Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Tibet

L’Intergrup de suport al Tibet del Parlament Europeu ens vàrem reunir dimecres a Estrasburg per tal d’avaluar la situació actual que viu tant el país com la població refugiada. La cosa no pinta gens bé. Els incidents, fruits de molts anys de maltractaments diversos per part de les autoritats de Beijing contra la població tibetana, se succeeixen tant a Dharamsala, com a Katmandú com a Lhasa (veure notícia a Vilaweb, Le Monde, El País, BBC, La Vanguardia, ). La Campanya Free Tibet fa temps que es mobilitza per tal de fer arribar les justes reivindicacions tibetanes arreu del món. No comprenc, ni comparteixo, per què a les institucions internacionals, govern espanyol inclòs, els costa tant plantar-se davant les exigències xineses de silenciar les reivindicacions tibetanes. Tampoc entenc, ni comparteixo, la nominació de Beijing com a capital olímpica pel 2008. Puc entendre, això sí, (segueix…)

que la Xina busqui un reconeixement internacional, després de dècades d’haver-se autoexclòs del món mundial, però precisament això hauria de comportar per part de les autoritats xineses una actitud una mica més responsable en temes com el Tibet, la llibertat de reunió i d’expressió, o la llibertat d’informació, entre d’altres.

La questió és, però, què passarà si, de sobte, abans o durant els JJOO tenen lloc a Beijing manifestacions espontànies en favor de l’alliberament del Tibet? Podran impedir la policia i exèrcit xineses l’entrada de fotografies del Dalai Lama o d’altres simbols tibetans? Com reaccionaran si algun esportista mostra alguna mena de símbol durant la cita olímpica en favor del Tibet, o dels drets humans en general?

Però també, què farà la comunitat internacional, i en concret la UE i els seus Estats membres, si la resposta xinesa davant d’alguna d’aquestes hipotètiques situacions és de repressió violenta?

Malgrat tot, també sóc dels qui, arribats a aquest punt, pensa que el boicot no és la solució. Al contrari. Ara com ara penso que pot ser molt més útil anar-hi, ser-hi, parlar amb la gent, assegurar, amb una nombrosa presència internacional, que el règim xinès es reprimeixi al màxim d’engegar possibles respostes violentes.

En la visita que vaig fer fa uns parell d’anys al Tibet, i en la que vaig fer al setembre a la Xina (veure apunts anteriors en categoria: Àsia Oriental (DDHH, Xina, Tibet, Taiwan, Birmània,…)), i al llarg de les nombroses converses que vaig poder mantenir amb persones significatives del Partit, del Govern i de les Embaixades, vaig poder constatar l’enorme sensibilitat de la qüestió tibetana, però al mateix temps vaig constatar també que, amb un mínim de voluntat es podria trobar una solució que pogués satisfer tothom.

La part tibetana no ha parat de fer concessions, de buscar el diàleg, de fer propostes que haurien de permetre desbloquejar la situació, però davant s’ha trobat amb un gegant intolerant, a la vegada que un monstre econòmic que, a més, compta amb un suport tàcit internacional.

Actualment els negociadors tibetans només demanen una cosa, reiniciar el diàleg sinotibetà, i discutir la proposta d’autonomia (ni tan sols independència) que fa temps han posat damunt la taula.

Crec que va ser un error concedir els JJOO a la Xina, però ja està fet. Ara només espero que, almenys, serveixin per tal d’influir sobre Beijing en aspectes tan bàsics com la situació de Drets Humans en general, i del Tibet en particular. No fer-ho suposaria, al meu entendre, una vulneració flagrant dels principis que mouen l’olimpisme.

Font foto: APF



  1. Raül,

    com és que els d’ICV defenseu sempre la lliure autodeterminació del Tibet, el Sahara, etc. i no ho feu amb els Països Catalans? Ja sé que no es poden comparar les situacions, però nosaltres també vivim oprimits (econòmicament, culturalment, etc).

    Salut i independència

    http://www.xaviparcerissa.cat

  2. Molt bon article, totalment d’acord. Però si dius que la Xina rep un suport tàcit internacional, t’estàs contestant a tu mateix la pregunta que et feies al principi de perquè les institucions (espanyola, europea…) no es planten davant les exigències xineses. Si donen suport a la Xina, no li poden pas contradir els seus actes, no?

    Potser la pregunta seria el conjunt dels dos comentaris:

    Perquè els europeus donen suport tàcit i no es planten davant les exigències xineses?

    La resposta és: per la globalització econòmica. Interès econòmic. Dolars! Euros! La xina és la fàbrica d’Europa i mig món més. I això tu ho saps. Hem arribat a un punt que preval més l’interès comercial i financer que la llibertat de les persones. Raül, no fotem! Em sembla que ara començo a entendre perquè Els Verds van abandonar-vos…

    El teu discurs és molt coherent, però sempre sembla que es vulguin el·ludir certes coses. I si no s’accepta amb radicalitat el domini capitalista a què estem sotmesos i s’hi planta cara d’alguna manera estem arreglats. I vosaltres sou un partit que ho podrieu fer, però em dóna la sensació que us falta collons. Avui s’ha pogut constatar en la cimera Europea que el poder econòmic global mana per sobre del polític. I això és una espècie d’ordre feudal post-modern.

    Celebraria que donessis el teu punt de vista a aquestes trobades de “dirigents” europeus que avui s’han “celebrat”.

    Llibertat pel Tibet i per Catalunya! Fora succedanis! Llibertat pels pobles i cultures!

    Salut!

  3. Romeva reclama que la UE
    s’impliqui a fons en el conflicte tibetà, mostrant un suport clar a favor dels
    drets i les llibertats del Tibet

    La formació ecosocialista envia
    una carta al Cònsul xinès i a l’Ambaixador per demanar el compliment dels drets
    humans i manifestar la seva solidaritat amb el poble del Tíbet

    “L’escala de les protestes mostra el grau de desesperació a la qual
    ha arribat el Tíbet després de dècades de ser maltractat per les autoritats
    xineses. Cal que la Unió Europea s’impliqui pressionant sobre Beijing
    reclamant-los un canvi d’actitud respecte el Tíbet..

    Com a primer pas, la UE ha de legitimar el govern tibetà a l’exili per tal que
    aquest pugui entrar punt a punt en veritables negociacions amb el govern xinès.
    Cal un diàleg real i oficial entre les dues parts per tal de trobar una manera
    de sortir de la crisi. Aquestes converses s’han de celebrar amb la voluntat
    d’autonomia veritable autonomia per al Tíbet i no simplement sobre el paper com
    fins ara.

    Reiterem la nostra petició perquè s’estableixi un enviat especial de la UE que
    per què al Tíbet. El Parlament Europeu ja ha adoptat diverses resolucions
    demanant-ho, però el Consell Europeu pot no pot ha actuat mai sobre aquesta
    decisió. Ara és moment d’implementar-ho.

    També fem una crida als líders europeus que vagin a Xina que abordin el tema
    dels drets humans al Tíbet amb més fermesa, i que en el marc de la preparació i
    celebració dels JJOO exigeixin un canvi d’actitud i d’obertura per part del
    Partit Comunista Xines i les autoritats xineses.

    La formació ecosocialista ha decidit avui en la secretaria política enviar una
    carta a l’Ambaixador Xinès a Espanya i al Cònsul xinès a Barcelona per
    demanar-los el compliment dels drets humans en qualsevol de les actuacions i
    així mateix per posar de manifest la solidaritat d’ICV amb el Poble del Tíbet

    Raül Romeva

Respon a Xavi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Àsia Oriental (DDHH, Xina, Tibet, Taiwan, Birmània,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent