Regina Ferrando

L'art de viure bé

Els grans som grans, però no som tontos

Arriba un cert moment de la vida en què algunes persones joves, potser per inconsciència, potser per una necessitat exagerada de protecció i vull pensar que amb tota la bona fe, comencen a tractar les persones més grans amb una condescendència enervant, com si fossin menors d’edat, com si les coses no les haguessin d’entendre massa, com si els seus comentaris fossin una càrrega.

Com a membre del col·lectiu afectat, vull trencar una llança a favor d’aquells que fa més anys que som joves. Us puc assegurar que els grans som grans, però no som tontos. Ens comença a fallar el cos, és veritat, però tenim el bagatge d’experiència de tota una vida que, si no s’aprofita, es malmet irremeiablement, i que, en canvi, combinat amb la força dels més joves, fa que les societats progressin, perquè conserven la memòria i és més difícil caure en els mateixos errors.

L’única cosa que volem els grans és que ens tractin amb respecte, com a persones adultes que som, exactament igual com als joves com a persones en camí, amb això no hi hauria d’haver cap mena de diferència, i aquí anem a parar al moll de l’os dels conflictes de la nostra societat: la manca creixent de respecte i de les més mínimes normes de convivència que abans passaven de pares i fills i que, en un moment donat, s’han deixat de transmetre i brillen per la seva absència.

Tractar amb absolut respecte tot i tothom és l’art per excel·lència, que hauríem de practicar tots sense la més mínima excepció. Un art que no ha de tenir en compte ni edat, ni sexe, ni religió, ni estatus social. Tots amb tots ens hem de tractar amb respecte, si volem que el respecte arreli en la nostra societat tan desequilibrada, l’enriqueixi i la pacifiqui.

Teixim al nostre voltant una teranyina de respecte que, unida a la teranyina de tots aquells que ens envolten, pugui fer que aquest món sigui millor. Que en cap moment de la nostra vida no haguem de sentir-nos inútils o com un os fora de lloc. Que tots, tinguem l’edat que tinguem, ens sentim confortables, útils i segurs en la nostra societat.

Per això, hem d’estar tots ben amatents perquè les actuals onades de de robatoris, de pillatge, d’enganyifes, que alguns sense cor, i sense el més mínim respecte, van inventant, per guanyar diners fàcils a costa d’enganyar els més dèbils (en aquest cas la gent gran hi té molt a perdre), no aconsegueixin allò que és proposen, perquè entre tots ens haurem protegit.

En el món sempre hi ha hagut persones lluminoses i persones en tenebres, el que cal és que els de bona voluntat ens conjurem a aconseguir un cabal suficient de llum per eclipsar les tenebres. Només aleshores podrem descobrir la nostra meravellosa part eterna, aquella que compartim amb la resta de la creació, i que no té res a veure ni amb l’edat, ni amb el sexe, ni amb la religió, ni amb l’estatus social, i que ens convida a tractar-nos, tots, amb amor, respecte i delicadesa.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

18 de novembre de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.