14 d'abril de 2011
Sense categoria
1 comentari

El Parlament ahir: Independència, optimisme i paciència

Ahir al Parlament autonòmic de Catalunya per primer cop va debatre una proposició de Llei sobre la Independència. Els negacionistes i els pessimistes diran que “només” va tenir 14 vots a favor sobre 135, però aquesta no és la lectura correcta del que va passar. El que és realment significatiu és que la votació va enregistrar “només” 49 vots en contra, els del PSC, PP i C’s.

No m’entretindré amb els “arguments” del PP i Ciutadans, estan tant en contra de la independència, com de la voluntat de supervivència de Catalunya com a subjecte polític i cultural. En canvi del PSC, que podem dir? ni la Tura es creu les seves paraules!! A aquestes alçades pensar que els catalans podem forçar una reforma de la constitució espanyola al nostre favor…. La única incògnita es saber quan de temps aguantaran amb la mentida, la realitat és molt tossuda i una part important dels votants socialistes són catalans i no es mamen els dits !!

Després hi ha les 72 abstencions, dels diputats de CiU i d’ICV. És un gran error titllar-los de “botiflers”, com algú va fer a l’exterior del Parlament. No ho són perquè no neguen la independència com objectiu dels catalans, ni ofereixen una altra alternativa com a objectiu final, almenys això és el que es desprèn de les intervencions dels seus portaveus ahir: el convergent afirmant que no estaven en contra del què, sinó del com i del quan. I el d’Iniciativa afirmant que estan disposats a anar tant lluny com calgui, sempre que hi anem plegats. La posició d’alguns dels seus líders en les just closes consultes populars mostren un decantament progressiu cap a postures clarament sobiranistes.

En trec per tant una conclusió optimista de la jornada d’ahir. La proposta de Solidaritat de moment no tira endavant però ha forçat posicionaments impensables fa tant sols un parell d’anys que denoten un trànsit que ens agradaria que fos més ràpid, però que és inexorable cap a l’alliberament nacional.

Convergència (i Unió?) actor principal de l’escena política, porta el timó i avança cap el següent escull de la travessa nacional, el seu pla B, (el pla A fou el ja difunt estatut vigent) l’hipotètic “pacte fiscal” que posarà remei a les penúries econòmiques que patim per l’espoliació a que estem sotmesos. Algú s’ho creu això ?

Aleshores, quan s’esgoti el pla B, si no plantegen el com i el quan, perdran tota credibilitat i el lideratge del país, que esdevindrà clarament independentista.

Mentrestant, paciència, el degoteig de gent que surt de l’armari és constant, com els treballadors de Yamaha que ahir van barrejar els crits d’”independència” amb els de “volem treballar a Catalunya”. La crisi econòmica i la cinquena columna (Madrid) van fent feina en favor de la causa de la llibertat.

  1. però que no ens prenguin per idiotes. Si us plau.
    El debat fou inexistent, per la senzilla raó de que la idea de democràcia que té la gran majòria de l’arc parlamentari català farie vindre arcades als democràtes suissos o, simplement, europeus. Al nostre pais no hem evolucionat més enllà de la Edat Mitjana (i si no, mirem els carrers a la propera “setmana santa”), i encara som enmig d’un feudalisme enmascarat de postmodernitat.
    Sí, molta paciència. I tant! Fixis bé: de plans en poden haver-hi molts (només cal mirar les matrícules dels cotxes), i encara més si deixem el nostre futur en mans d’uns personatges com aquests què, per no retratar-se, fan la viu-viu.
    Pot ser sí que la quintacolumna de Madrid fa bona feina en favor de la llibertat… Llastima que al Parlament de fireta que tenim al parc de la Ciutadella, la majoria no’s cregui ni les mentides que diuen dos dies abans. Molts estarien millor al zoològic (està a dues passes del Zoo[i]lògic/Parlament).
    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!