Raül Romeva i Rueda

L’eurogrup es va reunir ahir per discutir el RESCAT espanyol. Aquest és el text del document acordat http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/en/ecofin/131648.pdf

Com que cada cop és més dificil no perdre’s en el magma de decisions, contradecisions i metadecisions econòmiques europees, intento seguidament fer una ràpida valoració del contingut de l’acord:

Primer: la decisió fa més aguda encara la sensació de confusió generalitzada

El principal problema és que seguim sense conèixer la lletra petita del memoràndum d’entesa del rescat a Espanya. Ens diuen que s’establirà el 20 de juliol (en un Eurogrup extraordinari).

Sí sabem, però, que el  Fons d’Estabilitat (FEEF) avançarà 30.000 milions d’euros per recapitalitzar la banca. L’avançament respon al fet que no se sap quina és la necessitat total de recapitalització del sistema bancari (es continua esmentant la xifra genèrica de 100.000 milions). A més, el document oficial segueix sense parlar dels tipus d’interès i de les condicions concretes. El fet que els bons a 10 anys no baixin del 7% d’interès és preocupant.

Postergar decisions importants no calma en absolut la legítima inquietud de la ciutadania, que seguexi sense percebre de quina manera aquestes decisions l’afectaran (en positiu o negatiu) en la seva situació personal, i encara menys si aconseguiran acabar amb aquesta terrible imatge que suposa el fet de veure com, mentre els beneficis han anat a les butxaques d’uns quants a qui ningú demana responsabilitats, les conseqüències, i per tant, el cost de la crisi, l’estem pagant entre tots (socialitzant així les pèrdues).

Però és que, a més, sembla que ni tan sols calma els neguits dels anomenats “mercats”. I doncs?

Segon: en diguin com en diguin estem davant d’una intervenció encoberta

Rajoy no ha aconseguit la Unió Bancària i de Guindos no ha pogut trencar la connexió entre el risc sobirà i el risc de la banca privada. Per tant: aquesta socialització de les pèrdues (via garantir el préstec directament o indirectament) significa de fet una intervenció encoberta.

Olli Rehn i el govern espanyol parlen de recapitalització directa dels bancs per via de la FEEF, peró en realitat és una “first-tranche loss” (perdó per l’anglicisme). En altres paraules, vindria a ser un híbrid entre no incrementar el deute directament de l’estat però al mateix temps garantir que, si hi ha pèrdues, sigui aquest qui les assumeixi. Aquest híbrid genera encara més inseguretat jurídica, i també als anomenats mercats.

Per altra banda, els homes de negre, la coneguda troika (la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) aniran a Madrid cada tres mesos. De moment tindran només competències sobre el sector financer. El préstec durarà uns 12-15 anys. Per tant, es confirma la idea que estarem en recessió els propers 20 anys (http://www.ft.com/intl/cms/s/0/c9de2906-c697-11e1-963a-00144feabdc0.html%20#%20axzz20CdrJBOx)

Així mateix, el Banc d’Espanya queda pràcticament sense competència sobirana. És important remarcar que si bé l’FMI no dóna el préstec, aquest estarà involucrat en el “sanejament” del sistema financer. Això, no cal dir-hi, suposa un enorme problema des del punt de vista de la legitimitat democràtica.

Tercer: el compliment del criteri del dèficit s’allarga només un any. Si res no canvia, estem davant de l’enfonsament de l’economia espanyola

Mentrestant, segueixen els plans d’ajust a Grècia, Portugal i Irlanda, i la troika viatjarà a Xipre per tal d’avaluar la intervenció. A més, la proposta d’Autoritat Europea de Supervisió per poder avaluar si el Mede pot recapitalitzar bancs directament (i que no computi com a deute Estat) no es decidirà fins el setembre.

Foto: Luis de Guindos, Jean-Claude Juncker i Mario Draghi durant reunió d’ahir al vespre. Font: Sander De Wilde/ Sander de Wilde/Corbis