Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

XSM no vota … als Estats Units

XSM no vota … als Estats Units (de Raül Romeva, per a Cronica.cat)

Just a punt d’embarcar cap a Brussel.les vaig poder seguir a través d’una pantalla situada a la sala d’espera de l’aeroport del Prat uns minuts de l’entrevista que n’Albert Om li feia ahir a Xavier Sala i Martin. Sempre és interessant escoltar l’insigne i omnipresent professor de Columbia, tot i que reconec que la majoria de les vegades discrepo de les seves anàlisi (potser a excepció de quan parla del Barça, i encara). El cas és que en aquesta ocasió vaig tenir dues noves sorpreses en relació al personatge: la primera, que disposa de passaport estadounidenc (no és que no el pugui tenir, és clar, simplement que servidor no ho sabia); i la segona, que podent votar a les eleccions nordamericanes no ho farà, no perquè sigui a Catalunya (insisteixo que era a El Club, amb l’Om), sinó perquè considera (espero citar-lo correctament) ‘que el cost de votar és superior al de no votar’. Tot això passava mentre estàvem ja fent la cua per entrar a l’avió, però just abans de ser engolit definitivament per l’Airbus encara vaig sentir-li dir (un altre cop espero citar-lo correctament), ‘mai he pensat que el meu vot fós important’. (segueix…
La seva contundència, per altra banda, contrastava amb la també contundent, i penso que eficaç, campanya que la població llatina va engegar als Estats Units per promoure el vot entre les persones d’origen llatinoamericà. Brillant l’espot en què una noia que s’acabava de prometre planta el nòvio en saber que ni tan sols s’havia registrat per votar (veure 30′ de diumenge passat).

Jo no puc votar als Estats Units, però si pogués és evident que ho faria. És mes, tenint en compte l’impacte de la política nordamericana a la resta del món, em sembla més que legítima la campanya que reclama que la resta del món puguem decidir qui serà l’inquilí de la Casa Blanca.

No sóc un fan dels Demòcrates, per molts motius, però encara menys ho sóc dels Republicans. De manera que en un sistema presidencialista, bipartidista i maniqueu com el nordamericà, no em quedaria més remei que votar per Obama, no per convicció, sinó per necessitat.

En qualsevol cas no em sembla el millor sistema, aquest en què optes per votar per un candidat simplement perquè l’altre encara t’agrada  menys. El trobo un sistema francament dolent i que vulnera principis bàsics de la democràcia, almenys tal i com jo l’entenc, com la pluralitat, el matiç o la necessitat de negociar i pactar per a conformar governs.

Desconec si XSM aplica el mateix raonament quan es tracta d’eleccions municipals, nacionals, estatals o europees, i si actua diferent, quin n’és el motiu (potser ho va explicar quan jo ja havia embarcat, si és així, demano disculpes).

En qualsevol cas, si jo pogués votar als Estats Units, és clar que votaria, i precisament pel motiu contrari al que exposava XSM: per què el cost de no votar (i de contribuir així a que tornessin a guanyar els Republicans, encara que en McCain no sigui en Bush) seria clarament superior al de votar, per Obama.

Ara, com tothom, no em queda més que esperar a veure què voten aquelles persones que sí poden fer-ho, i volen fer-ho. I, sobretot, a esperar que, si guanya Obama, el canvi sigui per bé, i sinó guanya ell, doncs quin remei, també.

Foto: Xavier Sala-i-Martin. Font:



  1. Si haguessis vist tota l’entrevista hauries vist que XSM considera que el cost és més alt que el benefici perquè als que es registren per votar els fan anar a fer de jurats en judicis que fan perdre temps.

  2. És el que no hi ha.

    Per culpa de personatges com aquest el món va com va… En sabrà molt de toria econòmica (liberal), però amb aquestes declaracions demostra que poqueta cosa més. Ja no és que sigui un sectari, com va demostrar sobradament en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, sinó que amb aquestes declaracions va molt més enllà i demostra que no és demòcrata. És conegut que la seva demagògia no té límits quan vol defensar els seus postulats ultraliberals, però basar tot anàlisi sociopolític en termes econòmics i posar criteris d’eficiència de cost a la participació democràtica és el súmum de la degeneració. A banda que demostra la seva ignorància, ja que com molt bé dius, Raül, no compta amb el cost d’oportunitat. Perquè clar, està parlant en termes estrictament personals o en critèris d’eficiència social?

    Però la culpa d’haver d’aguantar dia sí i dia també aquest personatge sense criteri, que l’únic que fa és dur la contrària per destacar (més enllà de l’horterada de les seves americanes, bona prova del seu afany de protagonista) no és seva. Ell seguirà dient bajanades mentre li seguim donant bola des dels mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats (en aquests darrers no hi podem fer res excepte canviar de canal o d’emisora). Però si es continuen adulant declaracions com aquestes considerant-les com d’una inteligència superior l’home encara anirà pitjor amb les seves declaracions antidemocràtiques. Perquè si, el que ell defensa és la dictadura del capitalisme pur i dur, negant per activa i per passiva el més gran avenç socioeconòmic de la història de la humanitat, que és la construcció de l’Estat del benestar.

    Avui m’ha martiritzat mentre em vestia a la tertúlia del món a RAC-1 del Basté (un altre a qui se li veu el llautó a hores lluny) i el tiu té la barra de dir que la crisi financera és culpa d’un excés de regulació del mercat financer als Estats Units i dels cirteris de Basilea. És a dir, inclús quan el més ferms defensors del capitalisme salvatge s’estan baixant els pantalons i reconeixent el seu fracàs, implorant la salvació per part de l’Administració pública, va el tio i té la barra de dir que la culpa de la crisi i de les desigualtats econòmiques és per culpa de l’excés d’intervencionisme. Au va, ves a pastar, home! Potser enganyaràs a algunes persones amb les teves tergiversacions sobre la base de fer un matxambrat de conceptes perquè lliguin amb la teva tesi dogmàtica. Però, senyor, ser un bon científic o un analista econòmic no va d’això, sinó d’analitzar les dades amb rigor que et condueixen a conclusions objectives.

    Per acabar, un tòpic, però que malgrat tot encarà no s’ha complert. L’economia ha d’estar al servei de les persones i no al revés. És una eina per al benestar, no un fí en si mateix. XSM, em sap greu que hagis malgastat la teva vida inútilment en la construcció d’una falàcia. Aprofita els teus últims moments de “glòria”, perquè aviat quedaràs en evidència.

  3. aneu amb compe amb el XSM, sobretot tu Raúl, ara ja hem veig les columnes de La Vanguardia dels propers sis mesos fotent canya a ICV o als europarlamentaris de ICV per activa i per passiva.
    Si actualment ja aprofita la columna per carregar contra ICV, sense cap motiu aparent, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, imagina’t ara que el carreguem. Mireu si no els articles sobre la crisi alimentaria.
    Amb personatgets així surt millor la indiferencia.

  4. Hombre es un gran economista y sus argumentos son razonados, aunque no estemos de acuerdo. Su argumento de no ir a votar es de un criterio conservador coherente, como funciona el capital radical, no me aporta beneficio economico, no me sirve. Yo no le tendria miedo, sencillamente, si indica dos puertas de salida y una considera que es la válida, hacer completamente lo contrario de lo que indica.

Respon a Ruben Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pau, Multilateralisme, Seguretat Humana, i desenvolupament per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent