Arxiu mensual: maig de 2020

L’única certesa: la més absoluta incertesa

Aquesta malaltia que ha envaït les nostres vides i les ha reduït a la seva mínima expressió ens mostra una realitat eterna, però molt oblidada: vivim en la més absoluta incertesa. I això no és bo ni dolent, és així des del principi dels temps, és la constatació de la nostra pròpia naturalesa. Aquesta malaltia ens obre, doncs, a una nova percepció de la vida i del món que ens envolta.

La vida és aquest do preuat que se’ns atorga de forma absolutament gratuïta i que se’ns arrabassa també, sempre per sorpresa, en el moment menys esperat. Aquesta situació, doncs, com totes i cadascuna de les que hem de viure, podem veure-la com un perill imminent però, també, com a una meravellosa oportunitat.

El cert, dèiem, és que, ara per ara, tot és incert. Ni els científics més experimentats tenen experiència d’aquesta malaltia en concret. Ens són desconeguts el seu origen; perquè uns s’infecten i d’altres, molts, no; com la podem prevenir; no sabem amb absoluta certesa si les mascaretes o els guants són útils o no; hi ha una infinitat d’informacions contradictòries que alimenten més, si això és possible, la nostra incertesa; no tenim proves fefaents per detectar-la ni res  que la pugui guarir.

Sabem, això sí, que és una malaltia absolutament democràtica. Afecta gairebé per igual totes les franges d’edat, no distingeix entre els color de la pell, ni entre rics i pobres, ni entre procedències, creences i religions; i es propaga, això sí que ho sabem, a una velocitat vertiginosa, que pot col·lapsar el sistema sanitari més robust.

No entraré a parlar dels interessos creats polítics i econòmics que l’acompanyen, això ho deixaré per a una altre ocasió. Però davant la incertesa, hem de convenir que l’única solució, ara per ara, al nostre abast és la prevenció. Prevenció que passa pel respecte més absolut a les normes d’higiene aconsellades: ús de mascaretes i guants, respecte per les distàncies de seguretat, rentat de mans i superfícies, etc.

Si aquest trasbals col·lectiu no serveix per fer-nos sentir a tots membres d’una única família, la humanitat, és que no haurem après res. L’única resposta possible és la solidaritat i el respecte més absolut per tot i per tothom, sense tornar-nos a oblidar mai més de la natura. Si encara no ho hem fet, aprofitem els dies que ens resten de confinament per adonar-nos de la gran mentida que hem viscut durant anys. I quan tots tornem al carrer, encara que només sigui per honorar aquells que hem perdut, no permetem que res sigui igual que abans. Cada un dels nostres actes ha d’estar amarat d’amor, de tendresa, de respecte i de solidaritat. Respectem, fins i tot, aquells que ofegats en la inconsciència, es neguen a protegir-se, posant en perill aquells que els envolten.

Comprometem-nos a viure des de la confiança de formar part d’un tot harmònic que podrà resoldre des de la unitat i els respecte qualsevol entrebanc que com a societat se’ns pugui presentar.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

21 de maig de 2020

Des del confinament

Un confinament dóna per a molt, sobretot quan ets dels privilegiats que es troben bé de salut. Permet, això sí, adonar-se de la fragilitat que ens caracteritza i, alhora, et dóna l’oportunitat de detectar errors que ens han pogut dur fins a aquest punt.

Fa molt de temps que la nostra societat està tensionada fins a l’extrem per un excés d’activitat, d’informació, d’estrès, que ens impedeix tenir cura de nosaltres mateixos i dels altres, en la mesura que com a éssers socials necessitem. Sempre corrent, sempre mirant el rellotge, alimentant-nos de qualsevol manera, reprimint les nostres emocions per intentar mostrar sempre la nostra millor versió, … i, per acabar-ho d’adobar, envoltats per un núvol tòxic de contaminació, creat per nosaltres mateixos, que dóna el tret de gràcia a la nostra salut malmesa per un estil de vida insà.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva constitucióe 1946, defineix a la Salut com “l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals”.

Ateses les circumstàncies actuals, hem pogut constatar la importància de la salut a l’hora d’emmalaltir. El nostre cos en condicions ideals és capaç de resoldre els problemes de salut que se li plantegin per sí sol. Ara bé, tots hem pogut veure que la fragilitat de les persones està íntimament lligada al seu estat físic (el percentatge més elevat d’infectats correspon a persones amb malalties prèvies, aquelles a qui la malaltia ha trobat immunideprimits, cosa que no els ha permès que el seu sistema immunològic pogués defensar-se adequadament).

Arribats a aquest punt, el que cal plantejar-se és què fem quan aquest malson hagi passat. D’entrada podem imaginar que res no serà com abans, haurem perdut massa llençols en aquesta bugada, però el que sí que ens podem començar a plantejar és què hem de canviar en la nostra manera de fer, de viure, de pensar, de sentir i de relacionar-nos. Albert Einstein ho tenia clar quan deia “si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”.

Per tant, després de llepar-nos les ferides el temps prudencial, no tornem a cometre els mateixos errors que han malmès la nostra salut i el planeta, Comencem a pensar com hem d’enfocar la nostra vida i la nostra societat per ser més respectuosos amb nosaltres mateixos i amb el medi ambient.

Mentre la gran majoria estem tancats a casa, per exemple, els nivells de contaminació han baixat estrepitosament. El planeta ens parla molt clar i hem de començar a escoltar-lo. No podrem tenir mai salut en un planeta malalt. Hem de replantejar-nos la nostra manera d’alimentar-nos, ens hem de preocupar per gestionar les nostres emocions, hem de tornar a passar a les relacions virtuals a les reals, hem de redescobrir què vol dir viure, si realment ens estimem la vida. Apa, posem-nos a treballar.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

30 d’abril de 2020