Ja estava anunciat per altres mitjans, però avui el mateix “Conde de Godó” ha confirmat en un article en el seu diari la intenció d’afegir a la edició en espanyol una en català en data pròxima, segurament coincidint amb l’aniversari del diari degà de Barcelona.
Però és una bona notícia fonamentalment per les raons que han fet possible aquest esdeveniment que no són altres que l’oportunisme polític i la necessitat de satisfer una demanda de mercat.
No se quina d’ambdues raons em produeix més satisfacció, l’oportunisme polític vol dir que estem empenyent molt, que la independència ocupa la centralitat de la política catalana i aquest mitjà, referent del pensament més conservador, es veu empès a fer quelcom que no ha fet mai en els seus 130 anys d’existència. Ni tant sols en el període republicà va fer aquest pas. El diari que fins fa uns anys portava el sots títol de “Española” ara creu que ha d’apuntar-se al català per no restar fora de joc. El mateix “Conde de Godó” diu en un paràgraf del seu article que serà un diari “europeu en català” obviant la paraula que va dur enganxada durant una pila d’anys.
Es clar que només és un canvi d’idioma, que seguirà tenint el mateix tarannà que fins ara, però com a mínim ens estalviarem de llegir els articles d’en Quim Monzó i d’altres en la llengua de l’imperi, i molts catalans ja nom tindran cap excusa per no llegir un diari en la nostra llengua.
I si ho fa perquè percep que està perdent una part del pastís, que d’altres se’l poden apropiar, encara més bona notícia, perquè passar-se al català per guanyar més diners és la millor noticia que ens poden donar. La cultura catalana té tots els ingredients per homologar-se a qualsevol cultura emparada per un estat, menys un: l’existència d’un mercat ample i consolidat que permeti el seu desenvolupament i la seva projecció. I un mercat amb el capital d’iniciativa privada encara és més difícil d’aconseguir. Pensem que els mitjans de comunicació amb més abast i ressò estan gairebé tots aixoplugats per la nostra administració. Que això es vagi decantant cap al negoci privat és el principi del llarg camí que hem de recórrer cap a la normalitat de veritat, no la que ens han volgut fer creure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!