Arxiu mensual: juliol de 2018

Societat fluïda

D’un temps ençà vivim a mercè dels esdeveniments. La societat canvia i evoluciona a un ritme vertiginós i imprevisible. Els fets més insòlits i inesperats fan estada en la nostra realitat, sense possibilitat del més mínim control, sense demanar-nos cap mena de permís. Hem de suportar amb estupefacció que s’inventin relats falsos de les nostres vides, els escampin com una taca doli i hi hagi qui se’ls cregui sense el més mínim esperit crític. Ens toca viure el temps més surrealista de la història i hem d’aprendre a viure’l intentant no prendre-hi mal.

Tal volta és la constatació fefaent de la fluïdesa de la nostra societat, sotmesa a un canvi constant, i tant ràpid, que no ens permet ancorar-nos en res ni en ningú. Això ens obliga a viure sense crosses de cap mena i, per tant, amb la necessitat d’un cervell ben moblat i capaç de traspassar amb dignitat tant superficialitat aparentment insuportable. Tot allò que és passatger, és clarament mancat de fonaments sòlids, on poder ancorar la nostra nau, que, si no estem amatents, va a la deriva condemnant-nos a la més trista desolació, a la tristesa o al desencís.

Per sort nostra, si som capaços de desenvolupar la nostra confiança bàsica, des de la seguretat que la vida no ens posarà al davant res impossible de traspassar, cap escull impossible d’assolir, cap repte impossible d’aconseguir, serem u amb l’univers. Tindrem consciència de formar part d’aquell tot que ens ha creat, ens agombola pels bons camins i en fa esdevenir, si no ens distraiem, els éssers de bondat, de veritat i de llum que som en essència.

La confiança ens dóna la força necessària per realitzar-nos, sense que les circumstàncies adverses externes ho puguin impedir. La confiança ens permet estar bé davant de qualsevol situació per difícil que ens pugui semblar, i de viure-la des de l’honestedat, la dignitat d’éssers estimats i la satisfacció de saber que el món que percebem, en realitat, no és més que una projecció de la nostra ment que, de vegades, ens fa perdre per viaranys irreals i ens fa crear un món paral·lel que res té a veure amb la realitat.

Quan la injustícia, la mentida, l’oprobi i la indignitat es fan presents a la nostra vida, hem de maldar per netejar el nostre pensament, omplint-lo de llum, de justícia, de veritat, de dignitat i de respecte. Si tots i cadascun de nosaltres som capaços de canviar, per bé, la nostra màquina de pensar, ens adonarem de la grandesa per la qual som aquí, per la qual hem estat creats i no defugirem cap de les temptacions que se’ns posin al davant. Perquè cadascuna d’elles ens poden enfortir.

Tenim molt clar i és molt evident que, en el nostre món, el mal existeix. Ara bé, que triomfi o no, depèn de tots i cadascun d’aquells que l’habitem i de la nostra capacitat per contrarestar-lo amb el bé que siguem capaços de sembrar, de conrear, de recollir i d’escampar. No es tracta de caure en la temptació de respondre a les provocacions amb més provocació, ans el contrari, es tracta només de ser els primers a respectar, a servir i a estimar.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, a: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

26 de juliol de 2018

L’estiu esperat

Com cada any, malgrat totes les tensions socials, ambientals i polítiques, l’estiu ha arribat puntual per fer-nos saber que la vida continua i per quedar-se amb nosaltres el temps que li correspon. Torna, doncs, el temps de revetlles, de festes majors, de programació de vacances. És aquell temps que ens retorna la vitalitat i estimula la vida. Temps per trencar rutines i fer aquelles activitats més desitjades. Temps que ens ajuda a reparar el cos i la ment, desballestats per un llarg curs que ens pot haver submergit en un dia a dia que sovint se’ns ha fet feixuc, enguany més que mai.

Aquells que tenim  la sort de viure en el món desenvolupat, de vegades, no som prou conscients dels avantatges que tenim només pel fet d’haver nascut aquí, on tenim les necessitats bàsiques cobertes, on gaudim d’una meteorologia excel·lent, sense desastres naturals. Massa sovint, oblidem que altres éssers humans, pateixen situacions límit sense tenir-ne cap culpa, només pel la loteria del naixement.

La manca de perspectiva global és un dels nostres majors inconvenients a l’hora d’avaluar la nostra vida. Allò que per a nosaltres és la normalitat, per a altres és un bé de Déu. Malgrat les dificultats pròpies de la nostra realitat històrica i del fet de patir per l’empresonament i l’exili d’éssers estimats i innocents, nosaltres encara podem sortir al carrer sense por de prendre mal, en contraposició d’altres que viuen immersos en conflictes bèl·lics des de temps immemorials.

Lluny de valorar aquest fet, tendim a magnificar els conflictes, ens barallem els uns amb els altres, no ens respectem ni fem res per sentir-nos útils a aquells que ens envolten. Esdevenim éssers autistes, incapaços de valorar la nostra realitat, cosa que ens condemna a una vida grisa i sense sentit.

El respecte per l’altre, l’acceptació de nosaltres mateixos i la capacitat d’agraïment, són les assignatures pendents que ens cal aprovar si volem realitzar-nos plenament com a éssers humans.

Cada dia és una nova oportunitat per canviar el rumb de la nostra vida. Les oportunitats perdudes no tenen cap importància, mentre sapiguem estar amatents i preparats per a noves oportunitats que, sense cap mena de dubte, s’obriran davant nostre. En tots els àmbits de la nostra existència, i sobretot en l’àmbit social, la clau de volta és el respecte més absolut per tot i per tothom. Només en la mesura que aprenguem a viure respectant aquells que ens envolten, tots, sense rancúnies, sense odis, sense venjances, retornant sempre bé i essent un regal per a aquells que ens envolten, podrem descobrir el goig de viure.

Cal obrir de bat a bat les finestres de l’ànima per sortir de la presó de la nostra ment. La nostra felicitat depèn, només, de la nostra percepció de la realitat. Aprofitem, doncs, sense esperar més, cada instant per renéixer a la vida. Tenim l’obligació personal de ser agraïts si volem canviar el món i això només ho aconseguirem si aprenem a estimar i respectar tothom amb apassionament i gratuïtat.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, a: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

12 de juliol de 2018