Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Transgènics: un debat gens tancat

La recent decisió del president de govern francès, Nicolas Sarkozy, de prohibir el cultiu de blat transgènic, així com el fet, també insòlit, que el Comissari de Medi Ambient, Stavros Dimas, manifestés els seus dubtes en relació a la política fins ara permissiva de part de la Comissió Europea en relació al blat transgènic, van suposar la felicitació de Greenpeace i Amigos de la Tierra, a més a més de la gran majoria dels moviments socials i polítics favorables a una agricultura lliure de transgènics. De fet, el debat no és nou, però tenint en compte com s?ha plantejat fins ara, també en termes mediàtics, crec que tant la decisió de Sarkozy com la de la Comissió ens aporten un nou espai de debat que caldria no menyspreuar.  Ho dic, entre d?altres motius, per què ara fa un temps vaig gosar publicar un article a l?AVUI titulat ?Inseguretat transgènica, problema local i global? (l?adjunto transcrit més avall) que va suscitar algunes respostes, legítimes per descomptat, però considero que potser un tant desenfocades. Entre elles (segueix…)

 

em va sorprendre especialment la de Ferran Saez a e-noticies, en un comentari titulat, de fet, ?Romeva i els transgènics? (l?adjunto també més avall). No sóc massa partidari de personalitzar els debats, però com que considero que els arguments que usa en Ferran Sáez per avaluar la meva postura poden ser compartits per altra gent, sí crec que pot ser interessant reemprendre els debats en funció de nous esdeveniments que van tenint lloc. Sobre tot per què, em temo, massa vegades tendim a valorar no els continguts de les propostes sinó la imatge que tenim de qui la fa, convertint-nos sovint en víctimes dels nostres propis prejudicis.

INSEGURETAT TRANSGÈNICA: PROBLEMA LOCAL I GLOBAL, per Raül Romeva, Avui, 12/04/2005.

El debat que s’ha obert recentment a Catalunya en relació a la intenció del Departament d’Agricultura i Pesca (DARP) d’aprovar un decret sobre coexistència de cultius transgènics i no transgènics és un debat que supera àmpliament les fronteres catalanes, i que cal afrontar de manera global.

Per exemple, fa uns mesos descobríem que a Guatemala, una de les reserves genètiques mundials del blat de moro, patia la invasió d’organismes transgènics via ajuda alimentària proporcionada per les Nacions Unides. Aquesta invasió comportava riscos evidents de contaminació biològica per a les varietats de cereal local i un empobriment de les poblacions indígenes maia. Juntament amb Mèxic, Guatemala és el bressol de la civilització maia, cultura indígena basada en el cultiu del blat de moro, vegetal originari d’aquests territoris. Prop del 80% de la població maia (que representa més de la meitat de la població guatemalteca) viu en la pobresa, i depèn totalment del blat de moro per subsistir. El blat forma part de la cosmovisió indígena, i en contaminar-se es compromet tota la vida del poble maia.

Un altre exemple, més proper. Recentment, la Comissió Europea autoritzava l’entrada de blat de moro NK603, genèticament modificat, per a consum animal. La decisió va tenir lloc després que el Consell (ministres d’agricultura dels 25) no aconseguís la majoria qualificada necessària ja fos per aprovar o per rebutjar la proposta de la Comissió. El resultat va ser de 9 vots a favor de la proposta, 9 en contra, i 7 abstencions, entre elles l’espanyola (nota: l’anterior govern popular solia votar a favor d’aquesta mena de propostes). Quan passa això el tema torna a la Comissió, que és qui té llavors la darrera paraula. Aquest procediment se’l coneix com a comitologia. En aquest cas, la decisió de la Comissió va ser, malauradament aprovar l’entrada d’aquesta varietat de blat de moro transgènic elaborat por l’empresa Monsanto. En tot aquest procés no es té en compte l’opinió del Parlament Europeu.

Des del Grup Verds/ALE hem denunciat repetidament aquesta manera de fer, que entenem irresponsable i poc democràtica i, com hem vist en el cas de Guatemala, que sovint amenaça la supervivència de pobles sencers. Per això, aprofitant una de les visites del president de la Comissió Durao Barrosso, els diputats i diputades del Grup Verds/ALE ens vam aixecar dels nostres escons per mostrar una samarreta amb la inscripció ‘Per una Europa lliure de transgènics’. En aquesta reivindicació ens sentim recolzats per més del 70% de la societat europea que s’ha manifestat contrària als organismes genèticament modificats. La Comissió ha de decidir sobre quin és el nivell de manipulació genètica que determina si un producte se l’ha de considerar transgènic o no. Segons el Comissari de Medi Ambient no és necessari informar explícitament quan el llindar de manipulació és inferior al 0´3% o 0’5%. Segons el Grup Verds/ALE, en canvi, aquest llindar és certament massa elevat, i pot comportar que tant agricultors convencionals com ecològics utilitzin llavors modificades genèticament sense ser-ne conscients. A més a més, considerem que aquest llindar és políticament contrari a les obligacions de traçabilitat que es deriven de la Directiva 2001/18, i que és també totalment contrari a l’opinió del Parlament Europeu de 18 de desembre de 2003 (Resolució relativa a les dificultats de coexistència entre llavors modificades genèticament i les que no ho estan).

En definitiva, aquest és un tema que afecta directament el nostre dret a consumir de manera sana i, fins i tot, a la seguretat vital i cultural de milers de persones. La transparència i el control polític són, per tant, imprescindibles, així com l’aplicació com a norma, i no com a excepció, del principi de precaució. Caldrà seguir lluitant, aquí i allà.

ROMEVA I ELS TRANSGÈNICS, per Ferran Saez, e-noticies, 18/04/2005 

Dimarts passat, 12 d?abril, vaig llegir a les planes d?opinió del diari Avui un article signat per l?eurodiputat d?ICV Raül Romeva. Duia per títol Inseguretat transgènica, problema local i global. És probable que aquell dia més d?una persona indocumentada i/o incapaç de distingir entre una argumentació i una fal·làcia renunciés a dinar, per por de ser ?contaminada? accidentalment per una patata fregida transgènica. I és que l?ús del verb ?contaminar?, o de l?expressió ?invasió d’organismes transgènics? constitueix en aquest context alguna cosa més que un abús semàntic: és una irresponsabilitat ?en aquest cas, política? que hauria de tenir conseqüències. Una persona triada democràticament per a exercir un càrrec públic té el dret ?i, d?alguna manera, el deure? de defensar unes conviccions que, en principi, coincideixen amb les dels seus electors. No és lícit, però, que s?autoatribueixi alegrement la representativitat ?d?un 70% dels europeus? (!): els diputats seuen on seuen gràcies als vots, no als resultats de les enquestes.

Tot això és més greu del que sembla. Quan un càrrec públic genera alarma social sense aportar cap mena de prova científica; quan es limita a expandir un prejudici aprofitant-se de la caixa de ressonància inherent a la seva condició, aleshores ja estem parlant d?una altra cosa. En situacions normals, una afirmació d?aquesta envergadura, que té a veure amb la salut pública, ha de basar-se en referents constrastats científicament. No és aquest el cas, però. Les publicacions científiques més serioses i acadèmicament acreditades del món com Science, Nature o The Lancet diuen exactament el contrari del que planteja el senyor Romeva. A qui fem cas, doncs? La disjuntiva no sembla tenir gaire sentit, però tothom, és clar, és lliure de dir-hi la seva. En tot cas, caldria fer ús del principi de precaució i aplicar-lo sense contemplacions a casos com aquest, recuperant així el cada cop més tènue paper arbitral de la ciència. I per precaució, sembla més assenyat escoltar el que diuen les revistes esmentades que no les que venen a les botigues new age.

?El blat de moro ?diu l?eurodiputat Romeva? forma part de la cosmovisió indígena i, en contaminar-lo, es compromet tota la vida del poble maia?. Pot ser, és clar. Però també podria ser que la viabilitat d?aquest poble fos amenaçada pels qui pensen que certes comunitats només són un atrezzo exòtic i pintoresc destinat a satisfer les vacances d?europeus amb quartets i ganes de sensacions fortes. Repeteixo que és una possibilitat que s’ha de tenir en compte.

Finalment, als que vulguin saber, en un llenguatge entenedor, divulgatiu en el bon sentit de la paraula, de què va tot aquest assumpte els recomano l?obra d?un científic català expert en genètica que actualment treballa als Estats Units. Es diu Jesús Purroy i l?any 2001 va publicar un llibre magnífic a Salvat Ciència: La era del genoma. Hi ha un capítol dedicat a la futilitat i la irresponsabilitat de certes profecies catastrofistes que convé llegir detingudament.

Font foto: Greenpeace

 

 

 

 

 



  1. Podeu tenir informació sobre el tema a:

    "Els gens que mengem". Daniel Ramón. Ed. Bromera 1997.

    Aquest llibre va estar obtenir el primi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 1996, instituït per la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira. Formaven part del jurat: Manuel Costa, Xavier Duran, Alfredo Garés, Juli Peretó i Jorge Wagensberg.

    I sobre Jesús Purroy podeu veure el bloc: http://www.infogenetic.com/e/novedades.html 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política Agrària (PAC, vi, transgènics, ...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent