Anbient tòxic

Normalment, en aquests escrits, defujo expressament parlar de política. De fet, però, política és tot allò que fem cadascun de nosaltres de cara enfora, per tan avui em permeto fer una reflexió a l’entorn de política i respecte, que fa dies que em balla pel cap.

Potser seria bo que ens adonéssim, després d’aquest confinament i després d’aquest temps que hem pogut viure més el silenci, la soledat i la inactivitat, que la nostra societat està fonamentada en la crítica, en la comparació, en la confrontació, en veure l’altre com un enemic i tot plegat proporciona una toxicitat extrema a la nostra manera de viure.

Només en el moment que veiem l’altre, sigui qui sigui, com un complementari, que no com un contrari, podrem forjar una nova societat, fonamentada en el respecte, en l’amor, en la solidaritat. I aquesta és la base fonamental si volem potenciar la salut. Mentre la nostra societat sigui tòxica, la nostra salut serà precària.

Des dels mitjans de desinformació massiva es fomenta aquesta toxicitat, sobretot en la multiplicitat de tertúlies que es fan arreu, on l’únic interès rau a la crítica aferrissada i acarnissada contra tot i tothom, però sobretot contra aquells que governen, creant un ambient contrari a qualsevol decisió política. Els polítics han de ser els nostre servidors, són aquells que hem escollit. Si no som capaços de respectar-los com a éssers humans, és que tampoc som capaços de respectar-nos nosaltres mateixos. Perquè els polítics, com nosaltres, tenen encerts i tenen errors, però si només fixem la nostra mirada en els errors es fomenta un ambient descontrolat que l’única cosa que fa és degradar tota la bona feina que també puguin fer.

Moltes vegades, sentint tertúlies als mitjans, em faig creus de què encara hi hagi gent disposada a fer de polític. Em dol l’acarnissament sense treva a què es veuen sotmesos polítics de tota mena i condició. El tracte que reben al llarg del dia és inhumà en moltes situacions. Entre ells la història es repeteix. Tot s’hi val per anar contra l’adversari, amb l’únic interès d’esgarrapar-li quatre vots a la properes eleccions.

I la gent anònima, la gent del carrer, aquells que quan toca anem a dipositar el nostre vot, no els votem perquè perdin el temps barallant-se, sinó perquè arribin a acords en bé de tots. N’estem tips de baralles de carrer, amb males maneres, traïcions, desacreditacions, quan no difamacions. Volem polítics que treballin pel poble que els ha votat i no pel partit o per mantenir la poltrona.

El foment del respecte és una tasca comuna de tota la societat. Desconfiem d’aquelles persones que en degraden d’altres amb crítica interessada o inconscient. No ens deixem endur per la toxicitat ambiental i no en siguem altaveus. Tots, cadascú des del seu lloc, tenim molta feina a fer. No la defugim.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

6 d’agost de 2020