Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 29 de maig de 2007

Sobre el tancament de Radio Caracas TV i el Parlament Europeu

Diumenge, 27 de maig, la RCTV veneçolana va deixar d’emetre en obert degut a que el govern veneçolà va decidir no renovar-li la llicència per VHF (la manté pel cable, satèl.lit, internet i UHF). Aquests dies els mitjans en van plens d’aquesta no renovació (que no clausura), així com dels incidents vinculats a aquesta decisió. El tema va ser debatut dijous en les sessions d’urgències al Parlament Europeu. Arran d’això alguns mitjans se n’han fet ressò explicant que l’Eurocambra va adoptar una resolució lamentant el ‘tancament’, a la qual s’hi van oposar verds, socialistes i esquerra unitària, a qui, conseqüentment, se’ns acusa de ser seguidistes fanàtics de Chàvez. La veritat és, però, una mica diferent. (segueix…)

El cas és que, tal i com ja vaig explicar en un apunt anterior (Kasparov, apedraments al Sudan, RCTV a Veneçuela i Wolfowitz), els grups de centre dreta (PPE, ALDE i UEN) van presentar una Resolució que els altres tres Grups de la cambra (Verds, PSE i GUE) consideràvem inexacta, esbiaixada i fonamentada no tant en el dret a la llibertat d’expressió sinó en una campanya internacional destinada a fer trontollar el govern veneçolà. Per aquesta raó, aquest tres grups vàrem presentar la nostra: adjunto les tres resolucions a debat aquesta és la resolució que proposàvem des de Verds/ALE, aquesta la que vàrem consensuar els grups Verds/ALE, GUE i PSE, i finalment, aquesta la que van acordar els grups PPE, ALDE i UEN.

En haver entrat primer a registre aquests tres darrers grups (PPE, ALDE i UEN) la seva resolució, és la primera què vàrem votar. Verds, PSE i GUE vàrem votar en contra perquè preferiem la nostra, i ells van guanyar.

Tant en el text dels Verds/ALE, com en el pactat entre Verds/ALE amb PSE i GUE, es fan exhaustives demandes al govern veneçolà per tal que garanteix la pluralitat de mitjans i la llibertat d’expressió, aspecte aquest que també vaig reiterar en la meva intervenció (veure’n el text a Kasparov, apedraments al Sudan, RCTV a Veneçuela i Wolfowitz).

Així mateix, el meu compromís amb la llibertat d’expressió l’he reiterat en nombroses ocasions al Parlament Europeu (veure, per exemple, 3 de maig: Dia internacional de la Llibertat de Premsa). La diferència, però, és que per a mi aquest és un valor que cal defensar tant si qui el vulnera és un règim de dretes, d’esquerres, pseudodemocràtic, o directament dictatorial, mentre que molts dels que clamaven dijous contra Chavez, callen per altra banda quan aquestes vulneracions les cometen règims de dubtosa vocació democràtica com són la Colòmbia d’Uribe, el Mèxic de Calderón, la Rússia de Putin, la Xina de Hu Jiantao, o el Marroc de Mohamed VI, entre d’altres.

No simpatitzo especialment ni amb l’estil ni amb la ideologia chavista, però encara simpatitzo menys amb qui considera que les discriminacions i les vulneracions de drets fonamentals estan bé o malament en funció de si qui les infringeix és menys o més amic. I està clar, en el cas veneçolà, que l’oposició veneçolana, impulsora de nombrosos intents colpistes, tenen molts aliats entre les dretes europees.

La tendència chavista de concentrar mitjans i eliminar tota veu crítica em preocupa, i molt, no perquè m’agradin aquestes suposades ‘veus crítiques’, sinó per què la pluralitat informativa és, i ha de ser, un valor fonamental de tota democràcia. Però al mateix temps he de dir que en d’altres països, com els mencionats Colòmbia, Mèxic, Rússia, a les veus crítiques, directament se les fa desaparèixer. I malgrat tot, molts dels qui dijous clamaven llibertat a Veneçuela, quan es tracta d’algun d’aquests països, parlen de democràcies consolidades a les quals cal ajudar.

Com sempre, tot depèn del color a través del qual es miri. I és que, malgrat que encara hi ha qui insisteix en el ja cansí ‘tots són iguals’, quan parlen dels polítics, per experiència pròpia he de dir que ni de bon tros, per sort.

Foto: Manifestacions contra la no renovació. Font: BBC/AFP



  1. Raul, he leído las dos resoluciones propuestas por vosotros y creo que contenían algunas fallas muy graves.

    En primer lugar, porque está llenas de los típicos eufemismos  con los cuales el gobierno venezolano pretende enmascarar la creciente concentración de poder. Así, ustedes asumen que la decisión de "no renovar la concesión" procede "del órgano regulador del espacio hertziano", cuando es más que evidente que se trató de una decisión personal de Chávez, de quien Conatel es simplemente un brazo ejecutor. De hecho, no es gratuito el hecho de que haya sido Chávez personalmente quien anunció en diciembre la decisión sobre RCTV.

    En cuanto a los argumentos que ustedes emplean para justificar el cierre, habría que indicar que la presunta participación de RCTV en lo que denominan  "la intentona de golpe militar de 2002" (ya que ustedes son tan legalistas tendría que decirles que el Tribunal Supremo de Justicia sentenció que en Venezuela no hubo un golpe de Estado sino un "vacío de poder") y en el
    "bloqueo petrolero de 2003" habría sido igual o inferior a la de Venevisión (canal televisivo que, gracias a un pacto de autocensura hecho con Chávez ha logrado que su concesión sea renovada por cinco años más). En relación con las presuntas violaciones de la legislación sobre la protección de la infancia y la
    protección de la imagen de la mujer y de los pueblos indígenas en
    televisión, habría que decir que, de existir, no serían tampoco mayores de las cometidas por el resto de canales de televisión del país (incluídos, a no dudarlo, los del gobierno).
    En cuanto a la falta de imparcialidad de RCTV durante la campaña para el referendo revocatorio de 2004, volvemos a lo mismo: ¿acaso hubo algún medio de comunicación imparcial durante ese proceso? Más aún, ¿era posible ser imparcial cuando Chávez utilizaba todos los recursos del Estado -que pertenecen a todos los venezolanos y no sólo a él- para hacer campaña de la manera más descarada?

    En cuanto al eufemismo más risible, creo que es aquel según el cual RCTV ahora sólo estará impedida de transmititir en la banda VHF, que es casualmente con la que se puede llegar a todos los venezolanos (como efectivamente hacía ese canal antes del cierre, pues era el más visto del país). Acaso ustedes se han preguntado, ¿cuál es la penetración de internet o del cable en Venezuela?
    Raul, honestamente creo que antes de avalar los eufemismos con los que Chávez pretende enmascarar su ambición hegemónica sería conveniente que miren un rato la televisión venezolana. La privada y la pública. Les recomiendo que vean el principal canal del gobierno, Venezolana de Televisión (VTV), y, muy especialmente, un programa llamado La Hojilla para que se formen una opinión adecuada acerca de qué entiende Chávez por "televisión de servicio público".
    No quisiera ser malinterpretado. Es probable que RCTV, al igual que el resto de las televisoras públicas y privadas de Venezuela, tuviera fallas que ameritaran algún tipo de sanción administrativa, pero ésta debió ejecutarse de forma similar para todos los canales y con las debidas garantías jurídicas. Sería maravilloso que la sanción contra RCTV hubiera sido aplicada de esta forma y con  el objetivo de  garantizar que los venezolanos tengan acceso a una televisión de mayor calidad. Lamentablemente se ha tratado de una simple retaliación política y, la triste realidad, es que ustedes con su voto en el Parlamento Europeo han ayudado a convalidarla.
    Quedo a tu disposición para cualquier duda o comentario sobre la situación política en Venezuela,
    Atentamente,
    Ángel Bermúdez

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Espai EUROLAT (DDHH, Mèxic, Amèrica Central i del Sud) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent