divendres vaig passar per robafaves … gran silenci a la secció de música … quina tristor desprenen els cedés, condemnats a estar-se als caixons dies i mesos, en silenci, resignats a la seva dissort … hi passo poc per robafaves, suposo que és per això que cada cop que m’hi acosto noto el canvi, com quan no veus algú durant uns quants dies i de sobte el trobes molt canviat … doncs això, que cada cop hi ha menys vida a la secció de discos …
de fet vaig anar a la botiga a comprar un llibre, no pas un disc, i per xerrar una estona amb en ferran … vam parlar d’ebay, de galetes franklin i d’spamalot … però li va sonar el telèfon i em vaig decidir a entrar dins el silenci dels cedés … novetats, clàssics, tots allà ben apiladets esperant el miracle … en vaig salvar un … 15,95 euros … roger mas – les cançons tel·lúriques …
és un gran disc … un disc curiós, hippie, directe, extremadament sensible, a voltes bogeria, a voltes Bellesa … quina gran VEU … i quina melodia més bella tenen els goigs de la mare de déu del claustre de solsona … és un d’aquests discs que et fan venir ganes de fer música … si heu de fer un regal a algú, aquest disc és un bon regal, de debò … ara i d’aquí cinquanta anys …
joan
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!