Tancament central nuclear de Garoña: s’imposa finalment el sentit comú
El País enunciava ahir finalment el tancament de la central nuclear de Garoña, en marxa desde 1970, i després d?una intensa campanya en favor del tancament de nombrosos col·lectius ecologistes, ciutadans i polítics. Malgrat que, lògicament, aquesta és una decisió que respon a múltiples variables, voldria destacar la feina que des del Congrés ha fet un diputat en concret, Joan Herrera, amic i company, qui ha demostrat amb la seva tenacitat que malgrat pertànyer a un grup petit es poden fer moltes coses (veure aquesta notícia d?avui, per exemple). Tot depèn del dinamisme i del grau de compromís, i no es pot negar que d’ambdues qualitats en Joan en té, i molt. Per altra banda, poc a poc es va extenent una certa consciència que, més enllà de pensar en termes de coalició, o de pacte postelectoral, cal considerar la importància i influència dels partits petits, la qual permet defugir el perillós imaginari que molta gent té, i els grans grups polítics alimenten, del bipartidisme, (segueix…)
ja sigui CiU-PSC a Catalunya, PP-PSOE al conjunt de l?Estat, o PSE-PPE en dimensió europea. Els partits petits compten cada vegada més. La feina que ha dut a terme en Joan a Madrid en el tema de les nuclears, reconeguda també pels grups ecologistes com Greenpeace, Ecologistas en Acción, o WWF/Adena, demostra com n?és d?important comptar amb gent compromesa dins les institucions que pugui participar dels debats decisoris. Sovint són veus minoritàries en els debats en Comissions o en plenària, però certament necessàries, i importants. I sigui com sigui, tal i com assenyalava ara fa uns díes en un article el mateix Ernest Maragall, per molt que siguin minoritàries avui, es tracta de veus i propostes carregades de futur. L?anunci del tancament de la central de Garoña, si bé deixa encara moltes incògnites, tals com el calendari (40 anys són massa temps), significa una nova victòria del sentit comú sobre l?autodestrucció. Moltes felicitats, doncs, a totes i tots els qui hi heu contribuit, cadascú des del seu àmbit. I és que, si la feina de?n Joan al Congrés és important, també ho és la que diàriament fan les entitats,a ssociacions, o grups de ciutadans que veuen en les institucions una eina amb la qual treballar per transformar la societat. Sense tota aquesta gent, ni que el Congrés estigués plagat de Joans Herrera aconseguiríem modificar algunes de les preocupants tendències actuals autodestructives que caracteritzen la nostra època i les postres societats. Cal, doncs, construir i potenciar sinergies.
Nota : Podeu trobar més informació pel què fa a la dimensió del debat a escala europea (i el risc de la renuclearització que impulsa Blair, per exemple) a Blair reconsidera el renacer atómico. Per altra banda, personalment considero que els arguments a favor d?aquesta font d?energia queden ràpidament rebatuts pels que en recomanen la seva reducció/substitució/desaparició.
Foto: La central nuclear de Santa María de Garoña, a la província de Burgos. Font foto: Ángeles Gil, El Pais.
M’he llegit els dos links. Especialment el que segons tu, rebat rapidament la necessitat de l’energia nuclear. Home si dient ‘el millor kilowatt es el kilowatt estalviat’ ja estem tots contents i ens posem a tancar-ho tot no se on anirem a parar! En Blair ‘reconsidera’, que crec que es una cosa que s’ha de fer i que els ecologistes no fan. La tecnologia actual no te res a veure amb Txernobil, el preu del petroli i la situacio geopolitica tampoc, i el que sabem de l’efecte hivernacle ens hauria de fer pensar a tots. Inclos els ecologistes que no han canviat de discurs de fa trenta anys. No dic que l’energia nuclear sigui la panacea, pero les coses s’han de pensar be i no s’ha de rebutjar cap idea per motius ideologics sino basats en la rao (cientifica).
Jo no veig que l’argument dels ecologistes rebati res, com tampoc no veig que l’argument del defensor de les nuclears aporti gran cosa. Es forca evident que a llarg termini les centrals nuclears no son la solucio (si es que hi ha "una solucio") perque l’urani s’esgotara, pero si que son una bona eina relativament neta (els residus nuclears son controlables, a diferencia del CO2 i dels residus quimics de les centrals termiques) que ens donara anys de marge per avancar en altres energies complementaries. La postura integrista de molts ecologistes es profundament reaccionaria i acientifica, molt en l’estil de la postura dels "anti-ecologistes". El que cal es buidar de carrega politica partidista aquest debat, i centrar-lo en questions cientifiques que cobreixin, aixo si, tots els aspectes de la questio: des de les vessants mediambiental, economica i tecnica.