a la Núria Cadenas
Vinc amb el Sol de l’alba, que desvetlla
tots els camins que guardo dins l’ombra del meu cor,
i estén la llum tan fina de la Terra
arreu on creix la Vida i arreu on creixo jo.
M’alço en el cel i veig la meravella
d’escales infinites d’innombrables colors,
per on l’Esprit davalla dintre l’ésser
lliure com l’aigua pura que brolla d’una font.
Veig cada raig i veig el nou miracle
de viure tots en Un i en la claror de Tot:
aigua, foc, terra, vent, la sola xarxa
del meu cos expandint-se pel dúctil cos del Món.
M’aturo sense nom, sense aparença,
i miro dintre meu com s’enderroca el tron
del domini embrutit, de la cadena
que em lliga a l’alta nit de tota possessió.
Trenco, un a un, els murs que m’acorralen
i arribo fins a mi. I, net, entre els meus solcs
-com branques que de llum s’alimentessin-
abasto en la claror la bondat de totom.
Car jo, com tu, com la Terra i els arbres,
vivim per elevar-nos als timbals de l’Amor.
I, en l’Amor, fer-nos lliures. I ser l’aire
que arrencarà les pedres de totes les presons.
cd: “pedres blaves”
edita: temps record
data: novembre 2006
text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba
maira comalat: veu i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
pol caturla: baix elèctric
marc planells: saz
manel martínez: guitarra elèctrica
edu acedo: violí
maria asensio: violí
sabina gelma: viola
videoprojecció 2006
filmació: pol caturla
montatge: joan vallcorba
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!