Raül Romeva i Rueda

La reforma del sector del vi i la regulació dels drets de plantació tornen a ser des de fa uns mesos a l’agenda política europea. La preocupació dins el sector és més que evident. Ara fa pocs dies, per exemple, vaig tenir el plaer de conèixer un projecte ben interessant de producció i el.laboració de vi amb criteris ecològics, a El Priorat. Es tracta de Mas Sinen (veure foto), el.laborat per Burgos-Porta, a Poboleda. La qualitat del vi, em permeto afegir, era excel.lent, i l’entusiasme de Salvador Burgos, el responsable del projecte, del tot contagiós. Però a banda d’això, la seva preocupació pel què fa al futur era també manifesta, i certament justificada. També els amics Francesc Pané, diputat per Lleida, i Bernat Vilarroya, regidor a Vilafranca del Penedès em fan avinent la seva preocupació a través de diferents notes. El tema és, des de la perspectiva catalana, altament important. Des del meu punt de vista hi ha, entre molts d’altres, tres aspectes estratègic que cal tenir clars a l’hora d’enfocar aquest assumpte: En primer lloc, que (segueix…)

en el marc del ja tradicional enfrontament marca vs denominació d’origen, personalment em decanto clarament per potenciar la segona.

Tant des del punt de vista del cultiu de la vinya, com pel què fa a les possibilitats de competir en un mercat internacional cada vegada més ‘globalitzat’, considero que la clau per a un país com el nostre passa, precisament, per potenciar les D.O. enlloc de les grans marques.

Ara que fins i tot la Xina comença a entrar al mercat, són aspectes com la qualitat i la garantia vinculada a la D.O. les que penso que poden ajudar millor a garantir que el sector de la vinya i el vi catalans podran seguir mantenint el seu espai, tant localment com internacional.

El segon aspecte important té a veure amb quines han de ser les línees prioritàries pel què fa a les ajudes públiques, les quals, penso, haurien d’encaminar-se fonamentalment cap a la modernització i promoció de la producció de viticultors i cellers catalans.

Finalment, en tercer lloc, cal afrontar la qüestió de com gestionar els excedents. En aquest sentit considero fonamental tenir en compte el gran desequilibri que cada vegada més existeix entre un sector agroindustrial creixent i els viticultors. De fet, els temors a que la desaparició entre 2015 i 2018 dels drets de plantació dels viticultors comporti acabar amb l’única eina que permet frenar la concentració a mans de l’agroindustria preocupa a una part important del sector, lògicament. Per això copnsidero important tenir en compte els arguments que ens aporten gent com en Jordi Cuyàs o la Unió de Pagesos (ambdós a continuació).

QUI HI GUANYA AMB LA SUPRESSIÓ DELS DRETS DE PLANTACIÓ? (per Jordi Cuyàs i Soler, a 3 de vuit, 21/12/07)

Des de fa anys, els portaveus de les empreses elaboradores de qualsevol tipus de vi estan pressionant a la Comissió Europea per que es liberalitzi la plantació de vinya, de manera que es suprimeixi l? actual normativa que impedeix que s?augmenti el nombre d?hectàrees plantades a menys que compris el dret de les que ho estan en un altre lloc, a fi d?evitar tenir més excedents. Aquesta situació és la que tradicionalment ha donat una certa força al sector pagès a l?hora de negociar amb els elaboradors, tot i les dificultats que han tingut sempre els pagesos. Ara, amb l?excusa de millorar el sector, han aprofitat el conjunt de mesures per fer entrar aquest clau per la cabota i, si bé s?ha allargat uns anys aquesta liberalització, abans de deu anys serà una realitat. Però, que té a veure això amb la millora del vi? Algú entén que durant tres anys es pagui per arrencar vinyes i després es puguin plantar les què es vulguin? Qui les plantarà, si no hi haurà cap força per que et comprin el raïm? Lògicament les plantaran les empreses elaboradores, principalment les grans, que ja ho estan fent, però ara amb limitacions i pagant drets i després ho podran fer on vulguin i amb la quantitat que vulguin. Penso que aquesta situació és doblement preocupant pel Penedès, ja que les empreses compradores de vi o raïm plantaran el què necessitin (que ja han començat a fer) i poden deixar sense cap expectativa als pagesos. Per altra banda, i amb l?argument del canvi climàtic, aquesta plantació es podrà fer en qualsevol lloc emparat amb les denominacions cava o Catalunya i, tot continuar embotellant al Penedès, posar la comarca a punt per fer-hi qualsevol requalificació, deixant en intent l? actual esforç de planificació territorial. És normal que els elaboradors hagin pressionat per canviar les regles del joc dels pagesos? És normal que els poders públics els hagin fet cas? Algú trobaria normal que els pagesos pressionessin per variar les regles del joc dels elaboradors, com que haguessin de construir en sòl edificable, no es poguessin beneficiar dels ajuts per l?agricultura, etc.? Doncs potser seria hora de que per guanyar uns no calgués ensorrar als altres.

Sobre aquest mateix assumpte, adjunto també la postura d’Unió de Pagesos (és aquesta).

Foto: vinyes de Mas Sinen, al Priorat. Font: bodegas.turispain