La flexibilitat com a ideal
Quantes vegades, en les nostres relacions, ens deixem portar per prejudicis, que ens fan arribar a conclusions precipitades, impedint-nos anar al fons? Amb el pas dels anys, hom s’adona que les conclusions sorgides d’aquesta manera de funcionar tenen molts punts per ser mancades de rigor i veritat i, com a conseqüència, ens poden fer caure en l’error.
Quantes vegades judiquem algú per la seva forma de vestir, pel seu llenguatge, pels seu gest, per la seva procedència, per la seva manera de pensar…, i això ens impedeix esbrinar exactament allò que ens vol dir, mostrar o transmetre?
Si tinguéssim sempre present que tothom que apareix a la nostra vida té un missatge per a nosaltres, no deixaríem escapar cap ocasió d’arribar a comprendre allò que les persones o els esdeveniments ens han de comunicar, més enllà de la seva aparença.
Una de les finalitats de la nostra existència rau a tenir la flexibilitat necessària per descobrir i encaixar la veritat de l’altre, des del convenciment que nosaltres no estem en possessió de la veritat absoluta i només ens acostarem mínimament a aquesta veritat, en la mesura que siguem capaços d’anar construint el trencaclosques on s’encabeixen totes les veritats, sense excloure’n cap.
Sovint és l’orgull allò que no ens permet d’acceptar les veritats dels altres. És l’orgull allò que ens fa rígids i inflexibles. És l’orgull allò que ens impedeix créixer en saviesa.
Només quan ens fem flexibles com el jonc, som capaços d’adaptar la nostra mentalitat a qualsevol esdeveniment i acceptar-lo des de la innocència. Això ens permet incorporar nous coneixements, noves idees, noves il·lusions.
Totes les cèl·lules del nostre cos estan sotmeses a un canvi constant, que ens permet mantenir-lo en bon estat de salut. Deixem, també, que els nostres pensaments, les nostres idees, la nostra escala de valors, tinguin la mateixa flexibilitat que aquestes cèl·lules per descobrir els misteris que se’ns ofereixen.
Està escrit: “No heu de judicar segons les aparences. El vostre judici ha de ser just.” (Jn 7,24), o bé: “No judiqueu, i no sereu judicats, no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats.” (Lc 6,37).
No ens aferrem a res ni a ningú. Deixem que el nostre pensament s’adapti a cada instant com l’aigua s’adapta al recipient que la conté.
Només així, serem capaços de conservar el grau de llibertat que ens permet créixer, desenvolupar-nos i completar-nos com a éssers humans, lliures d’aferraments i prejudicis per avançar cap el destí final: la unitat.
Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com
e-mail: regina@reginaferrando.cat
16 de maig de 2019