Arxiu mensual: novembre de 2019

El rierol de la vida

Això que en diem vida, que va des del naixement fins a la mort, es caracteritza per una col·lecció de relacions amb el nostre entorn. La cultura del món ens submergeix en una visió segmentada de la realitat que ens fa creure que estem separats de tot i de tothom, que vivim aïllats i que tot depèn de les nostres forces. Això sovint ens enfonsa en una sensació falsa de solitud que ens trasbalsa i ens fa cercar constantment el recolzament, l’acceptació i la dependència dels altres.

Aquesta visió, se’ns fa palpable en moments concrets. Recordeu sinó situacions de separació dolorosa, quan pels motius que siguin es trenca una de les nostres relacions o bé quan perdem un ésser estimat. Ens situacions així, tenim una clara percepció de mutilació, ens sentim incomplets, abandonats, decebuts i tristos.

A mesura que la nostra consciència s’expandeix, aquesta visió de la realitat va canviant de forma progressiva, fent-nos veure que formem part d’un tot. Que formem part de l’univers. Que cada una de les nostres paraules, cada un dels nostres pensaments, cada una de les nostres accions, modifica la nostra energia i influencia l’energia de l’entor

Així mateix, aprenem a percebre la unitat. Reconeixem que som energia que no es crea ni es destrueix, simplement es transforma. Res en l’univers desapareix sinó que pren formes diferents. Que els nostres lligams mai no es trenquen sinó que perduren i que tot allò que hem perdut no és que hagi deixat d’existir sinó que forma part d’un altre pla de consciència al qual, ara per ara, no hi tenim accés.

La nova consciència ens permet reconèixer que mai no estem sols i que no depenem només de les nostres forces, sinó que formem part d’un univers que ens agombola i ens mena pels camins que desitgem, i que això és així sense que nosaltres haguem d’esforçar-nos, simplement hem de lliscar i deixar-nos portar pels signes que la vida ens va oferint.

Aquest deixar-se anar, requereix una capacitat essencial: la confiança plena que la vida ens ofereix a cada instant allò que precisem per créixer. I per aconseguir surar pel corrent de la vida no hi ha més solució que entossudir-nos a aprendre a gaudir  plenament del moment present. Només així som capaços d’alliberar-nos de les pors, de les culpes, dels ressentiments, de la nostàlgia, en definitiva, dels sentiments que ens ancoren en el passat o en el futur i que ens impedeixen veure les oportunitats que ens ofereix el present.

Està escrit: “No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s’ocuparà d’ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.” (Mt 6,34).

Hem d’aprendre, doncs, a acceptar-nos i a acceptar la nostra realitat, a respectar-nos i a ser respectuosos amb tot i amb tothom. I així, lliscant joiosament pel rierol de la vida, podrem anar recollint els regals que, a cada instant, la vida ens ofereix.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

28 de novembre de 2019

Només el present facilita el canvi

Sovint, en arribar a la cinquantena, hom es dedica a fer un tomb per la vida, fent balanç dels actius i dels passius, a voltes per arribar a la conclusió que s’ha perdut el temps, cosa que comporta insatisfacció i decepció de la pròpia existència. Hom s’adona que ja ha acomplert molts anys i que la situació no és, ni de bon tros, tal i com havia somniat.

En aquestes ocasions, hi ha persones que opten per fer un gir a la pròpia vida, perquè creuen que només canviant d’entorn podran aprofitar els anys que encara els resten. Així, hi ha qui decideix canviar de parella, canviar de feina, canviar de casa o canviar-ho tot alhora. Aquest comportament és una conseqüència de no voler agafar les rendes de la pròpia responsabilitat, perquè no és ni la parella, ni la feina, ni la casa, ni res d’extern que ens condueix a una realitat o a una altra.

És evident que hi ha situacions en la vida que clamen un canvi, però no siguem il·lusos: els primers que hem de canviar sempre som nosaltres mateixos. No oblidem mai que la vida que hem viscut cadascun de nosaltres és, ni més ni menys, la vida que hem triat viure -massa sovint des de la inconsciència, sí-, però no per això hem de caure en el parany de pensar que són els altres els que no ens deixen viure com nosaltres desitgem.

La nostra vida té el contingut que nosaltres li vulguem donar i el grau de satisfacció és directament proporcional al nostre nivell de consciència, a la nostra pau interior, a la mesura que emprem per estimar-nos i respectar-nos. I, el que és més important: sempre hi som a temps. En qualsevol moment de la nostra vida podem decidir com la volem viure. Res del passat no té cap importància, només el present ens ofereix la possibilitat de canviar. A cada instant som capaços, si ho volem, de renéixer a una nova vida, sempre podem triar la quantitat d’amor i respecte que volem a la nostra vida, això només depèn de nosaltres. Exercir-ho és un dret que té recompensa.

Està escrit: “Decanta’t del mal i fes el bé, busca la pau, procura aconseguir-la” (Sl 34,15).

A cada instant, comença la resta de la nostra vida. No ens ancorem en la nostàlgia d’allò que creiem que hauria d’haver estat i no ha esdevingut, d’allò que hauríem d’haver fet i no ens n’hem sortit. La solució rau a fer-ho ara i prou.

I si tot això ho sabem fer des de la pau, des de l’amor i des del respecte, el canvi s’esdevindrà sense necessitat de fer mal a aquells que ens envolten. Aquells que ens estimen saben acollir el nostre canvi i el respecten, quan s’adonen que sabem el que volem i vivim satisfets. Cada dia és bo per canviar el rumb de la nostre vida i ho podem fer sense massa soroll ambiental, en la nostra intimitat, tant sols canviant la nostra mirada i la forma de relacionar-nos. El canvi positiu i perdurable neix de l’expansió de la nostra energia d’amor i això només dóna bons fruits, tant per a nosaltres com per als que ens envolten.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com  

e-mail: regina@reginaferrando.cat

14 de novembre de 2019

Fem-ho entre tots

La consciència és la lent amb la qual mirem el món i, a mesura que s’expandeix, ens va permetent que la nostra percepció sigui cada vegada més àmplia i, alhora, més subtil. Així, doncs, la nostra visió del món va canviant, en el decurs de la nostra vida, a mesura que la nostra consciència es va expandint.

Si el nostre estat de consciència és reduït, percebem un món fragmentat, perillós i amenaçador. Veiem diferències irreconciliables entre nosaltres, desconfiem dels nou vinguts, quina cultura és molt diferent de la nostra, i ens sentim amenaçats enfront de qualsevol canvi.

A mesura que la nostra consciència s’expandeix allò que percebíem com a greus problemes es va relativitzant i ens anem adonant que la solució als grans esculls de la humanitat passa pel respecte més absolut envers nosaltres mateixos i envers els altres, constatem que ens cal aprendre a veure les diferències com una font d’enriquiment i no una amenaça i, finalment, començar a educar els infants des de la visió d’un món unit i respectuós, on cada ésser humà, home o dona, tingui la tendència sexual que tingui, tingui l’origen que tingui, ric o pobre, tingui dret a ser respectat i a tenir l’oportunitat de desenvolupar-se com a persona. En definitiva, podem saber que no existeixen diferències, sinó fragments de l’infinit trencaclosques de la humanitat, on totes les peces són fonamentals i imprescindibles, i encaixen a la perfecció.

Mentre visquem enfrontats a causa d’una educació deficient, mentre siguem incapaços d’acceptar i respectar éssers amb ideologies o religions diferents a la nostra, mentre veiem com una amenaça la pobresa que arriba a cada nostra, en un intent desesperat de supervivència, perquè posa en perill la nostra abundància vergonyant, en el món regnarà la desigualtat i la injustícia.

Està escrit: “Doneu a cadascú allò que li deveu (…), reverencieu a qui pertoca, respecteu a qui heu de respectar” (Rm 13,7)

En la mesura que cada un de nosaltres sigui capaç d’esdevenir respectuós amb ell mateix i amb els altres, i sigui capaç de canviar la seva percepció i la de l’entorn, una nova consciència s’anirà estenent com una taca d’oli, fins arribar el dia que els llocs de poder siguin ocupats per persones completes. La nostra aportació ens pot semblar minsa i insignificant, però no podem d’oblidar que un oceà està format per infinites gotes d’aigua, totes elles importants i imprescindibles a l’hora de formar el tot.

Només així aconseguirem no tant sols que homes i dones ens dediquem a  fondre les nostres grans potencialitats per aconseguir un món millor, no tant sols que races i ideologies diferents ens comprenguem i ens respectem, sinó quelcom molt més important: que milions d’ésser humans deixin de morir-se de gana o de qualsevol malaltia, per manca de recursos, i que els conflictes bèl·lics deixin d’existir.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

31 d’octubre de 2019