Raül Romeva i Rueda

Mirava aquest matí les noticies, mentre em vestia a la meva habitació de l’hotel on m’allotjo quan sóc a Estrasburg. Angela Merkel avançava que el fons d’estabilització europeu, també conegut com a fons de rescat, haurà de superar el bilió d’euros. Els països que integren l’euro acaben d’aprovar l’ampliació del fons fins als 440.000 milions d’euros, però ja sembla inevitable que s’hagi de tornar a ampliar i duplicar la seva dotació. Merkel plantejarà aquesta proposta al Bundestag demà dimecres, hores abans que els líders de l’eurozona ratifiquin la decisió definitiva en una cimera a Brussel·les. La principal incògnita que s’ha de revelar abans de dimecres és si Angela Merkel aconseguirà els vots suficients per tirar endavant la votació.

Després ha sortit en Cameron, aliè aparentment a la crisi de l’Euro (l’eurozona no va amb ells), explicant com 80 diputats del seu partit de centre-dreta l’han desafiat votant a favor d’una petició dels euroescèptics per sortir de la UE. Ell els ha respost: ‘quan veus com es crema la casa del teu veí, no és el moment de marxar, sinó d’ajudar-lo a apagar el foc’.

I llavors ha aparegut en Sarkozy, en plena precampanya per a les presidencials, elogiant un cop més la manera com José Luis Rodríguez Zapatero ha afrontat la crisi econòmica i la responsabilitat del president del PP, Mariano Rajoy en tot l’afer de les retallades.

He apagat la TV, m’he posat l’americana i he sortit cap al Parlament, com cada dia, a les 7.30. Hi vaig a peu. Aquesta setmana toca debatre i votar els pressuposts de la UE. I, un cop més, m’he demanat: es pot saber què coi hi fem aquí, a Estrasburg, quan les reunions més importants tenen lloc a Brussel.les? Es pot saber per què redimonis hem de gastar 200 milions d’euros l’any per mantenir l’absurditat que suposa la doble seu del PE mentre alguns només fan que omplir-se la boca amb la necessitat d’estalviar en la vessant despesa? On és la ‘responsabilitat’ de Sarkozy quan es tracta de ‘retallar’ una despesa tan absurda, il.lògica, contaminant i injustificada com aquesta?

I un cop més, també, em ratifico: el problema no és Europa (com a idea), sinó Paris, Berlin, Londres, Roma, Madrid, i la seva visió curtterminista i geogràficament limitada,… el problema és que lidera el tren un conjunt de conductors/es que primen la seva agenda electoral estatal i immediata abans que la tan necessària construcció europea,… el problema és que massa gent ha comprat (i vota) la fal.làcia que el problema és la despesa pública, així, en genèric, enlloc de discriminar on es poden fer retalls (doble seu, pressupost militar,…) i on fins i tot caldria augmentar els diners, … el problema és que no comptem amb una política fiscal europea, ni amb un govern econòmic que controli la moneda única, ni amb unes institucions capaces de lligar curt els moviments financers i especulatius que ens han conduït a aquesta situació,…

I llavors recordo per què sóc aquí, perquè fa dos anys i mig em vaig presentar encapçalant una candidatura, perquè, malgrat tots aquests peròs, tinc un mandat per complir durant dos anys i mig encara: sóc aquí per combatre amb l’optimisme de la voluntat el pessimisme de la realitat.

Respiro una alenada d’aire fresc tenyit de rosada alsaciana, saludo el guarda que vigila la porta, pujo al despatx, agafo els papers que necessito i em dirigeixo a l’hemicicle per el debat amb el Comissari Dalli sobre les lliçons apreses de l’anomenat semestre europeu 2011.

I és que, malauradament, no hi ha temps per perdre en lamentacions sobre qui en té la culpa. Hi ha massa feina, i som encara massa pocs, aquí dins, compartint aquests neguits.  

Font foto: AFP