Arxiu mensual: febrer de 2019

Amor incondicional

Permeteu-me, una vegada més, des d’aquesta pàgina, aprofundir en allò que entenem per amor incondicional o gratuït. No es tracta, no, d’un amor que estigui de rebaixes, sinó d’aquell amor que és generós i no espera res a canvi.

Tots tenim ganes de ser bones persones, de respectar i estimar els altres tal com són, tot i que, massa sovint, ens entossudim a vulnerar la llibertat de l’altre, perquè estem convençuts que li estem fent un bé. Això pot passar, sobretot, en l’educació dels fills, quan creiem que educar és imposar, per tots els mitjans al nostre abast, tan sofisticats i pedagògics com vulgueu, allò que nosaltres creiem que està bé. El desig que els fills siguin persones immillorables, ens fa oblidar el respecte. I l’educació sense respecte, no és amor, sinó simple manipulació. Educar és molt més que això, és caminar al costat de l’altre, acompanyant-lo i estimant-lo, sense imposicions.

Estimar i respectar l’altre, acceptar-lo tal com és, és una de les assignatures més importants en el nostre camí vers la plenitud com a éssers humans. Errem, quan des de la nostra pobra mentalitat, creiem saber allò que l’altre necessita i ens dediquem a imposar-li-ho per tots els mitjans al nostre abast, sense respectar la seva lliure decisió.

Estimar i respectar algú que fa tot allò que li diem, no té cap mèrit. Estimar una persona enganxada a la droga, sense pretendre canviar-la; estimar una persona que ens fa mal, sense esperit de revenja; estimar un assassí sense condemnar-lo; estimar una persona que no s’estima, sense sermonejar-la, són situacions que sovint sens plantegen i no sempre reeixim.

Hauríem de tenir present que l’única cosa que està al nostre abast és desitjar amb totes les nostres forces que l’altre canviï, pel seu bé, però no podem imposar-li res.

Nosaltres tenim la nostra percepció de com han de ser les coses, però hem de tenir present que la nostra percepció no és l’única que existeix. Cada un de nosaltres té la seva manera de veure i viure. Si coartem la llibertat de l’altre, amb l’ànim de canviar-lo, encara que sigui volent-li bé, és molt possible que l’única cosa que aconseguim és que s’aferri més i més al seu tarannà.

Està escrit: El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència. L’amor no passarà mai.” (1Co 13,4-8)

Això sí, amics, l’amor no deixa mai indiferent. L’amor gratuït, sense imposicions, pot fer que l’altre se senti lliure per canviar, però no oblidem mai que la decisió és seva i no nostra. Nosaltres tenim prou feina amb nosaltres mateixos. Proposem-nos, doncs, des d’ara mateix, estimar sense condicions, malgrat allò que l’altre faci o decideixi.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

21 de febrer de 2019

L’altra cara de la moneda

Avui, a casa nostra, és força habitual trobar persones decebudes, deprimides i desesperançades, d’aquelles que ho veuen tot negre i que asseguren que ja ho veien a venir tot. Candidates a la perpetuació de la foscor, en un món que, feliçment, té remei, si aquells que en formem part tenim els ulls ben oberts.

Els mitjans, per la seva banda, condicionats com estan per l’amo que els subvenciona, estan molt més interessats en l’audiència que pretenen provocar, que no pas en la qualitat o la veracitat de la informació que emeten. Fins al punt que, si convé al poder que els recolza, s’inventen notícies falses que, repetides fins a la sacietat per tots els interessats, creen relats fantasmagòrics que perjudiquen a tothom, perquè violen la veritat.

Arribats a aquest punt, convindrem que hi ha molta informació que no ens arriba, no perquè no existeixi, sinó simplement perquè no interessa publicar-la i, alhora, hem de posar en quarantena aquella que ens arriba, a fi de no deixar-nos aixecar la camisa, exercici, no cal dir-ho, feixuc, desagradable i no sempre fàcil.

Cada un de nosaltres, veu el món d’acord amb el seu grau de consciència, el seu nivell de pau interior i, sobretot, la seva capacitat de viure el present. En col·lectius que viuen més a cavall de la inconsciència que de la consciència, la informació catastròfica representa una atracció morbosa que els alimenta, perquè ressona amb la seva part més poc evolucionada. I molts mitjans privats es dediquen en cos i ànima a alimentar aquest nombrós col·lectiu amb l’espectacle que volen veure i sentir, sense el més mínim vestigi que els pugui caure la cara de vergonya.

Hem de tenir en compte, però, que tot a l’Univers està en equilibri i cal que no perdem mai de vista que, si a través d’allò que ens diuen els mitjans, tenim la percepció d’una gran quantitat de negativitat a l’ambient, això vol dir que també hi ha, i en la mateixa mesura, una gran quantitat de positivitat, quina informació no ens arriba, perquè o no interessa o no és econòmicament rentable.

No caiguem, doncs, en la temptació de pensar que allò que no ens diuen els mitjans no existeix, sinó tot el contrari: per cada informació catastròfica que ens arriba, hem de tenir la certesa que n’hi ha una altra de positiva i feliç que no ens arriba, simplement per interessos malintencionats.

Cal que ens entossudim a cercar sempre l’altra cara de la moneda i siguem conscients que, en contrapartida d’allò que pot semblar, cada vegada hi ha més col·lectius que treballen per la victòria de la veritat i la consecució de la pau, col·lectius que fan mol poc soroll, però que van teixint teranyines d’amor, de veritat i de pau. Que en la mesura que una part de la societat es radicalitza en el manteniment de la foscor, també ho fan els grups que fomenten un món millor que il·lumini tots els racons del planeta. No ens equivoquéssim i assegurem-nos d’estar al bàndol dels nets de cor, dels compromesos per un món millor i en pau.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

7 de febrer de 2019