Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 9 d'agost de 2008

Un pas enrere en drets humans

Un paso atrás en los derechos humanos (per Joan Herrera i Raül Romeva, publicat a El Pais el 09/08/08)

 

El pasado 17 y 18 de Junio el Parlamento Europeo sometió a debate y votación la Directiva de “Retorno”, también conocida como directiva de la vergüenza.

 

La articulación de las políticas de inmigración en la Unión Europea es una vieja aspiración de los y las europeístas, y también de quienes conocen de cerca la realidad de la inmigración, un fenómeno común al conjunto del continente. Esperábamos de la Unión una respuesta común a los retos de la integración, a los retos de la participación política de las personas migradas y, evidentemente, a la dramática situación de las personas que intentan acceder al continente europeo de forma irregular. Nada más y nada menos que el proceso ya iniciado tímidamente en el Consejo Europeo de Tampere en 1999.

 

Sin embargo, nada de ello hemos conseguido. Frente a los retos que plantea la inmigración, (segueix...)

la Comisión, los jefes de Estado y de Gobierno y de la mayoría del Parlamento Europeo han optado por resolver  en primer lugar y por delante de todo la manera en como se gestiona la inmigración en frontera, dando validez así a quines prefieren una concepción “seguritaria” del fenómeno.

 

El contenido de la norma es de sobra conocido: 18 meses de retención por haber cometido una falta administrativa  (vivir en Europa de manera “ilegal”), prohibir el retorno durante 5 años, abandonando también a su suerte a los menores (que podrán ser repatriados incluso a un país que no sea el suyo) y legalizar unos centros de internamiento (que el mismo Parlamento condenó hace algunos años) que son una indignidad en la pretendida Europa de los derechos.

 

La norma, además, como ya han señalado diversos juristas, supone una grave vulneración del derecho internacional, y en concreto de la Convención sobre Derechos del niño de 1989 y de la Convención de Viena sobre relaciones consulares de 1963, ambas ratificadas por el conjunto de países de la Unión Europea.

 

Dicho esto quisiéramos entrar a valorar dos argumentos que repetidamente se nos han recordado por parte de los defensores de la norma y que consideramos una aberración: en primer lugar, que la norma supone un avance en relación a la legislación vigente en muchos estados miembros de la Unión y, en segundo lugar, que dicha norma no tendrá efectos en España-

 

En relación al primer argumento, discrepamos rotundamente en la manera en como se pretende armonizar la legislación en la Unión. El principio según el cual el mínimo denominador común debe ser la norma armonizada nos puede llevar a una tendencia perversa de ir a la baja en todos los derechos sociales existentes. Ello no es un fenómeno nuevo, la directiva de las 65 horas de trabajo semanales o la conocida directiva Bolkestein con su ya famoso principio del país de origen funcionan en la misma lógica: hacer norma europea la norma menos garantista. Si ello es así, convertiremos el proceso de construcción europea en una máquina imparable de destruir derechos y conquistas sociales y allí, a la izquierda verde, no van a encontrarnos.

 

Y en relación al argumento según el cual la norma no tendrá efectos en España y sin entrar a valorar aquí la esquizofrenia que supone defender una norma porque no va a ser aplicada, nos gustaría recordar que una Directiva europea es jurídicamente vinculante en nuestro país, que el acervo comunitario forma parte de nuestro ordenamiento jurídico interno y que, siendo por lo tanto una norma que sí debe aplicar España, nada impediría, llegado el caso, adaptar la legislación española a los márgenes más duros de la misma. Lejos queda ya aquella Europa que nos obligó a adaptar nuestra legislación en favor de más derechos, como por ejemplo los ambientales. La lógica parece ahora invertida.

 

Por todo ello nos oponemos a dicha norma. Porque supone una gran paso atrás en derechos, porque vulnera el derecho internacional, y porque establece una manera de construir Europa que rechazamos tajantemente.

 

Y no estamos solos frente a ello. Nos gustaría recordar aquí una multitud de organizaciones sociales, así como la misma Internacional Socialista o el Consejo de Europa que se han opuesto a la misma.

 

Todo ello cuestiona con más fuerza el lamentable papel del Gobierno español, que, según afirmó el ponente del informe del Parlamento Europeo que validó la directiva, el señor Manfred Weber, fue uno de los que más presionó para endurecer su contenido.

 

Si Zapatero será recordado por iniciar su primera legislatura por una serie de avances en derechos sociales que nosotros apoyamos sin fisuras, esta segunda la ha iniciado empantanado en la crisis económica e impulsando medidas claramente de derechas. El presidente no para de recordarnos que no permitirá que los más débiles paguen la crisis económica pero de momento, ya se la ha hecho pagar a los más débiles de entre los débiles, a quienes huyen de su país buscando un futuro mejor.

 

http://noaladirectivadelavergonya.blogspot.com/

Foto: Persones migrant des d’Àfrica cap a la UE. Font: BBC



  1. Benvolgut

    Es fuera de este tema pero… ¿podrías ilustrarnos sobre el reciente conflicto entre Rusia Y Georgia ?

    Saludos cordiales

    Ruben

  2. Benvolgut

    Completamente de acuerdo contigo, pero no se la capacidad de absorción de inmigrantes dentro de la EU, quizas seria mejor ayudar en origen ¿ pero como?

    Con gobiernos corruptos que absorven las ayudas y por otra parte los intereses de las compañias que alli se desplazan; como muy bien publicaste sobre tu articulo sobre la pesca del Sahara Occidental, esquilmando sus recursos que les impide el desarrollo.

    ¿estoy equivocado al decir que la EU no esta haciendo lo suficiente al respecto ?

    Saludos cordiales

    Ruben

  3. estic molt en la teva línia i aprofito per passar-te un comunicat dels companys/es de    REVOLTA GLOBAL (dic companys/es, doncs jo els sento més propers que no pas els del psc o d’erc)…em preocupa molt tot el que escriuen en aquest text i nosaltres en som -per la banda del govern- part de tot plegat…m’ha fotut l’estiu enlaire aquesta mala notícia -hauré de prendre una copeta aprop del mar amb els amics i relativitzar la cosa-

    heus aquí el que es diu:

    Denunciem l’assetjament policial als campaments internacionals de joves revolucionaris/es

    diumenge 3 d’agost de 2008

    Comunicat de Revolta Global

    El
    divendres 1 d’agost a la nit van acabar exitosament els 25ens
    campaments internacionals de joves revolucionaris/es que aplegaren a
    més de 600 joves de tot Europa. Després de l’acte de clausura dels
    campaments, els autobusos de les delegacions dels diferents països van
    començar a marxar rumb a Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Suècia,
    Dinamarca, Madrid, Andalusia, etc.

    Poc després d’abandonar el
    lloc on es realitzaven els campaments un autobús amb joves de Portugal
    i de l’Estat espanyol va ser aturat per un control dels Mossos
    d’Esquadra. Els Mossos van entrar dins de l’autobús i van exigir que
    tots els passatgers es posessin les mans el cap. Acte seguit els van
    demanar la documentació, fent baixar de l’autobús a tots aquells/es que
    no la portaven a sobre i fent-los obrir les maletes. Es van endur la
    documentació i no la van tornar fins al cap d’una estona, un cop van
    haver pres nota de les dades de tots/es els joves. També van fer baixar
    a un dels joves que anava al bus, li van practicar un registre integral
    del seu equipatge i pertinences i li van confiscar durant una estona la
    seva llibreta, copiant-ne el contingut. Un altre jove que va rebre una
    trucada per mòbil també va ser obligat a baixar de l’autobús durant el
    control.

    Poc després tres autobusos, dos francesos i un italià,
    van ser aturats a la frontera amb França per un control de la Guàrdia
    Civil que va exigir la documentació a tots els passatgers, i va prendre
    nota dels seus noms i les seves dades.

    Considerem que l’actuació
    dels Mossos i de la Guàrdia Civil és un clar exemple de criminalització
    dels moviments socials i de l’esquerra anticapitalista, que busca
    intimidar a tots els i les joves que en formen part. L’actuació dels
    Mossos és una nova mostra de la política de la Conselleria d’Interior
    dirigida per Joan Saura, que ja ha protagonitzat successius episodis de
    repressió i criminalització dels moviments socials, en servei dels
    interessos empresarials i del gran capital. Una vegada més, l’esquerra
    governamental i les forces del tripartit han quedat retratades.

    Els
    25ens campaments de joves revolucionaris/ies han estat un èxit en
    termes d’assistència i de continguts. Han servit per a seguir
    alimentant la flama del combat contra el capitalisme global i donar
    noves energies i ànims a centenars de joves de tot Europa que lluiten
    per fer possible un altre món. Ni els Mossos ni la Guàrdia Civil podran
    aturar les ànsies de justícia social i de llibertat de tots aquells que
    hem participat als campaments i que, dia a dia, lluitem per “canviar el
    món de base”.

    Després dels campaments, continuem el combat, amb noves forces i més ganes que mai!

    No a la criminalització dels moviments socials!

    Ni el control policial ni la repressió ens aturaran!

  4. estic molt en la teva línia i aprofito per passar-te un comunicat dels companys/es de    REVOLTA GLOBAL (dic companys/es, doncs jo els sento més propers que no pas els del psc o d’erc)…em preocupa molt tot el que escriuen en aquest text i nosaltres en som -per la banda del govern- part de tot plegat…m’ha fotut l’estiu enlaire aquesta mala notícia -hauré de prendre una copeta aprop del mar amb els amics i relativitzar la cosa-

    heus aquí el que es diu:

    Denunciem l’assetjament policial als campaments internacionals de joves revolucionaris/es

    diumenge 3 d’agost de 2008

    Comunicat de Revolta Global

    El
    divendres 1 d’agost a la nit van acabar exitosament els 25ens
    campaments internacionals de joves revolucionaris/es que aplegaren a
    més de 600 joves de tot Europa. Després de l’acte de clausura dels
    campaments, els autobusos de les delegacions dels diferents països van
    començar a marxar rumb a Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Suècia,
    Dinamarca, Madrid, Andalusia, etc.

    Poc després d’abandonar el
    lloc on es realitzaven els campaments un autobús amb joves de Portugal
    i de l’Estat espanyol va ser aturat per un control dels Mossos
    d’Esquadra. Els Mossos van entrar dins de l’autobús i van exigir que
    tots els passatgers es posessin les mans el cap. Acte seguit els van
    demanar la documentació, fent baixar de l’autobús a tots aquells/es que
    no la portaven a sobre i fent-los obrir les maletes. Es van endur la
    documentació i no la van tornar fins al cap d’una estona, un cop van
    haver pres nota de les dades de tots/es els joves. També van fer baixar
    a un dels joves que anava al bus, li van practicar un registre integral
    del seu equipatge i pertinences i li van confiscar durant una estona la
    seva llibreta, copiant-ne el contingut. Un altre jove que va rebre una
    trucada per mòbil també va ser obligat a baixar de l’autobús durant el
    control.

    Poc després tres autobusos, dos francesos i un italià,
    van ser aturats a la frontera amb França per un control de la Guàrdia
    Civil que va exigir la documentació a tots els passatgers, i va prendre
    nota dels seus noms i les seves dades.

    Considerem que l’actuació
    dels Mossos i de la Guàrdia Civil és un clar exemple de criminalització
    dels moviments socials i de l’esquerra anticapitalista, que busca
    intimidar a tots els i les joves que en formen part. L’actuació dels
    Mossos és una nova mostra de la política de la Conselleria d’Interior
    dirigida per Joan Saura, que ja ha protagonitzat successius episodis de
    repressió i criminalització dels moviments socials, en servei dels
    interessos empresarials i del gran capital. Una vegada més, l’esquerra
    governamental i les forces del tripartit han quedat retratades.

    Els
    25ens campaments de joves revolucionaris/ies han estat un èxit en
    termes d’assistència i de continguts. Han servit per a seguir
    alimentant la flama del combat contra el capitalisme global i donar
    noves energies i ànims a centenars de joves de tot Europa que lluiten
    per fer possible un altre món. Ni els Mossos ni la Guàrdia Civil podran
    aturar les ànsies de justícia social i de llibertat de tots aquells que
    hem participat als campaments i que, dia a dia, lluitem per “canviar el
    món de base”.

    Després dels campaments, continuem el combat, amb noves forces i més ganes que mai!

    No a la criminalització dels moviments socials!

    Ni el control policial ni la repressió ens aturaran!

Respon a ruben Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Migracions per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent