Correus a la redacció

Com ja hem dit en anteriors ocasions estem vivint un moment en el que, no només estem patint una crisi econòmica, sinó que també estem submergits en una veritable crisi de valors. En la majoria de partits polítics hi ha dirigents imputats per algun cas de corrupció, però no només això, les institucions s’han convertit en retirs daurats d’aquells que han servit al partit però ja no poden estar en primera línia. La legislació no pot resoldre els casos de corrupció, tal vegada perquè, entre d’altres, també està controlada per polítics…

Ens han acostumat a aeroports sense avions, a dirigents de partits que col·loquen a dit a familiars i amigatxos, a considerar fonamental rescatar als bancs mentre es deixa en l’estacada a les persones, ens han acostumat a defraudar impostos, a respectar l’enriquiment sobtat de molts càrrecs públics, a l’actuació corrupta de moltes administracions locals xicotetes, al “pelotazo” urbanístic i al “i tu més” que responen els polítics quan algú els acusa d’alguna incorrecció,… En definitiva, ens han acostumat al “que se jodan“, i tant és així que ara, qualsevol actuació desinteressada de recolzament a les persones, mínima o màxima, es converteix en noticia.

Que un ciutadà aconseguisca reunir signatures per demanar que FGC no criminalitze la pobresa i què entre totes i tots aquests signants aconsegueixen els seus propòsits, que uns altres acudisquen a tractar d’aturar els desnonaments dels bancs al nostre veïnat, o que un polític actue com bon gestor d’allò públic, mirant pels interessos de la col·lectivitat i no els seus propis són casos excepcionals que criden l’atenció, quan hauria de ser el contrari…

Ja n’hi ha prou! recolzem als ciutadans que participen en la construcció d’un entorn millor del que tenim, recordem als dirigents polítics que estem (o hauríem d’estar) vivint en una democràcia, i ajudem-los a construir una veritable democràcia participativa… Actuem als nostres barris, pobles i ciutats, participem dels col·lectius socials, polítics, associatius, o simplement a títol personal… Recordem la importància de contribuir a la nostra societat, recordem doncs, la consciència social.

Recordem que podem i sabem viure més enllà del consumisme, del capitalisme, de l’egoisme… Personalment, estic convençut que això és possible… i tu? penses el mateix?

Miquel Rubio Domínguez, 6 de novembre del 2012