Raül Romeva i Rueda

Ahir vaig assistir, fascinat, a la festa commemorativa del desè aniversari de l’Agència literària Sandra
Bruna. Era la meva primera experiència en una activitat semblant, de caràcter tan marcadament literari, on els protagonistes eren els autors i les autores, les lletres eren l’eina i la paraula l’ànima. I el nexe de tot plegat una persona, al capdavant d’un equip fantàstic: la Sandra Bruna.

Tot van ser paraules d’agraïment i afecte per a la Sandra. Autors i autores de
tota mena, condició i estil reconeixien el paper determinant que l’agència
havia tingut en el seu projecte vital i literari: Care Santos, Coia Valls, Dr. Estivill, Martí Gironell, Gaspar Hernàndez, Teresa Roig, Francesc Miralles, Sònia Fernandez-Vidal, Víctor Amela, Purificación Hernandez, Agnès Rotger, i un llarg,
llarguíssim, etcètera, que van retre homenatge a l’Agència.

Són persones creadores d’històries, il·lustradores, contadores de contes,
fabuladores, habitants de planetes reals o imaginaris que ens ajuden a entendre
una mica més el nostre món, però que sobretot ens impulsen a trascendir les
fronteres d’una realitat autoimposada i no sempre agradable.

Quina gran medicina, la literatura!

Per uns moments vaig deixar la incòmoda i complexa realitat exterior a les
portes del Luz de Gas, i em vaig endinsar en la fantasia multidimensional de la
narrativa. I és que no hi ha res de més seriós que la ficció.

Jo també vull agrair a l’Agència que m’hagi acollit, si bé assumeixo humilment
la meva condició de novell. No ha estat fàcil passar de l’assaig (que havia
estat fins ara, com autor, el meu principal registre literari) a la ficció.
Però ha estat un viatge fascinant. Una aventura que m’ha transportat a les
meves èpoques juvenils, quan Salgari,
Verne, Blyton, Hergé o tants d’altres em feien
volar, bussejar, explorar terres verges i planetes desconeguts.

He iniciat aquest viatge amb la intenció que sigui llarg. La primera història
ja s’ha emancipat i busca el seu propi camí. Em va demanar permís per buscar-se
la vida, i l’hi vaig donar. Ara m’he de concentrar en la seva germana, que ja
creix. 

Però en aquest viatge no he estat sol. He comptat amb grans companys i
companyes, guies immillorables i inspiracions constants: Izaskun Arretxe, Joan Bruna, Anna Manso, Agnès Rotger, Francesc Pané, Francesc Miralles… i esclar, Sandra Bruna.

Escriure és una activitat solitària, però el procés literari és sempre molt més
divertit si es pot compartir.

Per molts anys, Sandra Bruna.
I que en vinguin molts més encara.

Foto: Sandra Bruna. Font: Jaume Vila.