El dimarts 26 de novembre, a les set del vespre, el grup Reversos té el plaer d’entaular una conversa sobre poesia amb en Carles Duarte i Montserrat a l’Espai VilaWeb, acompanyada de la lectura de poemes del nostre convidat.
Santa Viquipèdia, en referir-se a Carles Duarte i Montserrat, diu: “Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 1959) és un poeta, lingüista i polític català…”.
De les tres activitats comença dient que és poeta i serà com a poeta que li dedicarem la pròxima sessió del grup Reversos, tot i saber que inevitablement hi ha vasos comunicants entre la poesia, la lingüística i la política, perquè, en definitiva, la poesia està connectada amb tots els àmbits de la vida del poeta.
En parlar de la seva poesia, Duarte la defineix com:
“Una poesia que cerca la respiració d’una música nua, tendeix al ritme clar del que és essencial, a la depuració expressiva. S’hi fan presents d’una manera constant el paisatge i les referències culturals del Mediterrani. I té com a temes centrals la tendresa (la pell, el desig, el coneixement per mitjà del tacte…), el somni (com a motor de l’existència, com a lectura subjectiva i personal del que succeeix, com a territori on la creativitat es mou amb més llibertat…) i l’oblit (com a extinció del record, com a horitzó incessant que devora tot el que existeix…)”.
És difícil triar dins la seva obra alguns llibres i deixar de banda la resta. Així i tot, en citarem uns quants:
A banda d’això, en Carles Duarte també ha escrit narrativa, assaig literari, ha adaptat textos catalans antics i ha fet traduccions. A més de la seva dedicació a la filologia, col·laborant amb Joan Coromines o fundant la Revista de Llengua i Dret, per posar-ne només dos exemples, ha estat secretari general de la Presidència del darrer govern de Jordi Pujol i director general, patró o president de moltes entitats culturals i cíviques. Tota aquesta activitat ens mostra la seva gran capacitat de treball.
Escriu Ponç Pons al pròleg d’Una terra blava (Editorial Moll, 1997):
“Duarte, a més d’un grandíssim poeta, és (i açò, postmoderns com som, no es valora gaire, però per a mi és important) una excel·lent persona. Oscar Wilde afirmava rotund i taxatiu que L’estètica és superior a l’ètica. Eliot matisava més: La grandesa de les obres literàries no pot amidar-se només des del punt de vista estètic; recordem, però, que aquest és l’únic des del qual podem decidir si una obra és o no és literària.
Jo estic content de poder dir que Duarte és un d’aquells poetes que t’alegra haver conegut perquè està, com a home, a l’altura (i és alta!) dels seus versos; uns versos ben treballats, quasi esculpits, cisellats, uns versos que fan d’ell el gran poeta que és i el defineixen com a ciutadà.”
Respecta els altres
perquè tothom mereix ser respectat,
esforça’t a ser just
i malda per bastir un espai solidari.
“I com a persona:”
Sigues benèvol a l’hora de jutjar
i generós a l’hora de viure.
En un moment en què tants poetes, intel·lectuals i artistes exhibeixen un pessimisme superficial i frívol, que malden per equiparar amb la lucidesa —pensen que veure-ho tot negre fa intel·ligent— Carles Duarte ha construït una poesia optimista, que canta el plaer i la vida. I ho fa d’una manera profunda i en versos formalment impecables:
Deleix-te per gaudir
dels mots que has heretat,
dels llibres que t’esperen,
de la música límpida
d’aquells qui et precedeixen.
Alegra’t de la fruita,
dels llavis que acullen el teu bes,
del mar inassolible,
del Déu indesxifrable.
Per totes aquestes raons i moltes d’altres, als membres del Grup Reversos ens omple de satisfacció que en Carles Duarte hagi acceptat la nostra invitació, invitació que, com sempre, obrim a tots els que estiguin interessats en la poesia.
Us hi esperem!