30 de maig de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Addictes a la comunicació

Es diu que les noves tecnologies són el futur,tot allò que ens facilitarà la vida i ens ho posarà tot ben fàcil. Però realment ens hem plantejat la idea que tal vegada aquestes no ens ajuden,sinó que ens perjudiquen a l‚hora de tractar i encarar fets en la societat.
Les noves tecnologies consisteixen en un conjunt d‚aparells electrònics programables per fer aquella cosa que ens puga facilitar la vida. Pense que podríem classificar-los en dues parts:els que són un poc més necessaris per a la vida quotidiana com aquells que ajuden a llavar,cuinar, etc, i aquells que ens porten a una dependència. He qualificat als primers com ‘un poc necessaris’ perquè aquests ens faciliten la feina més bàsica el dia a dia.
M’agradaria parlar-vos dels segons:els aparells electrònics addictius. Principalment són aquells relacionats amb la comunicació. Hui per hui han arribat a un extrem en què aquell qui els prova i s‚acostuma a utilitzar-los és clar que les empreses i i els fabricants d‚aquest productes s‚han beneficiat i continuaran aprofitant-se de la situació .Aquests aparells són totalment innecessaris des del meu punt de vista,ja que farà cosa de tan sols deu o quinze anys ningú podia gaudir de la seva presència però sabíem viure tant o millor. En canvi avui  en dia han provocat un nivell de dependència tan elevat que no som capaços d‚esperar per informar a un company,amic o familiar del que ens acaba d‚ocórrer i ho hem de comunicar de seguida.
Però més clara és aquesta en les vides dels adolescents i el que influix en ells conviure amb aquests aparells .Ja que pot ser les persones adultes les utilitzen per al treball i açò no lleva que siga una addicció,però aquests han de fer front per una banda a la seva vida social real i per altra a la seva vida social virtual que ens pot aportar tants problemes com la real. Si parlem de els xarxes socials dins del camp de les noves tecnologies,diria  que és la major de les dependències en què viuen els joves. Aquestes els fan perdre temps i  ganes de treballar a l‚igual que les altres tecnologies de les quals poden dependre,els fan desconnectar del món real i evadir-se dins d‚un que mai existirà .Un  en què es viu través de les pantalles .No obstant això tot en certa mesura no és dolent .El problema passa a ser quan el control sobre aquests aparells per part dels tutors o pares és nul ja que de ben petits els en donen un i just en eixe moment és on comença el camí de la dependència  que difícilment desapareixerà.
Per altra banda ens podem trobar amb les malalties que comporten aquests aparells addictius  com el que poden ser l’estrès,per haver d‚estar a tota hora pendent de l‚aparell,trastorns obsessius compulsius i una distorsió  de la realitat,ja que en algunes d‚aquelles vius la realitat a través de pantalles i a l‚hora de enfrontar-se cara a cara és totalment diferent.
Hem arribat a un punt on depenem totalment d‚ells,on si intentarem tirar arrere no sabríem  tal vegada fóra millor per a nosaltres,però el que sí que hauríem de fer és adonar-nos del que provoquen sobre nosaltres i evitar-ho per a unes generacions futures.

Itziar Estrada Artola, 29 de maig del 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!