4 de novembre de 2007
0 comentaris

esperança de la carn

Anna, per tu, encara en l’esperança

Tan i tan lentament el cos se’m destil·lava
i amb tant d’amor la carn es fa esperança,
que els muscles em són muscles i em són arbres
i el redós de la ment, la teva sola casa.

Ara et palpo secreta, t’invoco i et recorro
per les venes i els fins graons de l’alba
del nou ésser que sóc i que per tu es dilata
i des del teu amor en l’amor germinava.

Un ésser, un nou cos com un fondíssim
pou per on puja lluminosa l’aigua
de la vida dins teu, de la vida a les càlides
esferes ja polides dels teus actes.

Ara sóc un mirall, un ull vivent que passa
per dintre meu, pel món, i en el meu foc faig créixer,
més sàviament, un espai per pensar-te,
un lloc més alt on estimar-te encara.

cd: “pedres blaves”
edita: temps record
data: novembre 2006

text: jordi bilbeny
música: joan vallcorba

maira comalat: veu, pandereta i coros
montse majà: violoncel
coqui castells: bateria
joan vallcorba: piano, teclats i programacions
pol caturla: baix elèctric
dani àlvarez: acordió diatònic
ferran irzo: guitarra elèctrica
edu acedo: violí

videoprojecció 2006
filmació: maira comalat
montatge: joan vallcorba

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!