19 de novembre de 2007
0 comentaris

el primer bosc

a en Lluís Ma. Xirinachs, en omenatge

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim indret
del món, on l’ome lliure es desvetllava
del vell parany de l’or, del vell poder
inútil del poder en servitud.

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim batec
del cor. Com un gran arc que afina i tensa
els músculs invisibles de l’esperit
i fa més dens el pas en el camí.

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim gran gest
alçat contra la por, contra l’orgull
dels cíclops eixorbats en caus de llum,
que amaguen els rellotges del futur.

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim alè
que ara viu a dins meu com el primer
alè del primer bosc, del primer cel,
del primer ome lliure que, en la mort,

dóna vida a la vida, cos al cos,
veu a totes les veus, sang a la sang.
I ens clava la certesa fulminant
que només som si som en llibertat!

no està editat a cap cd … enregistrament de relk en directe a mataró el 18 de setembre del 2007 amb l’ajuda tecnica de joan villanueva

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba
fotografia: encarna

maira comalat: veu
joan vallcorba: piano

aquí sota podeu veure’n una versió en directe a arenys de mar el 31 d’agost del 2007 amb la col·laboració de ferran irzo a la guitarra elèctrica

aquí podeu seguir el procés de construcció del text d’en jordi amb una seqüencia de tres manuscrits …


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!