Torna a passar
Un any més, la segona quinzena de desembre ens porta l’època de l’any més esperada per infants i grans, delerosos d’amarar-se d’aquella innocència que ens caracteritza en els primers anys de la nostra vida.
Un cop més, embadalits davant les figures del pessebre, entonarem les nadales nostrades que ens transporten a dies feliços. Reviurem l’esperança d’un món millor, amb el naixement de l’Infant en una establia, ben acomboiat en una menjadora, mentre Maria i Josep l’adoren contemplatius, el bou i la mula l’alenen perquè no tingui fred i una munió de pastors, de reis, d’infants, com tu i com jo, s’atansen als vidres dels diorames per reviure de prop la gran joia de Nadal.
I tornarà a passar enguany, quan els dies freds rodolin pel pendent del canvi d’any, oferint-nos l’oportunitat de despertar el nostre infant interior, aquell que roman amagat en un racó de la nostra ànima, sempre delerós de deixar-se anar, de treure el cap a la superfície, de fer-nos entendrir i plorar d’emoció.
Deixem que la nostra part més sensible ens permeti gaudir d’uns dies que, per damunt de la resta de l’any, ens fan sentir més a prop els uns dels altres. Ens fan adonar de l’existència d’una munió de benaurances, que sovint obviem perquè el neguit i els maldecaps quotidians ens en dificulten el gaudi.
I la major benaurança és que des de sempre i per sempre, hem estat, som i serem estimats, amb un amor apassionat. El mateix amor que desperta en nosaltres l’Infant del pessebre. Aquest amor que ens fa sortir de nosaltres mateixos, mirar el nostre entorn i maldar per fer feliços aquells que ens envolten.
La gran nova de Nadal és que mai no estem sols, sinó que formem part d’un Tot que ens abraça, ens acarona, ens estima i té cura de nosaltres sense demanar res a canvi. Nosaltres formem part d’aquesta essència meravellosa i, si estem ben desperts per adonar-nos-en, som eines de transformació d’un món que, ara per ara, necessita totes i cadascuna de les nostres aportacions, tant humils com vulgueu, per completar el somni creador.
Està escrit: “No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.” (Lc 2,10-12)
No tinguem por. Aquest Nadal i sempre, sortim fora de nosaltres mateixos amb les nostres millors gales: la confiança, l’esperança, l’amor incondicional, la tendresa, la il·lusió, la innocència, la joia sens límit… i com l’Infant del pessebre donem-ho tot, sense escatimar res, a aquells que ens envolten. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la nostra millor aportació a un projecte meravellós. Us desitjo el millor Nadal i confio a retrobar-vos en un any per estrenar que, entre tots, farem créixer.
Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com
e-mail: regina@reginaferrando.cat
19 de desembre de 2019