Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Una de Pirates, dels de debò

El debat sobre la Pirateria a Somàlia arriba al PE. Ara fa uns dies en vàrem parlar en una audiència conjunta entre les comissions de Transport, Pesca i Seguretat i Defensa, quan el cap de la Missió Atalanta va explicar com estan afrontant la lluita contra la la Pirateria. Demà tractarem la qüestió en el ple. Adjunto el text de la resolució que hem impulsat alguns diputats, així com l’esborrany d’intervenció que tinc previst fer durant el debat en la plenària:

Intervención de Raül Romeva sobre la solución política frente a la Pirateria en Somalia (estrasburgo 25 de noviembre de 2009)

 

Vayan mis primeras palabras para saludar el buen final que han vivido los marineros del Alakrana, a los que deseo una pronta recuperación.

 

Por desgracia, sin embargo, me temo que el caso del Alakrana no sea el último. Y es posible que otros no tengan el mismo final feliz.

 

Es hora de afrontar el problema de la piratería de forma seria y responsable.

 

Permítanme ser claro y directo. El problema en las aguas somalíes no se resolverá, simplemente, con subir soldados o mercenarios en los barcos.

 

Esta piratería moderna tiene poco de romántica, y menos aún de justiciera. Son redes y organizaciones criminales internacionales que se nutren de la pobreza y la desesperación de todo un pueblo. Ello pone de manifiesto las enormes lagunas del sistema actual. Si bien es triste y lamentable que se secuestren marineros que, al fin y al cabo, no hacían sino su trabajo, también lo es que exista quien, aprovechándose de la situación de desgobierno en Somalia, se lance a pescar ilegalmente o vierta residuos contaminantes en sus aguas, algunos de los cuales provienen de la UE.

 

Condenamos cualquier acto de piratería. Sin duda. Pero la lucha contra ese fenómeno exige algo más que soldados y mercenarios. De hecho, reducirlo todo a esto puede incluso ser contraproducente, puesto que podría conllevar una escalada preocupante del conflicto.

 

Primero, son necesarias medidas de fortalecimiento del Gobierno Federal de Transición en Somalia (poniendo especial énfasis en las organizaciones de mujeres) en términos de fortalecimiento institucional y en infraestructuras, e implicar firmemente a la UE y la Unión Africana en el proceso de paz y reconciliación.

 

Pero, segundo, es necesario que los estados de pabellón afronten seriamente sus responsabilidades en términos de control de sus flotas, y que no se promueva el desplazamiento de los barcos a otras zonas de pesca donde podrían contribuir a aumentar la ya preocupante sobre pesca que afecta nuestros mares y oceanos.

Font foto: PE



  1. Menys mal que algú des de l’esquerra diu això que els pirates no són robinhoods…..
    N’hi ha que quan els ho dius ( i afegint que les armes que fan servir són servides per la mafia tal com explica molt bé Robarto Saviano a “Gomorra”) se’t tiren a sobre i et titllen gairebé de fatxa.
  2. Per altra banda, en relació al famós video titulat Pirates loves fish: http://www.youtube.com/watch?v=0BDRKZiyzH0

    La meva impressió es que, efectivament, una conseqüència directa del fet que hi ha pirates per la zona és que aquests dissuadeixen els grans pesquers(palangres, cerquers, etc…)  de pescar-hi, cosa que comporta que, lògicament, augmenti la presència de peix a les costes somalís, i d’això se n’aprofiten tant pescadors locals com esportius.

    No obstant, no hi sé veure, almenys pel què sé, una estratègia directa de part d’aquests grups organitzats que assalten tota mena de vaixells, no només els de pesca. De fet, els grups de pirates son organitzacions controlades moltes des de fora, i que rivalitzen entre elles per controlar la zona. Res a veure, em temo, ni amb els corsaris ni amb en Robin Hood. És més, són grups sovint enfrontats entre ells.

    Per altra banda, actualment la pesca, sobretot d’alçada, està patint greus problemes degut a diversos factors: sobrecapacitat pesquera (existent en gran part gràcies a subvencions i inversions públiques), la manca de control, la perversa pràctica del ‘bycatch’ (llençar per la borda el peix capturat però sense interès comercial), la creixent modernització dels vaixells (que fan que avui cap peix estigui realment segur).

  3. Como siempre la respuesta mas coherente; permiteme acentuar lo que tu dices; los piratas que secuestran el barco; personas que no tienen nada que perder, salvo la vida, que para ellos no significa nada, y los piratas que no suben, que despues de repartir las migajas, engrosan las cuentas corrientes que luego deben blanquear. No me extrañaria que si algún dia se descubre el destino del grueso del rescate, nos llevaramos las manos a la cabeza. 

Respon a Ruben Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pau, Multilateralisme, Seguretat Humana, i desenvolupament per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent