Els últims mesos hi han hagut moltes manifestacions i vagues generals a tota Espanya. De totes elles la de Barcelona va ser la més sorollosa i la que més violència mostrà en totes les televisions espanyoles. La pregunta que cal fer-se ara és si és una ocasió per tal que els grups minoritaris i violents es facen sentir per altres motius que no vénen al cas, o en canvi, les reivindicacions són justificades, provocades per la inestabilitat econòmica de tot un país.
En aquest cas, per exemple, posarem Televisió Espanyola (TVE) al migdia. En eixe moment s‚emeteren imatges en les quals es mostrava als Mossos d‚Esquadra, la policia catalana, enfrontats als grups de protesta, que reivindicaven el seu dret a vaga. Una situació que molts consideren injusta, a causa de la reforma laboral que el govern espanyol vol utilitzar per millorar l‚economia. La gent pot protestar front a alguna cosa que pensen, front a injustícies, però des de la pau i la moderació, i no utilitzant els punys per trencar els aparadors de les tendes i furtar allò que hi ha dins dels comerços. Tanmateix, cal ser dur en estes situacions, perquè encara que siguen una minoria, aquestes persones empren qualsevol manifestació o excusa per transformar eixe odi i ràbia que tenen dins per demostrar com està repartit el món des del punt de vista econòmic fent malbé allò que es troben per davant. De la mateixa manera el moviment del 15-M va nàixer de forma pacífica per mitjà del di!
àleg per part d‚un grup de joves universitaris i amb iniciativa. Després tornaren a les aules i la gent sense treball, violents i exaltats continuaren amb la reivindicació, d‚aquesta manera aconseguiren que la gent oblidara la causa real per la qual s‚havia creat aquesta protesta.
La conclusió que obtinc de tot és que les manifestacions són útils sempre que es tinga una actitud tolerant i no crear violència, ja que actuant així no aconseguim res beneficiós, sinó al contrari, creem una vessant agressiva, violenta, tensa i exaltada.
Daniel Carrió Mut, 28 de maig del 2012