Estimat Xavier Mas de Xaxas

Estimat Xavier,

En el teu llibre Mentiras.Viaje de un periodista a la desinformación.  assegures que, en els fets del Carmel, els mitjans de comunicació ens vam limitar a reproduir la versió oficial dels fets, a repetir la declaració, la roda de premsa de torn…Així, dius, la comunicació va guanyar la informació durant uns quants dies. Sí, aqueset és un bon exemple de desinformació.

Els fets d’aquest barri barceloní van ser vertiginosos. De fet, un diari ja estava caducat a  poques hores d’haver arribat a la rotativa. Tot es movia molt ràpid fora, i la maquinària periodística encara és massa lenta en aquests casos, però aquesta és una altra discussió. Aquells dies, a més els mitjans no vam poder –alguns no van voler– trobar la font adeqüada per poder encarrilar definitivament una altra versió que no fós l’oficial. I,d’això, els únics beneficiats en van ser els polítics, sens dubte.

Dius, també, que no va ser fins que El País va publicar a portada que el mètode austríac –l’utilitzat al Carmel– havia estat prohibit a Madrid per insegur, que els mitjans no van aconseguir canviar comunicació per informació. I ho justifiques assegurant que aquesta notícia va fer que el govern sortís anunciant que a Barcelona tampoc s’utilitzaria més. Perdona que discrepi, Xavier, però vols dir que va ser El País qui va guanyar a la roda de la comunicació? O el diari  va ser tansols la eina que va fer servir el govern per apuntar-se un tanto i guanyar una mica més d’avantatge als mitjans?

Per què no expliques qui va passar aquesta informació a El País? (com moltíssims altres informes i dictàmens posteriors a l’esfondrament) Vols dir que d’un dia per l’altre un govern pot descartar un mètode de construcció i admetre que no és el més segur pel fet que un diari publica una notícia? O és al revés? Es filtra una notícia de la que ja es té una resposta i ens colen dos gols en un?

He de puntualitzar, en honor a la veritat, a més, que el que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va descartar utilitzar a Barcelona va ser el mètode que, en aquells moments, s’estava utilitzant per a l’ampliació de la línia 5 al Carmel, una tècnica que permet perforar i, més tard, quan la màquina torna pel forat que ja ha excavat a l’anada, reforçar. No es va descartar mai el mètode austríac, ja que un túnel com el del Carmel no es pot fer de cap altra manera. Una tuneladora –com la que fan servir a Madrid i, per exemple a la construcció de la línia 9 a Barcelona–, pel tamany de l’arc, no hi cabria mai, allà.

Bé. Segueixo a l’espera que algun dia llegeixis això.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!