Raül Romeva i Rueda

Darrerament, per motius que ja explicaré un altre dia, m’he tornat a enganxar a la lectura de novel.les. M’encanta la ficció, però malauradament la realitat m’ha tingut darrerament massa absorbit i m’ha impedit gaudir-ne tant com hauria volgut. M’agrada la ciència ficció, però també la ficció versemblant, és a dir, aquella que s’inspira en fets reals o que si més no podrien ser-ho. Vaja, la saga Millenium, per exemple, de la qual em confesso haver-ne estat addicte. 

Per uns dies, però, he aparcat temporalment la lectura de novel.les per centrar-me en una altra mena de trama, la dels anomenats ‘Papers del Departament d’Estat’ (Filtracions WikiLeaks). En aquest cas es tractaria del cas contrari, és a dir, d’una realitat que podria ser ficció, i que, de fet, alguns s’han obstinat en fer-nos passar per ficció. Però no, és real, ben real, tristament real.

Avui ha rebut, de nou, l’Estat espanyol. L’any 2006 i 2007 vaig formar part de la Comissió Temporal del Parlament Europeu que investigava les activitats de la CIA a la UE (veure els apunts que he anat publicant a la categoria DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA). El 14 de desembre de 2006, el llavors Ministre d’Afers Exteriors Miguel Àngel Moratinosva comparèixer davant nostre a Brussel.les i va repetir fins a la sacietat que ells no tenien cap constància que s’estiguessin fent les coses malament, i que tenien tota la confiança en els aliats nordamericans.

L’Estat espanyol formava part de la llista de països europeus directament esmentats tan a l’informe del Consell d’Europa (Dick Marty) com al del Parlament Europeu (Claudio Fava). A mi em va tocar ser el ponent a l’ombra per part del meu grup (Verds/ALE) i vaig tenir  nombroses trobades amb diversos col.legues socialistes espanyols que insistien una i altra vegada en el mantra: ‘no hem fet res, no hem vist res, no sabem res’.

Tot plegat va començar durant la gloriosa etapa  Aznar-Bush, però lluny d’acabar-se amb l’arribada de Zapatero, les complicitats, els silencis i les mirades cap a un altre costat varen continuar.

La llavors Vicepresidenta de la Vegahauria fet saber a l’ambaixador Aguirre que per a ella (i per extensió per a l’executiu espanyol) no hi havia cap problema a que els vols de la CIA passessin i aterressin en territori espanyol (i per tant europeu), i que en tenia prou amb ser-ne informada.

El problema és que aquests vols no es limitaven a passejar, sinó que servien per transportar persones detingudes de manera il.legal, retingudes de manera il.legal, empresonades en presons il.legals (quan no secretes) i transportades a la pitjor xacra de la democràcia occidental  que significava Guantanamo.

Ja llavors servidor insistia cada cop que en tenia ocasió (en Comissió al PE o davant premsa), que el govern espanyol era responsable per activa o per passiva, perque sabia o perque hauria hagut de saber, perque ajudava o perque ocultava.

Els documents de WikiLeaks no ens donen massa dades noves sinó que més aviat ratifica coses que ja sabíem. Tot això (la implicació dels diferents governs espanyols) ja ho havia reconegut fins i tot la Secretaria d’Estat dels Estats Units, i malgrat tot des de Moncloa seguien negant la major.

Els documents de WikiLeaks són, només, una mostra més de com han de canviar radicalment algunes maneres de funcionar.

Aquest increment de transparència hauria de ser percebut com una oportunitat per tal de no fer certes coses. Ara, tot, tothom, està, estem, molt més exposats. Continuar negant evidències, com ha fet el PSOE (i abans el PP) tot aquest temps només contribueix a que totes i tots plegats perdem credibilitat.

Els documents filtrats per WikiLeaks són importants perquè posen de manifest que avui, mentir, enganyar, manipular la informació, si més no, ja no está sotmès a la impunitat del secretisme.

Benvingudes siguin, per tant, aquestes filtracions, si fan pujar els colors a alguns aprenents de bruixot sense escrúpols, i sobretot si serveixen per evitar que seguim confonent realitat i ficció.

I ara, si m’ho permeten, continuaré llegint la meva novel.la. I és que no hi ha res més seriós que la ficció.
Foto: Moratinos durant la seva compareixença al PE, el 14.09.2006. Font: el País.