Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Vols CIA: la manta s’aixeca i descobrim quanta porqueria hi ha sota

Doncs sí. Poc a poc es va aixecant la manta. De moment només la punteta, però ja és suficient per adonar-nos que sota és ple de mentides, vulneracions de la llei i violacions dels drets més fonamentals. Ho sospitàvem de fa temps. Per molt que els governs insistissin en què sota la manta no hi havia res, els estranys embalums que feia posàven en evidència els fets. Els governs insistien (alguns encara ho fan) que no hi ha res, però al mateix temps són incapaços de fer que la manta aparegui ben planxada i sense arrugues. Quan vàrem començar a treballar en el marc de la Comissió Temporal del Parlament Europeu, un amic catedràtic de Ciència Política que em vaig trobar pel carrer em va dir: ‘vaja, he vist al diari que formes part d’una comissió que no servirà per res’.  Llavors vaig pensar, ho confesso, (segueix…)

que potser tenia raó. Tanmateix, i sobretot després d’haver llegit molt i parlat amb molta gent, especialment amb els periodistes del Diari de Mallorca (Armendariz, Gonyi i Vallès), vaig constatar que hi havia molta feina a fer, i que una de les grans funcions de la Comissió del Parlament Europeu consistia a mantenir la qüestió viva políticament i mediàtica, de manera que a través de les audiències, les investigacions judicials i periodístiques, el debat, i les pressions socials, poc a poc anéssim descobrint què s’amaga sota la manta.

D’aquí a dues setmanes votarem la versió final de l’informe Fava, a Estrasburg, i la Comissió haurà acabat oficialment el seu mandat, però em temo que no encara la seva feina. Caldrà seguir investigant i reclamant responsabilitats.

De moment tenim avui dues grans notícies: primer, la fiscalia de Múnich va emetre ahir una ordre de cerca i captura contra les 13 persones, personal de la CIA, suposadament implicades en el segrest d’El Masri (l’avió que el transportava cap a l’Afganistan, segons tots els indicis, va fer escala a Mallorca). El cas d’El Masri l’ha tractat, entre d’altres, en l’apunt Missió a Macedònia per investigar les activitats de la CIA (per a veure més sobre el tema de la CIA en general veure categoria DDHH:Guantanamo/volsde la CIA/EUA). La segona bona notícia és la petició del jutge Ismael Moreno, de l’Audiència Nacional, al govern per tal que aquest desclassifiqui els documents del CNI sobre els vols de la CIA.

Ambues iniciatives judicials posen de manifest que, com a mínim, hi ha indicis que obliguen a una investigació, i desmenteixen als governs que de manera reiterada insistien que no hi havia motius per sospitar que s’estigués cometent cap irregularitat. Aquesta actitud governamental, per altra banda, només es pot entendre des d’una complicitat, ja sigui per què han col.laborat activament en la comissió dels fets, o per que s’han inhibit a l’hora d’impedir-los (veure UE-CIA: incompetència, passivitat o complicitat?).

Sens dubte, un dels elements clau per anar esclarint els fets ha estat les actes (fins ara secretes) de la reunió que va mantenir Condolezza Rice a Brussel.les el 7 de desembre de 2005 amb els ministres d’Afers Exteriors de la UE, en la qual els va explicar què estaven fent, i en la qual els ministres europeus es van limitar a demanar ‘responsabilitat’ al govern aliat dels EUA, però en cap van qüestionar les pràctiques per se ni, encara menys, van exigir que aquestes pràctiques s’aturessin (ho comentava divendres passat Ana Carbajosa, corresponsal d’El Pais a Brussel.les en la seva crònica EEUU explica a Europa los vuelos de la CIA, i en parla encara avui Lluis Bassets, també a El Pais, en el seu article La cena del gorila).

Al llarg de les nombroses entrevistes que hem anat mantenint durant aquest any hem pogut constatar les enormes contradiccions d’alguns dels principlas responsables governamentals, com per exemple del govern portugès (veure Portugal: darrera missió de la Comissió Temporal que investiga les activitats de la CIA a Europa), un dels més afectats, i no només per la famosa fotografia de les Açores, sinó pel fet que l’actual President de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, era Primer Ministre quan molts dels vols ara investigats de la CIA van fer escala a aeroports portuguesos.

En definitiva, potser la veritat total trigarà a sortir, però cada vegada és més evident que sota la manta hi ha molta porqueria. Cal, doncs, seguir aixecant la manta i, sobretot, netejar ben a fons. La democràcia i l’Estat de dret, en el sentit més estricte, es troben en qüestió. 

Foto: El Mesri. Font: AP, a través de El Punt.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent