7 de novembre de 2007
2 comentaris

vell camí de l’amor

a l’Eugeni Terré i Marquès, amb gratitud

En els últims racons, en els densíssims
boscos perduts dels límits més extrems
de la sang, de la carn, del sofriment,
hi ha la gran pau, hi ha el cor vivent del Món.

Hi ha tot el món vivent i, per l’Esperit
infinit de l’Amor, hi anem i ens en nodrim.
I tornem. I vivim. I en la Vida deixem
un nou rastre d’amor per recordar el Camí.

Vell camí de l’Amor -drecera viva-
que fas de cada gest un nou sentit;
i en el que m’has donat i has exigit
fas també que no mori res en mi.

Perquè res mai no mor. Res no se’n va.
I és dintre meu, vora meu, que roman.
Com una mà pacient, com el millor company
que, fins morint, em va perfeccionant.

cd: “pedres blaves”
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
pol caturla: baix elèctric
albert almansa: clarinet

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

  1. Perfecta aquesta cançó un cop més, amigues i amics de Relk. Esteu marcant una nova època en el pop català. Seguirem amb ànsia la vostra evolució.

Respon a Joan Alcaraz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!