Raül Romeva i Rueda

Raül Romeva té 42 anys i viu entre Sant Cugat del Vallès, Brusel·les i Estrasburg. Des de 2009 és vicepresident del Grup dels Verds/ALE al Parlament Europeu. “Continuo sentint-me calderí: és on he crescut i he fet una part molt important de la meva vida”, assegura. Entre molts altres aspectes en què s’ha especialitzat, segueix especialment de prop la recuperació i el manteniment dels estocs marins i els afers energètics.

P. La producció mundial d’aliments supera àmpliament la demanda; tot i això, 870 milions de persones pateixen desnutrició. Com pot ser això?
R. Segons FAO, cada any es desaprofiten 1,3 bilions de tones de menjar. Aquesta xifra equival a la producció alimentària de tot l’Àfrica subsahariana. Alhora, una de cada set persones del planeta se’n va al llit famolenca i més de 20.000 nens de menys de cinc anys moren de fam cada dia. És clarament un problema de mal repartiment. Mentre hi ha llocs on existeix excedent, a d’altres no poden ni generar els aliments més bàsics, ja sigui perquè els entorns en què els han de produir estan contaminats o buits (poblacions que depenen bàsicament del mar), o bé perquè l’ús de la terra està en mans de grans multinacionals que prioritzen, per exemple, els cultius destinats a la generació de carburants per sobre de l’alimentació.

P. Més desequilibris: almenys un terç dels aliments que surten de la granja no arriba a la taula…
R. En efecte. Produir un litre de llet suposa gastar 1.000 litres d’aigua, i produir una hamburguesa, 16.000 litres… Totes aquestes emissions de gas durant el procés hauran estat debades si rebutgem aliments. En primer lloc, doncs, cal revisar la manera de produir i pescar, primant aquelles activitats que consumeixin menys energia i emetin menys emissions i contaminació.

P. Com es pot fer?
R. Acostant producció i consum. El problema és l’absolut domini del sector primari productor d’aliments per part de grans corporacions multinacionals que, a més, en molts casos en controlen també la distribució. Aquesta concentració de la producció d’aliments bàsics en mans –poques– que sovint prioritzen la lògica comercial, quan no directament especulativa, per davant de la necessitat de garantir l’accés universal als aliments, afecta tota la cadena alimentària.

P. Hi ha un problema cultural de percepció global al primer món? O és simplement insolidaritat?
R. Jo diria que és avarícia d’uns sectors que clarament fan un gran negoci a costa d’empobrir i mantenir en la pobresa milions de persones, però també ceguesa i irresponsabilitat de part d’aquells governs (i de qui els ha votat) que ho permeten i ho alimenten. La producció global d’aliments ocupa un 25% de la superfície habitable, un 70% de consum d’aigua, un 80% de desforestació i un 30% de gasos. És, per tant, una de les activitats que més afecten la pèrdua de biodiversitat i els canvis en l’ús del sòl a tot el planeta, la qual exigeix una consciència global, i no només local.

P. En el dia a dia, a Catalunya, avui, què fem malament?
R. No apostar clarament per una agricultura, una ramaderia i una pesca de proximitat. Seguim en mans de grans poders econòmics que cada vegada més controlen producció i distribució, a costa de quedar-nos sense productors locals, artesanals i amb voluntat de preservar la qualitat del producte, però també la vertebració del territori.

P. Habitualment, les solucions a aquests grans problemes comencen per petits gestos quotidians. Quins?
R. Hem de tornar a les arrels, canviar hàbits de consum i adaptar-lo a la temporalitat dels productes, ja siguin del mar o de la terra, prioritzar la proximitat, posar en valor la preservació del territori i del medi ambient, en lloc de considerar-lo una despesa evitable, especialment en temps de crisi. Tot això exigeix consumir sobre la base d’una informació millor i més ben orientada: orgànic abans que químic, pròxim abans que exòtic, local abans que multinacional, artesanal abans que industrial, etc.

Font foto: El 9Nou.