Transgènics: simplement, no
Malgrat que fa temps que ho tinc clar, els arguments que ens van donar ahir a la Jornada ‘Per una agricultura ecològica i sense transgènics’ (per cert gràcies, David Cid, per muntar-la) no van fer sinó ratificar-me en algunes de les meves conviccions (algunes ja exposades en apunts anteriors) : 1. la coexistència entre cultius transgènics i no transgènics no és possible; 2. l’argument segons el qual els transgènics són la garantia per acabar amb la fam al món és, senzillament, falaç, i en canvi és cada vegada més evident que esdevé un instrument de control socioeconòmic de poblacions senceres i, fins i tot, de països; 3. la manca d’un etiquetatge clar que ens permeti en tant que persones consumidores saber què consumim, i poder, en conseqüència, escollir, és un dels principals reptes a resoldre; 4. cal aplicar el principi que ‘qui contamini (en aquest cas, un camp amb transgènics) pagui’, però amb el benentès que no és el pagès qui ha de pagar sinó l’empresa que proporciona la llavor modificada; 5.aplicar el principi de precaució hauria de ser la norma, no l’excepció; 6. etc… Aquestes són, entre moltes d’altres, algunes de les idees que vàrem poder escoltar ahir al Pati Llimona (segueix…)
Per a les persones que en virtut de la nostra feina ens toca treballar en àmbits que no són necessàriament aquells per als quals ens hem format acadèmicament, resulta imprescindible fer-se assessorar. I si, com és el meu cas, resulta que ets l’únic diputat del teu grup, llavors necessàriament has de comptar amb una bona xarxa de persones i entitats que et mantinguin els peus al terra i, especialment, que siguin capaces de posar sobre la teva taula contraarguments que permetin rebatre determinades tesis provinents de sectors tan poderosos com disposats a gastar-se’ls com són determinats sectors industrials. Del què es tracta, en definitiva, és de saber escollir quina és la font que vols fer servir per tal d’encaminar la teva activitat política (en el meu cas europarlamentària).
Donat que el meu camp són les ciències socials, confesso que els meus coneixements en qüestions pròpies de les ciències naturals o tècniques són manifestament millorables. Tanmateix, si en el moment en què cal votar alguna resolució o informe que té a veure amb cultius i normatives sobre productes modificats genèticament tinc sobre la meva taula dues propostes de posicionament, una que ve signada per Monsanto (o Syngenta, o Novartis) i l’altra que ve signada per Greenpeace, o Unió de Pagesos o Veterinaris sense Fronteres, entre d’altres, tinc molt clar que és aquesta darrera la que faré servir a l’hora d’establir la meva postura. Vaja, la meva, i la del Grup al qual pertanyo, Verds/ALE. Tanmateix, sóc malauradament molt conscient que la gran majoria dels meus col.legues d’altres grups escolliran la primera llista, i d’altres optaran per, suposadament, mantenir-se ‘neutrals’ entre les dues postures, la qual cosa vol dir que probablement es decantaran també, almenys majoritàriament, per la primera llista. El meu problema aquí és ben simple: no considero que hagi estat escollit per mantenir-me ‘neutral’ entre els interessos de la indústria productora de llavors modificades genèticament i les postures que, encertadament, reclamen que avancem aplicant rigorosament el principi de precaució. Així doncs, malgrat ser conscients que, de moment, encara som minoria, alguns i algunes seguim optant per defensar conceptes com ‘biodiversitat’ o ‘respecte per a la sobirania alimentària’ en comptes de fer la feina bruta a determinades forces econòmiques que, lluny de generar progrés, desenvolupament i riquesa, sotmeten pobles i cultures a una dependència mortal, i això quan no treuen els seus pistolers per tal de, literalment, emprendre-la a trets contra els pagesos que reclamen poder cultivar lliure de transgènics (cas recent a Brasil).
Això no vol dir que no calgui escoltar tothom, però sí que vol dir que, malgrat no tenir necessàriament els coneixements tècnics per tal d’el.laborar una postura pròpia i inequívoca en determinats temes, allò que sí cal pressuposar a un/a representant polític és que sàpiga escollir d’entre totes les fonts, aquelles que l’han d’assessorar, especialment quan són tan contraposades com les que tenen a veure amb la qüestió dels transgènics.
Així, al llarg de la Jornada d’ahir vaig tenir l’oportunitat de ratificar algunes de les percepcions que ja tenia, d’ampliar-ne d’altres amb més dades i exemples, i fins i tot, de corregir algunes desinformacions de les quals, inevitablement, sempre en som víctimes en major o menor grau. Gràcies a les ponències de Gregorio Álvaro Campos (professor del Departament d’Enginyeria Química de la UAB i membre d’Ecologistas en Acción), Juan Felipe Carrasco (responsable de OGM de Greenpeace), Gerard Batalla (Assamblea Pagesa), Salomó Torres (cooperativa de productors i comercialitzadors de productes agraris ecològics), Ferran Garcia (Veterinaris sense Fronteres), o de representants de l’entitat Slow Food vaig sortir una mica ‘més savi’, tal i com ens va convidar a fer en Francesc Pané en presentar la Jornada.
No vull enganyar ningú: ni al Parlament Europeu, ni a la Comissió Europea (veure per exemple aquesta noticia de divendres mateix), ni al Consell de la UE, com tampoc al Congrés de Diputats o al Parlament de Catalunya hi ha, almenys encara, una majoria clara a favor de primar la producció ecològica o, almenys, lliure de transgènics. Però això no vol dir, tampoc, que no sigui possible revertir aquesta correlació de forces (vegi’s, per exemple, què està passant a França, o com, poc a poc, hi ha cada vegada més regions europees lliures de transgènics, estatus al qual m’agradaria que s’hi sumés aviat Catalunya i, perquè no, l’Estat espanyol).
No obstant, cal també ser molt conscients que per tal de poder canviar aquesta tendència cal sumar esforços, a la vegada que cal saber qui són, o poden ser, veritables aliats en aquesta tasca, i aprofitar-los.
Per altra banda, cal també tenir present una cosa tan òbvia com democràtica: són les majories i les minories les que determinen les polítiques que es fan, així com les lleis que s’aproven. I si allò que volem és canviar lleis o polítiques, llavors cal entendre que cal també canviar les majories i les correlacions de forces. Si no partim d’aquesta premisa, podem tenir tota la raó del món, però dificilment farem que la raó esdevingui realitat, almenys per a les institucions responsables.
Foto: Activistes de Greenpeace marquen un camp de blat transgènic experimental amb un senyal gegant de "PROHIBIT". Greenpeace demanda avui a tot el món la protecció del blat, assenyalant cultius en tres continents, Europa, Àsia i Amèrica, amb grans cercles per tal d’exigir que no es continuï amb la contaminació genètica. Font: Greenpeace