4 d'octubre de 2007
0 comentaris

el gorg negre

a l’Ure Comas

Lenta cançó de l’aigua a les perdudes
arcades lluminoses de l’Esperit.
Tot s’ha aturat. I entre el silenci es tiba
el meu sexe en el cel pur del matí.
Perquè arrenques de mi saba i metzina,
també un Sol nou arrencava el meu crit.
Sents? Aquest ritme de la veu de l’aigua
i la teva aigua que flueix en mi,
renten el món del vell dolor de viure
i apaivaguen la pena de morir.

cd: "branques"
edita: música global
data: novembre 2004

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano i programacions
francesc navarro: clarinet

videoprojecció 2005
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

una versió anterior del poema/cançó:

cd: "a les pedres secretes de la sang"
edita: relk
data: gener 2003

maira comalat: veu
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano, teclats i programacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!