Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Transgènics i mel: Coexistència? Quina coexistència?

Avui i demà tenen lloc a Madrid les Jornadas Científicas Internacionales sobre Transgénicosen què s’abordarà el tema: ‘Los Transgénicos en el ámbito científico, agrícola, medioambiental y de la salud’. Tinc previst participar-hi, aquesta tarda, en una taula rodona dedicada a la postura del Parlament Europeu i en la que presentaré la postura del Grup Verds/ALE.

És un debat especialment pertinent, especialment tenint en compte, entre d’altres, al sentència que va emetre el passat mes de setembre el Tribunal de Justícia Europeu (TJE), pionera en un cas relatiu a la contaminació de la mel amb pol·len de cultius genèticament modificats (1).

El tribunal va dictaminar que la mel contaminada amb pol·len d’una varietat de blat de moro transgènic (MON810) no pot ser venuda ja que el blat de moro en qüestió no ha estat expressament autoritzat per a ser usat en el procés d’elaboració de la mel.

El cas es refereix als apicultors alemanys. La mel va ser contaminada pel pol·len de blat de moro transgènic durant els assajos de camp de blat de moro transgènic de Monsanto.

Els Verds/ALE al Parlament Europeu vàrem acollir amb satisfacció la decisió, que suposa una important estocada al fet que s’hagi abandonat la política de tolerància zero per als OMG que no han estat autoritzats a la UE.

Tal i com va manifestar el nostre col.lega, José Bové, en el seu moment, aquest cas demostra que la convivència és una fal·làcia i que els cultius GM simplement no poden coexistir amb productes que vulguin ser lliures de modificació genètica.

Permetre el cultiu de transgènics porta clarament a la contaminació de cultius no transgènics i altres aliments com la mel.

Els apicultors simplement no poden evitar la contaminació de la mel pel pol·len de transgènics que usen alguns agricultors per les seves collites.

L’única forma segura de prevenir és a dir, en excloure el cultiu de organismes modificats genèticament.

Per altra banda, des de la biotecnologia es parla sovint de la llibertat d’elecció. La qüestió és: la llibertat per a qui?

Aquesta decisió del TJE posa clarament de manifest la necessitat de comptar amb una reglamentació europea que protegeixi els agricultors, productors i consumidors d’aliments contra la contaminació dels seus productes dels cultius GM.

La tolerància zero comporta que no es pugui permetre cap nivell de traça d’OMG, per petit que aquest sigui.

La Comissió Europea hauria de revisar la seva legislació GM per tenir en compte els interessos dels consumidors i els productors d’aliments, i no la indústria de la biotecnologia.

Els apicultors de la Unió Europea necessiten que la mel sigui de la més alta qualitat possible, per tant tenen un legítim interès econòmic a que els transgènics i altres tipus de contaminació no acabin deixant les seves traces en la mel.

La decisió del TJE podria tenir conseqüències a mig i llarg termini per al comerç de la mel en el mercat europeu, on diversos països importen mel  dels països productors, dos dels quals (Estat Espanyol i Romania) han autoritzat la producció d’aquest blat de moro transgènic.

Allò que sembla força evident, però, és que els apicultors no haurien de ser els qui paguin les conseqüències d’aquesta situació.

(1) sentència del TJE http://curia.europa.eu/jurisp/cgi-bin/form.pl?lang=FR&Submit=Submit&numaff=C-442/09



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política Agrària (PAC, vi, transgènics, ...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent