Reversos grup poètic

La pròxima sessió del grup Reversos se celebrarà el dimarts 25 de febrer i tindrà com a convidat el traductor i professor Jaume Juan i Castelló (Eivissa, 1953) que impartirà una conferència sobre els epigrames de Marcial.

Doctor en Filosofia i Lletres (1980), des de 1984 és professor Titular al Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la UB i professor Emèrit des del 2023. Centren la seva dedicació la lectura dels poetes romans d’època clàssica i l’anàlisi de la historiografia com a gènere literari. Forma part del grup d’investigació consolidat LITTERA des dels seus inicis.

Ha publicat l’edició crítica amb traducció i notes de la Història Romana de Vel·lei Patèrcul per a la Fundació Bernat Metge (2015); la primera edició crítica de Laurentius Veronensis (Bosch 1996); amb el títol Eros Gai, la traducció del llibre XII de l’Antologia Palatina (Adesiara 2018); traduccions d’Horaci (Odes, Adesiara 2020; Sàtires, Adesiara 2008); Ovidi (Art, Adesiara 2011); i Marcial (Epigrames, Adesiara 2022); i el corpus epigràfic d’Eivissa (Museu Arqueològic 1988). Actualment, estudia l’epigrama, la prosopografia i l’epigrafia romana, preferentment la balear.

Presentar Marcus Valerius Martialis, conegut com a Marcial, no hauria de caler, però dissortadament cal. Vivim en una època que menysprea els estudis clàssics i humanístics. Per una altra banda, els que ja tenim uns anys i vàrem ser educats durant el franquisme ens vam trobar amb una educació castrada pel nacionalcatolicisme on segons quins escriptors, com Marcial, tan enginyós, tan provocador i, per què no dir-ho?, tan groller no hi tenien cabuda.

L’únic que va salvar Marcial va ser que fou un dels pocs poetes hispans importants de l’època romana i que aviat se’l va voler espanyolitzar, per no dir castellanitzar. L’obra del capellà Llorenç Riber Un celtíbero en Roma. Marco Valerio Marcial n’és un clar exemple. Tot i això, la poesia de Marcial fou considerada perniciosa per a la canalla i els seus versos brillaven per la seva absència als nostres plans d’estudis.

Per l’obsessió tecnològica i antihumanista contemporània, i perquè aquest país sembla ancorat a un Noucentisme sense fi, Marcial no és tan conegut com ho hauria de ser en aquests rodals.

Llegir Marcial, Juvenal, Catul és llegir els escriptors romans més crítics, més mordaços i més realistes de l’antiga Roma i, per tant, els qui, més enllà del gaudi estètic, millor ens fan entendre la seva vida i la seva societat.

Marcial va néixer l’any 38 després de Crist a Bilbilis (Hispània Tarraconense), actual Calatayud a l’Aragó. I va morir a la mateixa vila el 104 després de Crist aproximadament. Visqué entre els regnats dels emperadors Calígula i Trajà, és a dir, el final de la dinastia julioclàudia, el període dels quatre emperadors, tota la dinastia dels Flavis, el breu regnat de Nerva, i els inicis de Trajà. Un temps d’un intens trasbals polític i social, farcit de magnicidis, guerres civils, conquestes, invasions i en el qual la nostàlgia de l’antiga república encara es mantenia viva i ferma entre molts patricis romans.

Val a dir que Marcial evita la crítica a les grans personalitats, sobretot a l’emperador. I no només això: els adula. S’espera que morin per satiritzar-los. Mentrestant prefereix clavar el seu agulló en persones de la seva classe social o que estan una mica més amunt o més avall que ell, però sense enfrontar-se als poderosos, als qui pidola el suport durant tot el temps que viu a Roma.

L’interès que desperten els epigrames de Marcial és degut a la seva excel·lent qualitat literària, al seu enginy extraordinari i al seu agulló satíric sense pietat ni límits. Però també a l’acolorida descripció que fa de la vida quotidiana de la Roma del seu temps.

Deixem que sigui Marcial qui parli:

De les despeses sumptuoses dels rics, que, al mateix temps, són garrepes amb els amics:

Perquè les teves plantes de Cilícia no pateixin el fred de l’hivern
i una ventada massa forta no els escapci els brots més tendres,
una vidriera desafia la inclemència dels notus
i deixa filtrar un sol radiant i una llum sense cap mena d’impuresa.
Per contra, a mi em toca una alcova amb una finestra que no tanca
del tot, a la qual el mateix bòreas refusaria aixoplugar-se. VIII 14

Dels nombrosos incendis provocats a les cases per cobrar-ne l’assegurança o per aprofitar-se de la solidaritat pública:

Per dos-cents mil sestercis t’havies comprat, Tongilià, una casa.
Un accident, cosa massa freqüent a Roma, te l’arrabassà.
Ara s’ha col·lectat un milió. ¿No podria semblar –pregunto jo,
Tongilià–  que tu mateix vas calar foc a la teva pròpia casa?   III, 52

De la poca professionalitat dels metges del seu temps:

Jo estava defallit, però tu, Símmac, has vingut tot d’una
a visitar-me acompanyat d’un centenar de deixebles.
Cent mans m’han palpejat, gelades pel buf de l’aquiló!
Jo no tenia febre, Símmac; doncs ara sí que en tinc. V, 9

De la poca humanitat amb un esclau cuiner:

Assegures que la llebre no és prou cuita i demanes el flagell.
T’estimes més, Rufus, trinxar el cuiner que no pas la llebre. III, 43
La sàtira de Marcial sovint és impúdica, per no dir brutal:
Diuen les males llengües, Quíone, que mai no t’han follat
i que no hi ha cosa més púdica que el teu cony.
Tanmateix, quan et banyes no et tapes la part que caldria:
si tan gran és el teu pudor, posa’t les calces a la cara. III, 87

I encara uns quants epigrames més:

• “M’encoratges, Paulus, perquè faci versos contra Licisca a fi que ella s’enfureixi en llegir-los i s’enrabiï contra mi. Paulus, ets un pervers! Vols que te la mami només a tu” IV, 17
• “Mató em retreu que hagi fet un llibre irregular. Si Mató té raó, de fet està lloant la meva poesia. De llibres ‘regulars’ n’escriuen Calví i Umbre: un llibre ‘regular’, Crètic, és un llibre dolent” VII, 90
• “Ets un xafarder, un calumniador, un estafador, un traficant, un mamapolles, un macarra. No entenc, Vacerra, que no tinguis ni cinc” XI, 66
• “No pel fet que els famosos se’t disputin a les festes, als pòrtics, als teatres, no perquè quan te’ls trobes es deleixin per dur-te a la llitera o bé a les termes, no t’envaneixis massa, Filomús: volen passar-s’ho bé, no enamorar-se” VII, 76

S’ha de tenir en compte que, juntament amb els grafits romans, els epigrames de Marcial són la font més important de paraules obscenes llatines.

Les obres de Marcial foren molt valorades durant el Renaixement, el Barroc (Quevedo i Góngora) i la Il·lustració i van passar de moda al romanticisme. El segle XX ha vist un ressorgiment important en l’estudi de Marcial. Alguns poemes satírics de Josep Maria de Segarra ens el recorden:

Ets fresca com una rosa,
més puta que les gallines
i pesada com la prosa
de don Pere Coromines.

***

Pixo a l’abim:
al fons la mar blava,
allà el cap de Begur,
aquí el cap de la fava. 

Perquè, com diu en un dels seus epigrames el gran Fages de Climent:

L’epigrama cou si és bo,
però el qui me l’ha de fer
s’ha de dir Josep Carner,
Sagarra o López Picó.

Tots hi sou convidats!