Arxiu mensual: juny de 2018

En bé comú

Els éssers humans, des que naixem, si alguna cosa ens caracteritza és esdevenir uns grans col·leccionistes d’experiències. El pas del temps ens proporciona un allau de dades que van conformant la nostra història personal i ens possibilita, si hi parem atenció, créixer en el nostre nivell de consciència i percepció.

Cada una de les nostres accions, des que ens llevem dins que ens n’anem a dormir, passant per totes i cadascuna de les passes que realitzem durant el dia, conformen la nostra ruta vital, que es va gestant en cada una de les múltiples eleccions que successivament anem prenent . A cada moment escollim allò que volem i la suma de les nostres eleccions ens fan esdevenir éssers singulars i únics.

Massa sovint, però, travessem la vida entenent-la com una mena de rutina, cosa que dificulta la presa de consciència de la importància de cada una de les nostres accions, per insignificants que siguin. Convertim la nostra existència en una mena de condemna en la qual els esdeveniments es precipiten, amb la sensació que no podem fer res per canviar-los, que res no depèn de nosaltres. Alhora, acceptem, sense raonar, les experiències d’aquells que ens han precedit com a bones, sense contemplar la possibilitat que n’hi poden haver de millors.

Tot plegat ens ha portat a un món curull de desigualtats, d’injustícies, de despropòsits que contemplem amb estupefacció, sovint sense pensar que nosaltres hi haguem tingut res a veure. Tenim la sensació que la culpa, si n’hi ha, sempre és dels altres i que nosaltres poca cosa hi tenim a veure.

Només en el moment que ens adonem que cada un dels nostres actes tenen una repercussió inequívoca en la resta de la humanitat, comencem a actuar d’una forma més conscient, decidida i compromesa.

I és que la nostra aportació al bé comú és molt valuosa, per insignificant que sigui. En una societat consumista com la nostra en la que estem malbaratant la riquesa natural del nostre planeta condemnant-nos a l’autodestrucció, la nostra elecció d’una manera de viure o una altra, pot ser decisiva a l’hora de capgirar els esdeveniments. Podem entre tots, si ens ho proposem, aturar el desgavell i redreçar, de mica en mica, un món que, ara per ara, camina per rutes equivocades.

Si continuem amb la sensació de què no hi podem fer res, no fem més que perpetuar el desastre. Ara bé, si tots i cadascun de nosaltres, prenem consciència de la vàlua de les nostres aportacions, junts aconseguirem un món millor.

Cal, doncs, fer una opció serena, meditada i sostenible dels recursos que emprem, amb l’interès essencial que el pas per la nostra vida serveixi per deixar un món millor que el què ens hem trobat. Col·leccionem només experiències respectuoses amb tot allò que ens envolta. Cadascú des del seu nivell de consciència ha d’esdevenir el factòtum d’un món millor.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, a: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

28 de juny de 2018

Els retorns inevitables

Tots els nostres pensaments i totes les nostres accions tenen una correspondència clara i exacta amb tot allò que ens arriba. Malgrat això, la nostra educació no s’ha fonamentat precisament de la llei causa – efecte, sinó que ha estat presidida per un principi d’atzar, en el sentit que tot allò que ens arriba és com una mena de loteria, un cop de la sort, que si és bo ens fa feliços i si no ho és ens fa sentir víctimes de la situació.

Lluny d’això, estem sotmesos a l’efecteboomerang. La nostra manera de pensar i de moure’ns genera al nostre entorn formes de pensament i d’actuació semblants. És a dir, en la mesura que la nostra conducta és respectuosa amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, allò que rebrem estarà fonamentat en el respecte. En cas  contrari, si som de les persones que creiem que tot s’hi val per aconseguir els nostres objectius, ens podem trobar que la vida ens ompli de sorpreses, sovint desagradables, que ens impedeixin aconseguir-los i, alhora, ens impedeixen sentir-nos plenament satisfets.

Observar allò que la vida ens dóna, ens hauria de servir per conèixer la nostra manera de ser i de fer, prenent consciència de quines són les nostres pautes de conducta inconscients, aquelles que hem heretat o que hem après per contrarestar les nostres pors. Allò que la vida ens fa arribar és, doncs, una eina per corregir, si s’escau, els nostres errors.

Si en lloc d’això, caiem en el parany de sentir-nos víctimes de la situació, de creure que la vida és injusta, no aprendrem el que toca i el nostre creixement restarà ancorat en una mena de cercle viciós en el qual, cada esdeveniment reforçarà aquesta manera de pensar, enfonsant-nos de mica en mica en la negativitat.

Res no passa perquè sí. Cada una de la situacions que vivim té un significat i una lliçó per aprendre. Si la vida és injusta amb nosaltres, cal que comencem a observar minuciosament la nostra manera de viure, la nostra manera de tractar-nos, la nostra manera de tractar els altres i, sovint, descobrirem que, d’una manera compulsiva, ens hem passat la vida essent injustos en la nostra manera d’actuar. Deixem de pensar que la vida està sotmesa a un atzar, davant del qual estem totalment indefensos, perquè així mai no podrem sortir del pou, mai no podem fer conscients els nostres comportaments compulsius, mai no podrem canviar el rumb de la nostra vida.

Reconèixer la responsabilitat dels nostres actes no ens ha d’espantar. La responsabilitat, lluny de ser una condemna, és una meravellosa eina de creixement. Quan tenim clar l’efecte boomerang, també se’ns aclareix d’una forma diàfana quina ha de ser la nostra manera d’anar per la vida. No ens deixem enganyar per la sensació de què no podem fer res per ser feliços, que la felicitat és un cop de sort que només toca a alguns privilegiats. Si som capaços d’omplir la nostra vida i els nostres actes d’amor i de respecte, la vida ens oferirà justament això.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, a: reginaferrando.simplesite.com

e-mail: regina@reginaferrando.cat

14 de juny de 2018