quan m’hi poso no la puc deixar…Però a mi la poesia sempre m’ha agradat que sigui transitable, compartible, sense que sigui òbvia. Que tingui interrogants, enigmes, que es van enfocant…”
A “Mirall negre” Manel Ollé escriu:
rosegues ossos d’estel caigut
seus sota l’arbre esquinçat pel llamp
i el deixes créixer dins teu
t’abeures d’imatges incertes
que s’aquieten
sobre el mirall negre de l’estany:
la lluna hi tremola groga.
Us esperem tots a la sessió de Reversos del dijous 27 de novembre, que promet ser molt interessant.
