Raül Romeva i Rueda

Llibres

Novel·la ecosocialista

L’eurodiputat d’ICV-EUiA, Raül Romeva, presenta el seu segon llibre de ficció amb una vocació pel periodisme compromès

‘Retorn a Shambhala’ és un relat d’aventures que toca qüestions com ara la crisi energètica, la radiació nuclear i les aspiracions del Tibet

Opina que els “problemes globals” afecten Catalunya i critica l’excés de localisme

04/11/13 02:00 – Barcelona – El PuntAvui, per Sergi Picazo

“El que reivindico amb la novel·la és que el ciutadà té el poder per canviar els problemes globals”

Els ingredients d’una bona novel·la ecosocialista són: mig quilo de reivindicació política, dues cullerades de crisi energètica –si pot ser Nuclears, no gràcies–, 100 grams d’aspiracions de pobles sense estat –Tibet–, una bona dosi de sensibilitat vers la immigració al Mediterrani i una dotzena de sobreexplotació dels recursos marins –tonyina vermella, ideal–. Tot amanit amb una vocació de canviar les coses. Aquests són alguns dels ingredients de les dues novel·les publicades fins ara per l’eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya, Raül Romeva. Dimecres passat va presentar a Barcelona la seva última incursió en la ficció: Retorn a Shambhala, una novel·la d’intriga ambientada entre monestirs budistes, les illes Canàries, el Japó i la profunditat marina.

Romeva, l’eurodiputat que escrivia novel·les de suspens, explica que escriu per la mateixa raó que fa política i, fins i tot, que escriu per recordar per què fa de polític. Als seus 42 anys, vol escriure “per la necessitat de comprendre el món, d’adonar-se que el món té imperfeccions i que les hem de resoldre”. Aquesta consciència és, segons ell, el que el porta a fer activisme ecologista, política a Brussel·les i literatura. L’intel·lectual compromès, a l’estil de Jean Paul Sartre? “No m’agraden les etiquetes, però sí, escric com un instrument per lluitar contra les injustícies; el mètode, però, passa a través de l’entreteniment i l’aventura, perquè no vull que la gent es flagel·li. En lloc d’escriure un assaig dens i feixuc, intento fer una novel·la amena i agradable per captar el lector.”

La llavor de la novel·la, en paraules del mateix Romeva, es va sembrar durant un viatge pel Nepal i el Tibet l’any 2005. “Vaig conèixer una manera d’entendre el món que em va permetre, a més, introduir-me en el pensament budista”, comenta. “Necessitava trobar respostes a preguntes que m’inquietaven.” En les novel·les pot dir amb temps, amb profunditat i en format de suposada ficció allò que no sempre pot dir davant d’un micròfon periodístic. “Amb la ficció, a més, puc trencar la barrera emocional”, admet. L’editorial Rosa dels Vents, del grup Randomhouse Mondadori, li permet arribar a un públic al qual difícilment arribaria amb el Twitter (tot i els seus 17.000 seguidors) o amb articles sobre l’adhesió de Kosova a la UE, la contaminació de les aigües o l’alliberament d’activistes de Greenpeace de l’Àrtic.

Romeva té material a cabassos en carpetes acumulades durant deu anys al seu despatx de Brussel·les i, de tots aquests temes, alguns s’han convertit en relat de ficció. Retorn a Shambhala, tot i incloure qüestions com ara els fons marins oceànics i el conflicte Tibet-Xina, se centra en “el que avui és el principal problema i generador de conflictes del planeta: el conflicte per l’energia, sigui la nuclear, el petroli, el gas, el fracking…” Semblarien uns problemes llunyans per a un ciutadà català? Romeva respon que sí i que no. “Si no tenim una consciència local del que són problemes globals no podrem donar una resposta global a aquests problemes. Sovint hi ha excés de localisme. Aquests problemes ens afecten! El que reivindico és que el ciutadà té el poder per canviar aquests problemes. Que siguin globals ens obliga a pensar com construïm una resposta global des de la perspectiva local.”

La seva primera novel·la, Sayonara sushi, un thriller periodístic de denúncia, també condemna conflictes globals com ara la sobreexplotació dels recursos marins –en aquell cas, de la tonyina– i, de passada, sensibilitza sobre el drama dels immigrants per arribar a Europa. Un dels personatges és una eurodiputada verda que bé podria ser ell mateix. Volia reivindicar, així, a través de la literatura de ficció, que “la política té possibilitats i maneres de posar límits al mercat salvatge”.

Brussel·les

L’eurodiputat, que viu a cavall de Brussel·les i Sant Cugat, és any rere any un dels parlamentaris més hiperactius d’Europa en mocions presentades i preguntes fetes. Paradoxalment, aquesta soledat l’ha ajudat a escriure. El seu secret és senzill: “El fet d’estar sense la família als vespres a Brussel·les o Estrasburg i el fet que no m’agradi anar a còctels ni festes fan que dediqui les hores lliures a escriure i escriure i escriure.”