Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Rectifico: retiro la pregunta i demano disculpes

Davant l’enorme impacte que ha tingut la pregunta relativa a l’afer de la no actuació del comitè de competició en els fets de la trepitjada de Pepe, voldria reiterar que l’única intenció d’aquesta era abordar, a partir d’un cas concret, la qüestió de quin és el paper que han de tenir les institucions en relació a la violència en els terrenys de joc, i sobre com i quan cal actuar per tal d’aturar a temps escalades que puguin arribar a tenir algun dia conseqüències greus, sigui en un terreny de joc o fora.

És evident que el debat s’ha suscitat, però no en els termes desitjats.

Constato també que molta gent, fins i tot la que coincideix amb el fons de la qüestió, s’ha sentit incòmoda i disgustada pel lloc, el moment i la forma de plantejar-la.

En tant que representant públic assumeixo que he comès un error en l’exercici de les meves funcions i que he ofès a algunes persones, indiferentment de si en el seu moment em van fer confiança amb el seu vot o no.

Com que ofendre no ha estat mai la meva intenció, demano disculpes sinceres, i rectifico: acabo de demanar que retirin el meu nom de la pregunta esmentada.

Considero en qualsevol cas que aquesta qüestió, la de com gestionar situacions similars, mereix una reflexió per evitar conseqüències no desitjades davant de determinades accions i reaccions, però entenc també que això es pot fer en altres contextos i formats.

Finalment, reitero un cop més, per a qui tingui dubtes sobre quina és la meva feina al Parlament, que aquesta es pot fiscalitzar a través d’aquest bloc, o bé dels llocs web http://www.mepranking.eu o http://www.votewatch.eu , i que l’afer esmentat no és en cap cas representatiu de les meves principals ocupacions i preocupacions, molt més enfocades a treballar en favor de la defensa de drets i llibertats, a la sortida de la crisi en clau verda i social, o a la construcció d’una UE creïble, responsable i democràtica, també institucionalment.

Atentament,
Raül Romeva i Rueda



  1. Ei,

    Sí, el gest t’honora, rectificar és de savis, etc. Però en aquest cas la pregunta que vau fer amb el Ramon Tremosa l’havíeu justificat i explicat plenament. És sabut que no agradarà a tothom la feina que feu, que ofendreu a vàris o que us equivocareu. Però precisament pels motius que has exposat al final del teu escrit -defensa de drets i llibertats, construcció d’una UE creïble, responsable i democràtica…- una pregunta com aquesta pot prosperar tranquil·lament, i amb el cap ben alt. Assumint les crítiques de qui no agradi que es tracti aquest tema i defensant-ho fermament.

    Bé, en aquest cas ha vençut algun altre interès. Salut i bona feina Raül.

    Isaac Peraire     

  2. Doncs no entenc que retiris la pregunta. Perquè algunes persones s’ofenguin no és una raó. Investigar els casos de corrupció també ofèn a pells sensibles i barrudes. Jo veia en la pregunta la possibilitat de treure els colors a una actitud de menyspreu als valors de l’esport per part del comitè de competició. Ho veia com la prova del cotó de que l’actitud del comitè de competició és injusta, immoral i fora de tota lògica esportiva. Una manera de demanar ajuda perquè ja no sabem si ens estem tornant bojos. Realment és censurable l’actitud de Pepe o estem exagerant? Si no és censura poder vol dir que som tant culers que perdem el món de vista i veiem coses que no hi són.
    Cada vegada que passen coses d’aquestes acabem callant i acatant i al final queda la sensació que el comitè de competició té raó i trepitjar una persona voluntàriament o aplicar-li violència amb la finalitat de guanyar està ben fet.
  3. Gràcies, Raül, pel teu coratge: en el moment de fer la pregunta (comparteixo amb tu la preocupació per la impunitat del delicte en un lloc de tanta transcendència social) i en el moment de retirar-la (ja hi ha altres espais on cal incidir-hi), i m’agradaria que seguissis, tanmateix, defensant els valors que han d’imperar en el terreny del futbol, que és un problema europeu i educatiu com tants d’altres, també feina parlamentària vostra.
  4. L’enhorabona. Al marge que sigui encertada o no la pregunta al Parlament Europeu i la teva retirada posterior de la mateixa, la teva actitud com a representant polític dels catalans em sembla admirable. Més ens en caldrien com tu.
  5. Se que ets plenament conscient del pa que s’hi juga i la mena de conflicte en el que estem ficats els catalans.

    Vull que prenguis consciència que, amb mitges tintes o amb actuacions poc coratjoses, no ens en sortirem. Fins i tot crec que jugant net tampoc hi tenim res a fer. Al camp de futbol està molt be el fair play, pero quan t’enfrontes a un estat com Espanya s’han de deixar els miraments a banda.

    Perquè és evident que aquesta pregunta no anava de futbol.

  6. Un partit penós i una eleminatòria penosa, una imatge del fútbol espanyol barroera, on l’esportivitat, faire play ha estat absent i el respecte als àrbitres per banda de tots els mitjans amb interpretacions parcials.

    Mourinho no té que ensenyar-nos com tenim que jugar al fútbol, ni en sap més que les àrbitres espanyols.

    O retornar als temps de així guanya el Reial Madrid i amb el fútbol barroer de tornar a lluitar per classificar-se la seleccio española als mundials i europeus. 

    El Reial Madrid com equip español per excelència, l’equip de la bandera de Espanya.

    On no només el Reial Madrid fa mal amb l’esport i tanmateix ens roba, si més no Espanya també.

    I tot gràcies a la no independència de Catalunya i col.laboracionistes.

     

  7. Sí, vergonya!!! Fins quan hem d’anar amb el lliri a la mà?
    Que no veieu que davant d’aquesta gent, que no té ni tindrà mai escrúpols, s’ha de contraatacar per terra, mar i aire? La vostra responsabilitat, la dels polítics que els ciutadans hem votat, és de fer-ho, i d’aguantar el tipus. Que la caverna brami tot el que vulgui!! Si brama, és que els cou. Poseu-los en evidència davant del món!! Només així ens en sortirem. Fent de bons jans, mai. I sense saber què volem ser quan siguem grans, tampoc. I aquesta és una de les raons per les quals em penso 2 i 3 vegades votar el teu partit, Raül, quan se’ns crida a votar. Per molt que hi respecti molt algunes persones com tu.
  8. Raül no se per quins setze ous ho hauràs fet però no hi estic en absolut d’acord. Tal i com es va plantejar la pregunta em semblava molt escaient,sobretot per la repercusió que te per la gent en general,per la massa enfervorida la imatge de violència en un camp de fultbol. Si els mitjans només es fan ressò d’un gra enmig del paller de palla no és responsabilitat teva,i més venint de tu,que tens tots els rècords,com habitualment tenen els nostres representants a les institucions,de preguntes,resolucions,proposicions,….fetes en el lloc on representem a la ciutadania. És ben be donar-li la raó a qui no li agrada un estil diferent de fer política que segurament és més proper al que la gent espera de nosaltres,perquè parlem del que passa al carrer – i el futbol és una realitat com una altra – i no del sexe dels àngels. O és que va retirar la iniciativa parlamentària,també igual de positiva el Joan Herrera quan va incidir en els sous dels jugadors i els seus afers fiscals?. Ja et dit la meva i m’he desfogat però m’havia arribat comentaris de gent que ho havien valorat de forma positiva. Segueix treballant amb el mateix rigor que et necessitem!!!
  9. Però,no és més important vetllar per l’educació en les nostres escoles de futbol?Moltes vegades,moltes,els mateixos pares que veuen la palla a l’ull alié no veuen la viga al seu ull.A qué em refereixo;aquest mateixos pares alentan en la més inhumana competivitat obligant als seus fills a comportar-se de la manera més barruera,pares que salten al camp de futbola perseguir a l’àrbitre en companya del seu fill,avis que pegan am el seu bastó a jugadors de l’equip contrari…Etc..  

    Estem conformant una societat hipócrita i amb doble moral en la que s’utilitza el futbol i el seus milers de seguidors amb fins polítics més importants.I mentres tant,la incultura i ignoràcia campa arreu.No ,no senyor!No hem de confondre les coses,quan el ciutadà mitjà tingui una mica d’educació i respecte pel que l’envolta,quan el concepte de dignitat vagi més enllà del fet futbolero,aquestes coses ja no pasaràn.Mentres tant “pa i futbol”.Perdó,”pa i Barça”.Salut:))

     

     

  10. Me producen todos ustedes nauseas. Es lamentable que Mi dinero y el de todos los contribuyentes, sirva para pagar sueldos, dietas, etc tan inutiles como el suyo. ¿No le da vergüenza viajar a bruselas en bussines (sois tan ruines que cuando os daban el importe del billete en bussines, lo comprabais en turista y, porque no os dejaban en la bodega de carga, para llevaros la diferencia) alojaros en hoteles de lujo, en definitiva, seguir arruinando al país (cataluña incluida) para hacer el payaso de semejante manera?¿Es que no tiene otra cosa mejor que hacer, que dedicarse a hacer demagogia? ¿De verdad cree, que el parlamento Europeo esta para hacer apologia de su fanatismo cule y su odio para todo lo que suene a España?¿Acaso se preocupo usted mucho sobre lo que pudieron aprender los “millones de personas, incluidos niños” cuando vieron a Messi da violenta y alevosamente un balonazo a un espectador, que casi le arranca la cabeza?
    De verdad, que pena. Que los ciudadanos de a pie, que somos los que realmente estamos pagando la situación actual, nos tengamos que resignar a alimentar a inutiles como usted es indignante, pero lo cierto es que así nos va.
  11. Raül,

    Llegits alguns comentaris aquesta pregunta és més necessària que mai. Les actituds del món del futbol influeixen en en conjunt de la societat. I les actituds agressives i violentes del futbol segur que afecten. Aquest país necessita menys futbol, menys programes de futbol i més educació, respecte i civisme.

    endavant.

    jaume

  12. No segueixo tota la feina que fas, però sí sé i em consta que ets dels millors i més treballadors al parlament europeu. I que tres persones (ara dues) fèieu un bon tàndem al parlament europeu, amb les vostres diferències és clar.

    Al principi no vaig entendre gaire el fet de fer la pregunta en concret, però amb els dies es va veure clar. És futbol (és un esport) sí, cert. Però també en aquest àmbit s’estan superant totes les línies vermelles.

    Veient aquesta última reacció teva, crec que no només hauries de demanar disculpes, també hauries d’anar en peregrinatge de genolls al Valle de los Caídos i demanar disculpes davant tothom per ser com has vist que eres.

    Sarcasme a banda, tenim el país que ens mereixem, com tots, som una colla de covards. Ens estan espoliant i no fem res. Polítics i banquers roben i se’ls declara no culpables. Presenteu una simple pregunta al parlament europeu i acabeu demanant disculpes.
    Per cert, es diu que el Madrid ha aconseguit que hi hagi un àrbitre que no els pugui xiular. I l’entrenador fa temps va aconseguir que un altre àrbitre es retirés del futbol per les amenaces rebudes contra ell i la seva família.

    És cert que una cosa és la vida real i l’altre un simple esport, però tot hi suma. Sóc incapaç d’imaginar-me una situació similar a europa, posem per cas al Regne Unit?

    Felicitats.

    PD: “Em sembla” que finalment en Fraga no se’l va jutjar i que vosaltres seguireu sense poder utilitzar el català al parlament europeu gràcies en part a l’Aleix Vidal-Quadras i molta altra gent. Tenim un país de valents.

  13. Doncs jo trobo que el que és trist és que enretiris la pregunta i, molt més, que demanis disculpes.

    Sóc aficionat del Barça però, tant o més que això, m’agrada l’esport, la bellesa, les bones competicions i el respecte. I em fastigueja la fatxanderia i la impunitat.
    Més enllà del futbol, més enllà del Madrid-Barça, més enllà del refotut Pepe i els comitès de competició, sigui quin sigui el cas, futbol, banquers, polítics, policies… el que és greu, molt trist i sobretot molt perillós és com s’instal·la en una societat com la nostra la impunitat. La impunitat és la mare i el pare de tots els crims i de tots els robatoris.

    I l’única qüestió a abordar era aquesta. Em sap molt greu que creguis que és millor no fer mullader i enretirar la pregunta.

    Desitjo que no arribi el dia que lamentem una greu lesió, una greu agressió a algun aficionat… just perquè no hem estat valents contra la impunitat.

    Siguem valents i els fatxendes que lladrin!

  14. Amic Raül, no era pas una equivocació, ni tenies que demanar perdó per la teva justa proposta…
    Et segueixo tots aquest anys ple de ferms pensaments positius, els que tu mateix ha generat en mi…i en la ciutadania de Catalunya. Ara potser et descobreixo rendit al poder espanyolista de guàrdia…o potser has venut la teva ànima al poder espanyolista de guàrdia!
    Tot plegat em fa lliscar llàgrimes de decepció en les teves paraules i la teva reculada…
    Potser has estat superat per les forces negatives i contraries als teus propis pensaments i ideals…potser hi ha qui paga molt bé…!!!!
    Siau!!!!
  15. Benvolgut Raül,

    No sóc votant d’iniciativa però em sento orgullós de tenir representants al Parlament Europeu com tu. Representants que treballen, que tenen ideals, que defensen els ciutadans, que defensen el país, que prestigien les institucions on serveixen els societats i els hi donen una utilitat… Ras i curt, ets l’antítesi del Sr. Mayor Oreja.

    Et voldria felicitar i donar les gràcies ara que sembla que algú et critica perquè sàpigues que som molts els catalans que ens adonem dels teus mèrits encara que no ho manifestem sovint (i potser ni tan sols no et votem).

    No crec que hagis de demanar disculpes pel que has fet en aquest cas, però en tot cas que ho facis t’honora, i més de la manera que ho has fet. Amb humilitat, amb sensibilitat, però sense renunciar a les teves idees.

    Ànims i continua així. Que els lladrucs, els brams o fins i tot les queixes mínimament raonades d’alguns no et facin canviar.

  16. Explica’ns les pressions que has rebut de la cúpula del teu partit per obligar-te a aquest comportament tan galdós. Ens agradaria saber-les, encara que ens les imaginem perfectament.
    Quina pena de país, que no anrà mai enlloc!!! 
  17. Llegits els comentaris, ignorats els que clarament són ficats amb calçador i fets des de Madrid (un Madrid ampli, per entendrens) i amb una mica de pena pel baix nivell intel·lectual i racional d’algun dels de la ceba, no puc deixar de dir:
    1. La pregunta era pertinent des del punt de vista i l’objectiu que es plantejava.
    2. Això no vol dir que no hi hagi fets molt més importants a partir dels quals plantejar la qüestió de la violència.
    3. La histèrica reacció en contra obeeix a l’objectiu soterrat contrari, és a dir, que no es posi, des de cap punt de vista, en perill la imatge i el paper preeminent de l’Estat espanyol en tots els camps. (No hi ha res que no sigui política, positiva o negativa, neta o bruta.)
    4. Si la retirada fos, no ho vull creure, per pressions de la direcció d’IC o la IU catalana, seria enormement lamentable. Voto IC i no voldria deixar de fer-ho.
    5. La pregunta s’havia d’explicar però mai havia de ser retirada.
    6. Dit sigui des d’una posició independentista i, espero, més enllà de la irracionalitat d’alguns personatges encebats.
    Salut, company. 

  18. Raul: el problema ja no és aquest error absurd. El que a molts ens preocupa és que curiosament sempre vagis de la mà de Tremosa. Cada cop el teu model social es sembla més al del convergent. Amb qui construeixes sinergies?? De moment amb il-luminats neoliberals. Raul, això no s’arregla amb ulleres verdes, ni amb corbates verdes, ni amb jerseis verds pel gosset, ni amb pulseres verdes. El problema és de fons. Bona feina verda ($$$$$$).
  19. Mourinho de ajudant de Boby Robson a entrenador a Portugal, Anglaterra i Itàlia.

    Mourinho contra el fútbol espanyol i la selecció espanyola?.

    Els espanyols no deurien fer com els portuguesos de Mourinho de l’Oporto per què ens guanyen a drapers.

    Els espanyols no deurien fer com els italians de Mourinho diu del Inter de Milàn per què ens guanyen a mafiosos.

    Els espanyols no deurien fer com els anglesos de Mourinho diu del Chealsee, per què ens guanyen en finances.

    Mourinho no té ara que ensenyar, a arbitrar al col.legi espanyol i molt menys amenaçar-los.

    Si els espanyols no volen tindre una involució esportiva a temps pretèrits al món del fútbol, l’exemple a seguir no és promocionar el joc draper i mafiós de Mourinho, si és vòl evolucionar cap el ‘faire play’ de l’esport l’exemple a seguir és el del Barça.

    Per què en això de moment encara no ens guanyen. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Miscel·lània personal per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent