Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 21 de juny de 2013

Ulisses vs Circe: els PIIGS a la cerca d’Ítaca

Què tenen en comú l’Odissea d’Homer amb l’Eurocrisi? Com Ulisses, que es va passar deu anys navegant a la cerca de la seva Ítaca, els anomenats PIIGS (Portugal Itàlia Irlanda Grècia Espanya) també naveguen, perduts, enmig de l’oceà, superant tota mena de perills i tempestes, rumb a la seva Ítaca particular.

Durant la travessa, Ulisses i els seus homes van desembarcar a Aeaea. Allà hi van trobar Circe, la filla de Perseis i Hèlios, una bruixa coneguda per la seva capacitat de convertir els homes en animals amb les seves pòcimes màgiques. Circe va convertir els mariners d’Ulisses en porcs.

La Troica és Circe. Fent ús d’una terrible pòcima anomenada austeritat (una metzina amb un nom enganyós que camufla les seves veritables propietats) converteix països en PIIGS (porcs), i els tracta com ho faria un porquer homerià.

Però els encanteris de Circe no van tenir efecte sobre Ulisses, a qui Hermès havia proporcionat un antídot que el va fer inmune als seus encanteris. Com Ulisses, també el sud/perifèria d’Europa pot fabricar el seu antídot, alliberar-se de l’encanteri i trobar el rumb correcte cap a Ítaca. 

Per fer-ho, Homer ens recomana tres ingredients:

1) IMAGINACIÓ. Ulisses va aconseguir tornar a casa gràcies, sobretot, a la seva imaginació i creativitat. Si el 20% dels problemes actuals són deguts a la crisi (o eurocrisi), el 80% restant són resultat de les polítiques anticrisi que s’han imposat fins ara (austericidi). Els països que han seguit el model malanomenat ‘austeritat’ posen de manifest que aquest ha fracassat socialment, ecològicament, econòmicament, i fiscalment. Com Einstein deia: fer el mateix una vegada i una altra, i esperar-ne resultat diferents, és simplement ximple. Necessitem altres idees, noves idees. Ulisses és l’espai on podem generar i desenvolupar aquestes idees. Invertir en coneixement és el bon antídot. El sud com a centre de generació de coneixment i innovació. El Silicon Valley europeu. 

2) VENT. Igual com en el cas d’Ulisses, la font energètica més neta per fer avançar la nau és el vent, i la font de calor més important, el sol. Ambdós són algunes de les riqueses i potencialitats que tenim als països del sud. L’energia neta i renovable, a més de l’estalvi i l’eficiència energètica, són la nostra gran oportunitat, el motor que ha de liderar la generació d’ocupació. Però això exigeix de convicció i d’inversió pública i privada.

3) TRIPULACIÓ. Ulisses sabia que no podia tornar sol. Necessitava la seva tripulació, i es va esforçar per mantenir el bon estat d’ànim i de salut dels seus mariners. Europa no pot avançar sense una tripulació motivada, preparada, participativa i amb dret a decidir, a decidir-ho tot. Europa només pot avançar si és amb la gent, no ho pot fer mai en contra de la gent. Front a la troica, símbol de la imposició: democràcia real.

La sortida de la crisi passa per enfrontar-se a Circe/Troica, amb imaginació i creativitat, invertint en aquells sectors que poden generar la prosperitat i el desenvolupament que convé (que no significa necessàriament creixement), i, sobretot, apostant per una reforma radical de la democràcia. I si Circe és el problema, la resposta és Ulisses, el projecte Ulisses.

Foto: Circe, de Charles Gumery.


  1. … que no li parlare del mal ús del mot “austeritat”! Vostè no en fa mal ús del mot, i desenmascara el mal ús. Hi estic molt d’acord amb tot el què diu a’l’apunt d’avui. Hi trobo a mancar, però, una referència a la moral pública (i privada) de cada ciutadà (inclossos els governants, clar!)… molt mancada als PIIGS.

    Atentament, i feliç Dissabte! (bé, manca 1 horeta per entrar-hi)

  2. Un bon article. Hi estic d’acord. Imaginació, vent, tripulació i arramangar-se.
    Els PIIGS ho aconseguiran i de corrupteles i mals usos de la política Circe/Troica en saben molt, pero ho fan d’una manera molt sofisticada i discreta i amb resultats convincents. No són perfectes, encara que que s’ho creuen i molts tripulants els envegen. Fugir de la perfecció i viure en la diversidad de la imperfecció volguda. D’acord, sí, la resposta és Ulisses.
    Bon cap de setmana. 

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de UE: present i futur per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent