11 de novembre de 2007
0 comentaris

darrere les muntanyes

per en Josep Bellsolell

Darrere de les altes muntanyes de l’enyor,
darrere les grans pedres que em salven el record
sé d’un camí que porta molt lentament al cor,
sé d’un camí que arriba tot just fins al teu cor.

Hi arribo per les ombres vençudes del dolor,
per les branques perdudes de l’esforç.
Hi arribo per l’escala buidada de graons,
pel degoteig de l’aigua, per la brasa i el foc.

Arribo on tot comença, allà on començo jo
a caminar les passes d’un camí de claror.
Arribo, sempre arribo, perenne, al mateix lloc:
on el teu gest convida a la Terra i l’Amor.

Com una gran muntanya o una vella oració.

cd: “pedres blaves”
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
joan vallcorba: piano i programacions
pep coca: contrabaix
albert almansa: clarinet
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!